La Borda: “L’individualisme i el capitalisme cansen molt”

Far de Sol. La Fàbrica del Sol s’ha apropat a La Borda, un nou edifici del barri de Sants per parlar amb en Joan Miquel Gual, veí i membre de la comissió de comunicació del projecte, per conèixer una nova manera de concebre l’habitatge.

En Joan, un mallorquí veí de Barcelona des de fa catorze anys, no s’imaginava l’any 2006 quan es manifestava amb V de Vivienda  per un habitatge digne (recordem l’eslògan: “no tindràs una casa a la puta vida”), que un dia participaria en la construcció d’un edifici comunitari, assequible, ecologista, anticapitalista i feminista on acabaria vivint.

Aquest edifici s’anomena La Borda, ja que adopta el nom de la cooperativa que el gestiona. Compta amb 28 habitatges, diversos espais comunitaris i se situa al barri de La Bordeta. La titularitat de l’edifici és cooperativa, si bé el projecte ha estat possible gràcies a la cessió del dret de superfície d’un terreny municipal durant 75 anys. Per aquest motiu, podem parlar d’habitatge públic-cooperatiu.

“La Borda és un habitatge assequible, comunitari, sostenible, anticapitalista i feminista”

De quina necessitat neix La Borda?

Doncs mira, en els 14 anys que porto a Barcelona he viscut en 19 habitatges diferents a causa de pujades abusives del preu del lloguer, edificis ruïnosos i altres circumstàncies que em van obligar a marxar.

La Borda sorgeix per donar estabilitat a aquesta situació tan habitual a Barcelona i oferir un preu assequible. D’altra banda, l’individualisme cansa molt, La Borda vol evitar el fet de no conèixer el teu veí o veïna i, per això, és un edifici que promou la vida en col·lectivitat a través de la construcció d’espais comuns.

Quina ideologia o pensament té la cooperativa?

La Borda es recolza i es construeix a partir de l’Economia Solidària, el feminisme i l’ecologisme. La major part dels veïns i veïnes que vivim en aquest edifici estem implicats en altres projectes basats en l’Economia Social i Solidària o l’activisme pel dret a l’habitatge. També, moltes de les dones que formen part de La Borda formen part activa de diferents organitzacions feministes. D’altra banda, l’edifici s’ha construït sota criteris sostenibles per tal de no afectar negativament al medi ambient.

Quins avantatges socials comporta viure en aquest edifici?

Un dels principals avantatges és el seu preu assequible ja que és un habitatge de protecció oficial. D’altra banda, no menys important, la vida en comunitat. Sense anar més lluny, el menjador comunitari, encara en procés d’auto-construcció, serà una oportunitat per establir dinàmiques socials entre nosaltres.

Un altre punt central és el repartiment col·lectiu de les tasques de cura per tal que no recaiguin sempre sobre les esquenes de les dones. Actualment estem tenint aquest debat, que encara no està resolt, perquè portem poc temps vivint a l’edifici i encara estem elaborant aquesta qüestió tan fonamental per viure d’una altra manera.

Ens pots dir el preu que pagues?

Doncs un pis de 63m2 costa 538€ més les despeses, tot i que havent-hi espais comuns (bugaderia, terrassa, menjador) els metres s’amplien. A més, en un futur el preu baixarà una mica. També, el fet de tenir una bugaderia compartida permet guanyar espai dintre dels habitatges.

Per altre cantó, amb la voluntat d’ajudar-nos entre nosaltres també hem creat un fons mutual. Cada mes destinem 5 euros de la mensualitat a aquest fons per si un dia alguna persona de La Borda es queda sense feina i no pot fer front al preu del lloguer. És una eina de suport mutu econòmic.

I avantatges ambientals?

L’edifici està construït principalment amb fusta, això el fa més confortable, tot i que produeix un ambient sec a l’interior dels pisos. També compta amb un hivernacle, que s’obre i es tanca per regular la temperatura interior, ventilar l’edifici i refrescar-lo.

Els consums energètics provenen de la cooperativa Som Energia, i ens escalfem mitjançant una caldera de biomassa. La Borda es considera un edifici passiu, això vol dir que durant la seva construcció ha produït menys C02 del que ha absorbit el material amb què està construït.

