El dret a la desconnexió: debat a NY City

Treball. Al marge de la necessitat o no d’una llei que garanteixi el dret a la desconnexió, els experts reafirmen la necessitat de desenvolupar una cultura del treball no invasiva amb els espais i temps de no treball de les persones.

La necessitat de legislar o no sobre el dret a la desconnexió de les persones treballadores per a protegir la seva vida privada de les exigències laborals fora de l’horari oficial de treball ha centrat el debat polític a la ciutat de New York (EUA) aquest passat mes d’abril de 2018, arrel de la proposta formulada per un dels seus consellers.

La prestigiosa psicòloga i coach de la Universitat de Virgina (EUA), Camille Preston, ha aportat la seva visió al debat en aquest article publicat a “Fast Company”. Afirma que legislar a favor de la desconnexió (com ja s’ha fet a França, per exemple) no introduirà canvis profunds en l’arrelada cultura del treball que anomenem “24/24” o “7/7” segons la qual és imprescindible estar disponibles per als nostres clients sempre que aquests ho necessitin, sense restriccions.

Preston opina que la manera de garantir el dret a la desconnexió és educar-nos en nous hàbits i noves habilitats de treball, i proposa quatre pautes per aconseguir-ho a dins l’empresa:

Reduir el mode “gestió de crisis” al moments en què sigui estrictament necessari: no treballar sempre com si estiguéssim resolent crisis.

Ser autocrítics en com i quan ens comuniquem amb els companys de feina: el que tu facis autoritza als altres a fer-ho amb tu (emails fora d’hores, consultes urgents fora dels espais de treball).

Ser disciplinats en l’ús d’unes pautes raonables de comunicació i ús de les tecnologies perquè aquestes s’incorporin a la cultura corporativa. I que sobretot siguin respectuoses amb el temps personal de les persones treballadores.

Optimitzar el temps de treball amb mesures que afavoreixin la concentració i la productivitat: espai físic, gestió de les reunions, etc.

En definitiva, conclou Preston, la legislació només és una distracció a l’aprenentatge que tothom hauríem de fer: adquirir hàbits i disciplina de desconnexió en un món cada vegada més connectat.