Javier Guzmán: "No tenim accés a una alimentació saludable"

Far de Sol. Obesitat, etiquetatge, publicitat enganyosa, accés a una alimentació saludable... són alguns dels temes que hem abordat des de La Fàbrica del Sol amb en Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

En Javier Guzmán té 44 anys, va néixer a Madrid i viu a Barcelona des del 2002. Ha passat mitja vida a un poble petit i té una relació especial amb l’agricultura i  les vinyes.

“L’obesitat no és una decisió individual sinó que és una conseqüència social, política i del sector alimentari.”

Quina és la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar Ciències Polítiques i Sociologia. He treballat per a la Creu Roja, a Oxfam i  fa 9 anys que sóc director de Justícia Alimentària.

En termes generals, mengem bé a Catalunya?

No, mengem molt malament, però tristament ens pensem que mengem bé. A més, els mitjans de comunicació fomenten aquesta idea, però el 70% del que consumim és alimentació processada o ultra processada, molt relacionada amb les malalties i la salut. La dieta mediterrània a la vida diària és un mite.

Un aliment processat és el 90% que trobes a un supermercat, són tots aquells aliments que no són frescos.

Quin paper juga en la nostra salut el no menjar bé?

La mala alimentació és el primer problema de salut pública a nivell mundial i català. Mengem molt de sucre, molta sal, molt greix, per sobre de les recomanacions de la OMS i la conseqüència és que el 55% de les malalties cardiovasculars provenen de l’alimentació, així com el 35% de la diabetis tipus 2 que continua augmentant. A més, hi ha diversos càncers vinculats a l’aparell digestiu que també tenen a veure amb la mala alimentació.

L’obesitat, en molts casos, també deriva de la mala alimentació. Actualment estem patint una epidèmia d’obesitat als països occidentals: més del 50% de la població adulta té problemes d’obesitat i més d’un 40% dels infants també.

Sabem el que mengem? Entenem les etiquetes?

L’etiquetatge a l’Estat Espanyol no és clar, gairebé el 70% de la població no entenem les etiquetes. Des de Justícia Alimentària (JA) demanem estratègies que puguin influir en la decisió de compra com les que s’apliquen a altres països en qüestió d’etiquetatge com França o Xile, per exemple el mètode del Semàfor: segons la quantitat de sucre, sal o greix s’etiqueta el producte amb color verd, ambarí o vermell. A Catalunya tenim aquesta informació molt més amagada.

Quin paper juga la publicitat a l’hora d’escollir el que mengem?

La publicitat utilitza reclams vinculats amb la salut. Comuniquen productes sans, casolans, artesans, zero, light…però no hi ha una regulació específica per controlar si allò que es diu és veritat.

Cada cop l’alimentació sana, de proximitat i ecològica està més present en els supermercats i botigues, però tothom hi te accés?

Hi ha un problema greu d’accés a l’alimentació sana. El 44% de la població a Catalunya no es pot pagar un menú sa. A més, l’alimentació local i ecològica és un 35% més cara que l’alimentació convencional.

Fins ara, un aliment ecològic era sinònim de saludable, però hi ha molts d’aquests que són processats i llavors són igualment insans. Un cop els aliments ecològics han entrat als grans mercats han perdut, en molts casos, la seva naturalesa.

Quines mesures cal prendre per garantir una alimentació saludable per a tothom?

S’hauria de definir una política alimentària que regulés la publicitat alimentària infantil. Aquesta mesura  té un cost molt baix i pot tenir gran eficàcia, en canvi, el que està fent l’administració és subvencionar tractaments d’obesitat infantil. Ens estem gastant molts diners en mesures pal·liatives quan podríem fer polítiques preventives.

Una altra mesura molt important és regular l’alimentació insana mitjançant mesures fiscals (impostos). L’impost del sucre ha tingut un resultat molt positiu, s’ha reduït un gairebé un 25% però s’ha d’anar molt més enllà. S’han de gravar tots aquells productes que tinguin perfils insans i després, per tots aquells productes sans, ecològics i locals es pot fer una política diferenciada com és l’IVA zero.

Que està fent Barcelona al respecte? Actua igual en tots els barris? Vosaltres teniu alguna proposta?

El govern municipal actual ha obert el debat sobre quina ha de ser l’alimentació de la ciutat i ha promogut la participació de diferents actors, però falta concreció. Cal urgentment un pla de compra pública d’alimentació ecològica i local a tots aquells equipaments que siguin de titularitat municipal. Una altra mesura és la de donar suport en el procés de distribució a les botigues de barri, una manera de fer-ho és creant petits magatzems on es pugui connectar les botigues de barri amb els pagesos i el territori. Fa falta inversió pública en infraestructures alimentàries de distribució que siguin accessibles.

Els mitjans de comunicació pública també poden contribuir a un model d’alimentació sana prohibint la publicitat de productes insans, o els patrocinis d’aquestes marques als esdeveniments esportius, etc.

Hi ha barris que es troben més afectats per la mala alimentació. Aquests coincideixen amb els que tenen les rendes més baixes i a més també són els que tenen un accés més difícil a l’alimentació sana, ja que les botigues ecològiques es concentren en els barris més rics de la ciutat, per això reivindiquem que es creïn botigues d’alimentació públiques.

A Barcelona s’està impulsant un supermercat cooperatiu, considerem que és una bona idea però ens agradaria que aquest supermercat tingués una ajuda pública i estigués situat en barris amb problemes d’alimentació ja que allà el seu impacte seria molt més gran.

És viable alimentar-nos només amb una agricultura ecològica i de proximitat?

S’ha de fer viable. No es pot canviar el model alimentari d’un dia per l’altre però si es comencen a plantejar polítiques clares a favor de l’alimentació sana es pot aconseguir.

Sovint des de JA parleu de sobirania alimentària. Què és?

La sobirania alimentària planteja en mans de qui ha d’estar l’alimentació, i respon a tres preguntes: 1) Què volem menjar? Aliments saludables, ecològics i locals 2) Qui volem que faci aquesta agricultura? Pagesos, l’agricultura familiar amb models de producció sostenible. A Catalunya tenim un problema greu de despoblació, provocada en part per la industrialització de la pagesia 3) Per a qui? Per a la gent, ha de ser accessible per a tothom.

Tens alguna passió amagada?

M’agrada passar el temps amb els meus fills, la novel·la negra i la cuina.