"Créixer per créixer és la filosofia d'un tumor" Antonio Turiel

Far de Sol. La Fàbrica del Sol s'ha apropat a l'ICM per conèixer l'investigador Antonio Turiel, un apassionat de la recerca amb una visió molt crítica sobre la crisi energètica que s'apropa.

L’Antonio Turiel va néixer a León fa 49 anys, es va enamorar  de la seva parella fent el Camí de Santiago i actualment treballa a l’ICM (Institut de Ciències del Mar) investigant sobre la física dels fluids turbulents. Aquest investigador, físic teòric i matemàtic de formació, afirma que la recerca l’obsessiona, l’hi dedica entre 50 i 60 hores a la setmana,  tot i que també intenta trobar forats en el seu exigent horari per fer divulgació, el seu blog anomenat The Oil Crash, n’és un clar exemple. El temps lliure se’l reserva pels fills.

“Si no s’abandona el sistema capitalista, existeix el risc de col·lapsar com a societat”

Vivim en una societat petrolidependent. On trobem el petroli a les nostres vides?

El petroli està a tot arreu. La majoria d’objectes d’ús quotidià porten un dels seus derivats, el plàstic, degut a les seves múltiples propietats (aïllant, modelable…). Concretament, es destina entre un 10 i un 15% del petroli a fabricar plàstic i també reactius químics com els que es troben als medicaments, als productes de neteja, a la cosmètica i a la roba. Precisament el plàstic que abunda més als oceans prové de les fibres de la nostra roba.

Tot i així, la immensa majoria del petroli el fem servir com a combustible. El 98% del transport (motos, cotxes, camions, avions, vaixells, maquinària pesant…) fa servir aquest hidrocarbur.

El petroli s’està acabant. Quan començarem a notar els efectes a Catalunya? Quins seran?

L’esgotament del petroli és un problema de pèrdua progressiva, és com si ens anessin baixant el sou una mica cada any. Al 2005 es va assolir el pic màxim d’extracció de petroli cru convencional. Avui en dia s’extreuen 67 milions de barrils diaris i l’Agència Internacional de l’Energia estima que l’oferta de petroli estarà fins a un 34% per sota de la demanda d’aquí al 2025 degut tant a l’escassetat d’aquest recurs com al poc interès de les petrolieres en buscar nous jaciments, ja que ha deixat de ser un negoci rentable. Actualment, l’oferta només creix als Estats Units a causa del fracking.

Tot i que s’estan elaborant substituts al petroli, aquests no tenen la mateixa qualitat, són més cars, rendeixen menys i tenen més limitacions, per la qual cosa no es podrà substituir l’oferta de petroli amb aquestes alternatives. D’altra banda, a Catalunya la demanda d’aquest hidrocarbur s’ha vist reduïda en un 25% a causa de la pèrdua de capacitat econòmica de les classes mitjanes, fenomen que es va iniciar l’any 2008 amb la crisi econòmica, també vinculada a la falta de petroli.

Ens pots explicar aquesta vinculació?

Un dels desencadenants de la crisi econòmica del 2008 va ser la falta de petroli, que no cobria la demanda existent. A més, durant el període 2011 – 2014 els preus es van mantenir històricament alts, aquesta època  es coneix com la gran recessió.

En un futur, es produiran més crisis econòmiques vinculades a la falta de petroli?

Sí, tot i que pot ser que no s’identifiquin amb el petroli. L’escenari més probable és reviure la situació de crisi dels últims 10 anys de forma cíclica, provocant un empobriment progressiu de la població. Encara que la situació d’escassetat que es pot donar en els pròxims 6 anys pot desencadenar tensions entre països. El fet que més em preocupa és arribar a l’extrem d’iniciar una guerra amb Algèria pel control del gas. El Golf Pèrsic també corre el risc de convertir-se en un polvorí.

Hi ha països que ja han començat a fer moviments, per exemple Mèxic ha deixat d’exportar petroli. Caldria nacionalitzar els màxims recursos possibles per tal d’intentar apaivagar aquesta situació.

Quin serà el primer sector afectat?

El turisme, per la pèrdua de capacitat econòmica de les classes mitjanes, que prescindiran d’aquelles despeses no vitals. A Catalunya, la pèrdua d’arribada de turistes pot tenir greus conseqüències en l’economia.

Un altre sector afectat serà l’automobilístic, ja que depèn quasi bé de forma exclusiva del petroli.

Hem sentit a parlar de les restriccions als cotxes dièsel. És una mesura efectiva per fer front a la crisi energètica que s’acosta?

Amb aquestes mesures s’està atacant un problema ambiental, no energètic. Existeix un problema greu d’abastament, la producció de dièsel cau des de fa 4 anys, i aquestes mesures no el solucionaran.

A més, les restriccions s’han limitat als cotxes, quan els vehicles que consumeixen més dièsel són els camions i els vaixells, per la qual cosa les mesures no suposen una adaptació real al problema de l’escassetat, sinó que intenten arreglar un descosit.

La societat està preparada per a fer front a aquesta crisi energètica? Hi ha possibilitats d’aturar-la o si més no resistir-la?

No, a més amb l’agreujant que la crisi energètica passa desapercebuda per a la majoria de la gent. S’ha declarat l’emergència climàtica i no l’energètica, això provoca que les solucions que s’estan plantejant per fer front a la climàtica no tinguin en compte la crisi energètica. S’està plantejant un model insolidari per fer front a la crisi ambiental, que afavorirà a les classes benestants, un exemple d’això és el cotxe elèctric. S’evita parlar de crisi energètica perquè això suposaria canviar el model econòmic i social.

Quin serà el paper de les renovables en aquest escenari?

El futur serà 100% renovable, però la quantitat d’energia que tindrem serà molt menor. Viurem amb el 30 – 40 % de l’energia actual, això no ha de per què afectar a la nostra qualitat de vida, sinó que s’hauran de definir bé els seus usos i deixar de buscar el creixement econòmic com a única via de desenvolupament, adaptant-nos als límits del planeta.  En definitiva, si no s’abandona el sistema capitalista existeix el risc de col·lapsar com a societat.

Com hauria de ser una Barcelona sense petroli?

Menys poblada, la xifra raonable se situa entre el mig i el milió de persones.   S’haurien de construir horts periurbans per afavorir els consum de proximitat. El nostre estil de vida pot ser que canviï per complet a causa de la falta de recursos, les neveres i rentadores passaran a ser d’ús comunitari, els cotxes desapareixeran del mapa, els mòbils d’ús individual també i es promouran altres models de propietat i d’interacció econòmica.

Aquests canvis es poden fer des dels plantejaments de l’Economia Social i Solidària però també es corre el risc de derivar cap a un model neofeudal i autoritari, vinculat amb l’ascens del feixisme que s’està produint actualment.

Barcelona està fent front a aquesta situació?

A mi em consta que hi ha gent força informada dins dels estaments polítics, estan a l’aguait, esperant que la crisi energètica es manifesti amb tota la seva cruesa per prendre mesures més dràstiques, tot i que sí que han començat a augmentar els missatges que plantegen aquesta situació. En definitiva, s’està fent massa poc i massa tard.