“El cel ens dóna la capacitat d’imaginar” Marc Martín

Far de Sol. La Fàbrica del Sol ha parlat amb en Marc Martín, comunicador ambiental i apassionat de les estrelles que ha fet que ens apropem una mica més al firmament.

En Marc Martín és nascut a Barcelona però va marxar cap a l’interior, té 48 anys i ara viu a Centelles, Osona. És soci fundador d’Argelaga Serveis Ambientals, una empresa dedicada a la comunicació i educació ambiental. Afirma que cada any es defineix d’una manera diferent, però en aquesta entrevista ho ha fet com a comunicador ambiental.

“La vida funciona per cicles, per que unes estrelles neixin altres han de morir”

Ens preguntàvem si ens podies explicar quina ha estat la relació entre les estrelles i la humanitat

En un passat, quan les persones no sabien ni escriure ni comptar, eren capaces d’interpretar el cel, un coneixement que era útil per a l’agricultura o la navegació. Però la relació entre les estrelles i la humanitat també ha estat filosòfica, la inquietud per saber d’on ve la humanitat va fer que moltes societats miressin les estrelles buscant respostes. Però sorprèn que avui en dia, moment en que hi ha un gran coneixement científic sobre astronomia, la majoria de gent en sap molt poques coses. Quantes persones deuen saber que els noms dels dies de la setmana estan dedicats als astres?

Hi ha alguna història que tothom hauria de conèixer en relació a les estrelles?

Cada civilització té les seves històries. Un cas curiós és el de l’Ossa Major, una constel·lació amb molts significats diferents segons la cultura que la interpreta. El nom d’Ossa Major ve de la civilització grega, en canvi els romans l’anomenaven Carro Gros, pels nadius nord americans aquesta mateixa agrupació d’estels tenia forma de mofeta, per contra a Sud Amèrica la veien com la gran cullera. Cada civilització, des de la seva realitat, va interpretar aquesta constel·lació, és un cas curiós de la connexió entre les diferents persones del món.

Més enllà del sol, quina ha sigut l’estrella més important per a la nostra cultura?  

L’estrella Vega, una estrella que es veu sobretot a l’estiu, aquest estel era el que marcava el Nord fa uns 12000 anys, era tant important que fins i tot una de les piràmides d’Egipte està orientada cap a ella. La seva brillantor va fer que durant molts anys servís de punt 0 per mesurar la magnitud (lluminositat aparent) dels estels, sent considerada l’estrella més lluminosa.

Cap a on ha de mirar la gent per veure-la?

Al zenit, just damunt del nostre cap. És una estrella que fa pampallugues i la podreu trobar fàcilment durant les nits d’estiu.

També ens preguntàvem quantes estrelles moren a l’ any i quantes neixen

A la nostra galàxia, que està formada per entre 100 i 200 mil milions d’estrelles,  aproximadament són 3 les que neixen i les que moren a l’any. El fet que neixin i morin el mateix número d’estels demostra que la vida funciona per cicles, perquè unes puguin néixer hi ha d’altres que han de morir.

D’altra banda, no se sap quantes estrelles moren i neixen a l’univers perquè no se sap amb precisió quantes galàxies hi ha.

I per què brillen les estrelles?

Les estrelles són boles de gas, concretament d’hidrogen i heli, com que l’hidrogen és un combustible aquestes boles comencen a cremar en un procés de fusió nuclear. El resultat d’aquest procés energètic irradia calor i llum. A nosaltres ens arriba la llum de les estrelles, però únicament notem l’escalfor d’una sola, el Sol.

El fet de no mirar les estrelles, quins canvis socials ha comportat?

El cel és un punt de connexió a través del temps molt interessant ja que nosaltres veiem el mateix firmament que fa gairebé 2000 anys. Tot i així, s’ha perdut la transmissió de coneixement popular que es derivava de mirar les estrelles, ara l’interès pels estels es limita a l’àmbit científic. Això fa que estiguem perdent la capacitat d’imaginació que derivava d’interpretar les agrupacions d’estrelles, un exercici que des d’Argelaga practiquem amb els infants i que dóna resultats derivats de la civilització actual, com per exemple trobar el Doraemon a partir d’unir estels. D’altra banda, deixar de mirar les estrelles també és un símptoma de la creixent desconnexió amb la natura de la societat en la que vivim.

Vivint en ciutats plenes de llum, quines afectacions sobre la salut produeix la contaminació lumínica?

La contaminació lumínica provoca efectes sobre la salut de les persones i sobre la salut dels ecosistemes. En relació a les persones la principal problemàtica són els trastorns dels cicles de dia – nit que tenim, això provoca envelliment prematur i alteracions fisiològiques per afectacions neuronals.

A nivell de fauna l’efecte més rellevant causat per la contaminació lumínica són els canvis en les relacions de depredador presa. Les plantes també pateixen aquesta problemàtica ja que s’alteren els seus processos de fotosíntesi i això fa que el seu ritme de creixement variï. Una de les conseqüències d’aquests canvis tant en la fauna com en la flora són l’aparició de plagues a les ciutats.

Com veus Barcelona en relació a la contaminació lumínica?

Barcelona, com qualsevol gran ciutat, té un excés de llum. En nits clares, des d’alguna zona del Pirineu es pot percebre la il·luminació. Però el gran problema que tenim és que com a ciutat litoral, quan es creen zones de núvols baixos, aquests multipliquen la quantitat de llum i la irradien un altre cop cap a baix creant així un efecte rebot. La pròpia geografia de la ciutat, rodejada per la serra de Collserola també és un altre factor que concentra la llum.

 Quines mesures s’haurien de prendre per reduir la contaminació lumínica?

Caldria reduir la quantitat d’il·luminació i la intensitat, tenint en compte les necessitats de cada zona i ús. Una possible solució seria implementar els sistemes d’Smart City que permeten la regulació de la il·luminació segons l’activitat o el moviment que es produeixi.

Una altra mesura és la substitució dels llums més contaminants, com els de vapor de mercuri. També cal tenir en compte la orientació de la llum, alguns fanals com els de tub o bola no il·luminen només el terra i emeten llum cap el cel i les cases, per la qual cosa s’haurien d’eliminar.

D’altra banda, també cal aprendre a gestionar les percepcions de la gent, una d’elles és identificar la foscor amb inseguretat. Tot i que s’hagi demostrat que no hi ha una relació directa entre aquests dos elements, s’acostuma a evitar la foscor. Canviar aquesta percepció és molt difícil, és per això que s’han de buscar alternatives que siguin sostenibles i que no causin incomoditat a les persones.