Volem que La Borda sigui un edifici el més autònom i sobirà possible en termes energètics, per això tenim la intenció d’instal·lar una placa solar al terrat, tan aviat com sigui possible.

També, vam lluitar molt perquè no tingués pàrquing, un fet que estava prohibit per una normativa que, finalment va ser modificada en un ple de l’Ajuntament. Avui dia els veïns i veïnes dels edificis cohabitatges, cooperatius o de protecció oficial poden decidir si les seves promocions tindran o no pàrquing. Per tant, La Borda ha influït també en les polítiques urbanes ambientals.

Us heu trobat amb alguna dificultat?

Ens hem trobat amb dificultats econòmiques. Si bé dels 3.200.000 milions que ha costat La Borda, 600.000 provenen de fons públics, no existeixen programes establerts de finançament de projectes similars, ni a Catalunya ni a l’estat espanyol. A més, els diners públics van arribar un cop l’edifici ja estava construït.

La Borda té 48 finançadors diferents i hem hagut de fer moltes campanyes per aconseguir-los. La major part del pressupost prové de Coop57, sense la seva participació inestimable La Borda no seria possible. També, hem aportat molt les persones que vivim aquí, i hem gaudit de préstecs que ens han fet entitats socials i persones individuals a un interès baix. Podríem dir que La Borda és una experiència de finançament des de baix, que, dada molt important, no ha fet ús de cap banc capitalista.

Una altra característica del projecte és la gran quantitat de feina voluntària que ha requerit i requereix. Portem 5 anys molt intensos de treball voluntari, algunes persones 7 anys, i sabem que no tothom pot assumir aquest ritme. En altres paraules, diré que el projecte ha donat moltes alegries, però en les hem guanyat amb molta feina i autogestió.

Teniu molta llista d’espera per entrar a viure a La Borda? Us heu plantejat replicar aquest projecte en un altre espai de Barcelona o Catalunya?

Si, molta. Els socis expectants són tants que han format una altra cooperativa que és diu Sotrac. De La Borda també ha sorgit La Dinamo que és una associació que es dedica a reproduir aquest model. Ha posat en marxa un altra promoció a Sants que es diu La Diversa i té altres projectes similars en marxa en altres indrets.  També està treballant en la publicació d’una guia elaborada a partir del coneixement generat a La Borda, feta per facilitar la rèplica del model.

Hem vist al vostre web que per accedir a un pis de la cooperativa cal fer una aportació de 15.000 euros. Creieu que un projecte com el vostre es podria abaratir per fer-lo més accessible?

En total cada habitatge aporta 18.500€ al capital social de la cooperativa. S’hauria de poder abaratir. D’aquí 20 anys les sòcies i socis de La Borda ja haurem pagat l’edifici. Ens queda pendent decidir si seguirem pagant una mensualitat que es derivi a un fons mutual, útil per crear projectes com el nostre, i que, d’aquesta manera, les persones usuàries no requereixin un esforç econòmic inicial tan gran.

També esperem que, amb el temps, es posin en marxa més vies de finançament públic destinat a aquesta tipologia d’iniciatives. Tant de bo! Caldrà pressionar i mobilitzar-nos si ho volem aconseguir.

Per altra banda, cal esmentar un debat que estan portant a terme a Coop 57 sobre la possibilitat de comprar terrenys per a construir més habitatge cooperatiu. Tot i que tampoc això és una garantia de reduir les inversions inicials, segur que serà un gran ajut i impuls.

Davant de la crisi per l’accés a l’habitatge digne creieu que la solució passa per projectes com el vostre o s’han de fer canvis més estructurals?

Estructurals, això és una eina, un model alternatiu més per fer front a la situació actual, però s’ha de canviar la LAU (Llei d’arrendaments urbans) i regular el mercat de l’habitatge com es fa en altres ciutats del món. Necessitem normatives que impedeixin l’abús sistemàtic, la pobresa energètica i els desnonaments. Necessitem una Llei d’habitatge, en altres paraules, que posi la vida al centre.