L'etiqueta "cosmètica natural" significa ben poc

Càpsula de sostenibilitat. Si un cosmètic inclou algun producte d’origen natural es pot anunciar a l’etiqueta com a tal. Però al costat del component natural n'hi pot haver de petroquímics. La lletra grossa sempre és parcial.

Cosmètica ecològica, biològica o orgànica

Els tres termes signifiquen el mateix i valen el mateix. I són els que realment ofereixen garanties. S’anomenen d’una o altra manera segons el país però tots signifiquen que és cosmètica fabricada amb ingredients naturals certificats, que no conté mai un derivat del petroli, que no inclou perfums artificials, ni parabens, ni altres matèries sintètiques i que no està provat amb animals.

Comencem per les proporcions. No hi ha cap normativa específica que la reguli però segons les empreses certificadores el mínim exigible per considerar un producte cosmètic com a natural és que contingui un 90% d’ingredients d’aquest origen. Si, a més a més, la persona és vegana, llavors haurà de buscar el segell “Vegan” perquè els ingredients d’origen animal, com ara la lanolina o la cera d’abelles, també són ingredients naturals. Ho apunta la farmacèutica i cosmetòloga Adriana Costa i afegeix: “I a l’inrevés! Que sigui vegà no vol dir que sigui natural. Que sigui vegà indica, simplement, que no conté ingredients d’origen animal.” Aquest és un exemple evident del perquè s’ha d’anar més enllà dels conceptes generals i de la lletra grossa. Desgranar la informació és bàsic per  escollir el producte que s’adapti a les nostres necessitats i expectatives reals.

Continuem amb el respecte al planeta. Un producte de cosmètica ecològica és coherent si compleix uns requisits de preservació del medi. En això també s’hi fixen les certificadores i significa que ha d’estar presentat en un envàs respectuós, que els ingredients han de procedir d’agricultura ecològica i que no ha d’estar testat amb animals. Són aspectes que garanteixen aquestes empreses especialitzades.

A Europa està prohibit el test amb animals però…

Seguim analitzant les etiquetes i ens fixem ara en el segell “Cruelty free”. El Reglament 1223/2009 del Parlament Europeu que regula els productes cosmètics prohibeix que s’experimenti amb animals.  En el seu darrer informe, la Asociación Nacional de Perfumería y Cosmética (Stanpa) reafirma que tots els cosmètics naturals comercialitzats en el marc de la Unió Europea són “Cruelty free”. I és per aquest motiu que a Europa està prohibit posar aquest segell a l’embolcall. Però Adriana Costa, com a sòcia fundadora de la plataforma de distribució de cosmètica “Branch and Root”, es planteja tres situacions a l’ombra.

“Tècnicament està prohibida l’experimentació amb animals en el marc europeu però estem parlant de productes cosmètics acabats. Què passa amb les empreses que compren matèries primeres fora d’Europa?”, qüestiona. Un exemple seria una empresa que comprés silicona fora del continent que hagi estat testada amb animals. Però el producte, un cop elaborat, es ven aquí igualment com a “no testat en animals segons la llei”. Costa apunta una altra situació compromesa: “Què passa amb les empreses multinacionals que exporten a països que sí que demanen aquest tipus de proves per comercialitzar el producte en el seu mercat?” És el cas de la Xina, per exemple. En aquests casos, l’empresa no és coherent perquè el producte que nosaltres comprem no ha estat testat en animals però un d’idèntic comprat a la Xina, sí. La tercera situació a l’ombra que exposa la farmacèutica i cosmetòloga té a veure amb circumstàncies puntuals, regulades per llei, que permeten aquest tipus d’experimentació. Són casos excepcionals en què s’al·lega que no hi ha altra manera de testar el producte i que compten amb l’aprovació del Comitè Científic per la Seguretat en el Consum (SCCS).  Són casos excepcionals i regulats però la persona consumidora no disposa de cap registre ni segell per tenir-ne coneixement.

Els certificats són l’única pista però…

Com passa en altres àmbits, per exemple el de l’agricultura ecològica, sovint hi ha petits productors que desisteixen de fer-se amb un certificat de qualitat i garantia per tots els requeriments burocràtics i econòmics que comporta accedir-hi. Tot i així, el segell d’una certificadora és l’element primordial de l’etiqueta per garantir que el producte és ecològic i està alineat amb el que n’esperem. Malgrat que petits productors ho considerin un peatge econòmic abusiu, és una informació primordial per la persona que compra. En aquest sentit, trobem mecanismes de control i certificats del mercat de la cosmètica bio europea com Natrue, Cosmos orgànic, BDIH, Ecocert i Soil Association, entre d’altres.

Els reclams “sense” s’han prohibit

La Asociación Nacional de Perfumería y Cosmética anunciava al març la imminent posada en marxa d’aquest nou enfocament dels coneguts com a “claims” (reclams) en termes de màrqueting i publicitat. En un comunicat sobre els resultats d’un estudi de mercat realitzat per l’associació, la Stanpa informava que “no es poden utilitzar al·legacions “sense” o reivindicacions amb un significat similar que incompleixin els criteris establerts pel Reglament 655/2013” i especificava que els productes comercialitzats abans de l’1 de juliol n’estan exempts.

El reglament, doncs, impedeix que s’utilitzin aquests reclams. De fet, si ens parem a pensar-ho, quantes persones saben què són els parabens i quins perjudicis poden comportar? Quantes persones saben que és un conservant i que, amb una altra nomenclatura, també s’utilitza en productes alimentaris? Per què hi ha persones que eviten les silicones en els cosmètics? Quantes d’aquestes persones saben que serveixen per donar textura i quina és la manera com actuen sobre el seu cos? També val la pena qüestionar l’adjectiu “tòxic” o el reclam “sense tòxics” que s’ha aplicat i utilitzat per definir i garantir les presumptes qualitats ecològiques i saludables d’alguns productes cosmètics. No existeixen ingredients tòxics en sí mateixos: la toxicitat té a veure amb la dosi.

Tot plegat ens porta, una vegada més, al concepte de “consum responsable”: el consum que passa, necessàriament, per la reflexió. Les etiquetes “sense” s’han prohibit per llei. I és que sota l’aparença de garantia poden engegar-se campanyes de captació de persones compradores i nous públics emergents que no es parin a reflexionar més enllà de les tendències socials, les percepcions subjectives o la informació superficial.

Per on començar…

  • Llegeix la lletra grossa i la lletra petita dels embolcalls i etiquetes.
  • Localitza els segells de garantia que certifiquen les propietats del cosmètic.
  • Busca un punt de venda que et generi confiança, que analitzi i seleccioni per tu els productes.
  • Fes consultes al teu metge o metgessa de capçalera sobre les propietats dels ingredients que desconeixes i els efectes sobre la salut que et preocupin.
  • Complementa l’ús conscient de la cosmètica amb un exercici conscient d’alimentació i activitat física saludables.

Pots consultar més notícies d’actualitat sobre sostenibilitat a La Fàbrica del Sol.