Ilaria Sartori i Eloïsa Matheu: "El paisatge sonor està perdent identitat"

Far de Sol. L'Ilaria Sartori i l'Eloïsa Matheu han estat parlant amb nosaltres sobre els sons que ens envolten, els que perdem, l'escolta i ens han suggerit com sonaria una Barcelona sostenible.

A l’Eloïsa Matheu, nascuda a Barcelona l’any 1956, sempre li ha agradat molt la natura i per això va estudiar biologia. La Ilaria Sartori va néixer a Itàlia el 1977, però ha viscut més anys fora d’Itàlia que allà i en fa 8 que viu a Barcelona.

“El so és un termòmetre de la salut de la nostra societat”

Com neix la vostra passió pel so?

E: En el meu cas neix a través de la biologia. Interessant-me pels animals, sobretot pels ocells i el seu cant i a partir dels anys 80 vaig començar a enregistrar els sons de la natura, dels ocells i de tots els animals, creant una col·lecció de sons privada que continua creixent.

I: Jo vaig estudiar conservació de patrimoni cultural, especialitzant-me en patrimoni immaterial i també antropologia musical. Vaig estudiar la relació entre la música i la identitat cultural i més tard, em vaig interessar pel paisatge sonor, en particular en relació amb el  territori i la identitat (dels individus i les comunitats).

A què us dediqueu actualment?

E: Després de molts anys de dedicació a gravar i difondre els sons de la natura, des de fa dos anys treballo a la fonoteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Actualment estem digitalitzant el fons sonor històric per poder pujar-la a la xarxa. A més, dono tallers sobre com reconèixer ocells pel seu cant o  com enregistrar els sons de la natura. I també, com que tinc una col·lecció de sons molt àmplia, faig sonoritzacions per museus o documentals.

I: Jo em defineixo com a escoltadora professional (riures). Em dedico a difondre la decisió d’escoltar, fent tallers d’educació a l’escolta relacionats amb l’àmbit artístic, cultural i ecologista. També faig recerca.

Coneixem, apreciem i protegim els sons del nostre entorn?

E: No, som un país molt sorollós i no som conscients del soroll que produïm. Responem al soroll fent més soroll. Sovint quan sortim a la natura ho fem cridant, xerrant fort, practicant esport i sense parar atenció al voltant, no escoltem la natura, els animals, però tampoc els sons de l’aigua, del vent, el moviment de les fulles…

I: Tenim poca consciència del valor cultural i emocional que contenen els sons del nostre entorn.  Moltes vegades apreciem els sons de les nostres vides un cop aquests han desaparegut i se n’han perdut molts, per exemple, aquí a la Barceloneta, el so de la sirena de la Fàbrica del Gas marcava la vida de molts veïns i veïnes del barri.

E: El problema no és que apareguin nous sons i desapareguin uns altres, sinó que els nous sons són comuns als de molts altres indrets del món, els paisatges sonors estan perdent identitat.

Per què és important escoltar els paisatges sonors que ens envolten?

I: Perquè et permet ser conscient del teu entorn i de tu mateixa, perquè sense la teva presència l’escolta no es fa. Si tanquem els ulls i escoltem podem percebre moltíssimes coses de les que normalment no fem cas. El so és un termòmetre de la salut de la nostra societat.

E: Des del punt de vista biològic, escoltar l’entorn ens dóna molta informació, de les espècies que hi viuen, de l’estat de “salut” de l’ecosistema,  si desapareixen espècies o n’apareixen de noves, per exemple. Escoltar ens apropa a la natura d’una manera diferent de la contemplació amb els ulls a la qual estem acostumats (la nostra societat és molt visual) i ens endinsa d’una manera més rica i vivencial.

Quins paisatges sonors estan desapareixent a Catalunya?

E: Els paisatges sonors, d’ambients oberts, de conreus, amb marges, brolles, de secans, pels canvis que està patint la vida rural, monocultius, ús d’insecticides, i altres factors que porten a una pèrdua de biodiversitat, per la desaparició d’espècies i la disminució de les poblacions animals.

I: També han desaparegut molts sons culturals relacionats amb oficis, sons de les fàbriques, dels carros, etc.

S’educa auditivament als infants i als joves perquè tinguin un sentit de la oïda sa i crític?

I: Lleugerament. L’educació a l’escolta, des de un punt de vista creatiu, cultural o  científic, és molt puntual en les activitats curriculars i ho fan aquelles institucions o escoles que apunten a la innovació o que ja tenen aquesta sensibilitat desperta.

E: D’altra banda, estem acostumats a que ens ho ensenyin tot i jo penso que l’escolta també és un tema de descoberta personal, és molt difícil ensenyar a escoltar. Es poden donar unes idees o uns elements, però s’ha de descobrir per un mateix.

El soroll ha eclipsat els sons de la ciutat de Barcelona?

I: La contaminació acústica de Barcelona forma part de la ciutat. Molts veïns i veïnes consideren que el so característic de Barcelona és el del trànsit. Tot i això, no cal demonitzar el present, ja que el soroll forma part de la nostra vida. Però sí que és important escoltar-lo, ser-ne conscients.

E: Hi ha moltes espècise d’ocells que viuen a la ciutat, també granotes i tòtils (un petit gripau) però per al a majoria de la ciutadania només hi ha cotorres, gavines i pardals. Les altres espècies passen desapercebudes tot i que viuen entre nosaltres i canten com ho farien al bosc. El soroll emmascara la natura sonora de la ciutat i és un element important en la “sordera” dels urbanites.

Vivim en una cultura del soroll?

I: No ho sé, jo diria que no som conscients de molts aspectes acústics de la nostra vida. Vivim en una cultura que no promou la consciència de l’entorn sonor.

E: Per molta gent, el soroll és sinònim de vida. Són formes de percebre l’entorn. El silenci pot fer por.

La lluita per un entorn acústic agradable es pot convertir en una lluita per la transformació social i ambiental de la ciutat?

I: Ho és. No poden anar per separat.

E: Si. Un entorn acústic agradable comporta lluitar per la transformació social.

Quin so tindria una Barcelona Sostenible?

E: Tindria menys contaminació acústica. Hi hauria més so humà, s’escoltaria més el caminar de les persones i les seves veus i també hi hauria més so de vida natural, d’ocells, granotes, grills, cigales…que passarien a formar part de l’entorn habitual de la població, com passa als petits pobles.

I: Es notaria més la diferència entre un so i l’altre i es podrien distingir sons a la distància.

És viable?

I: Per aconseguir-ho es necessita implementar l’educació a l’escolta.

E: Jo crec que a curt termini no és viable. Respecte el que diu l’Ilaria penso que no escoltem perquè estem saturats de sons. Si visquéssim en un entorn més pur a nivell acústic, escoltaríem més, potser sense ser-ne conscients. Tot i que l’educació també és important.

Teniu alguna passió amagada?

I: La navegació a vela. A més, fa poc s’han unit les meves dues passions perquè gràcies a micròfons subaquàtics he començat a escoltar els sons marins

E: Sóc feliç a la natura i m’agrada escoltar-la i  poder compartir l’experiència.

A La Fàbrica del Sol…
Al voltant del Dia Internacional de Conscienciació del Soroll, l’Eloïsa i la Ilaria han convidat a la ciutadania de Barcelona a descobrir els diferents sons de la seva ciutat.