Yayo Herrero: L’economia s’ha d’adaptar a les lleis de la natura

Far de Sol. La Fàbrica del Sol ha parlat amb na Yayo Herrero, antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista, per conèixer com podem fer front a la crisi ecològica i social que vivim.

Per na Yayo Herrero, la formació i el coneixement del món implica voler transformar-lo. És mare d’una dona de 24 anys i l’organització col·lectiva i l’activisme són eixos centrals de la seva vida.

“El decreixement de l’esfera material de l’economia no és una opció, és una realitat que s’ha d’assumir.”

Quina és la teva trajectòria professional?

El primer que vaig estudiar va ser enginyeria tècnica agrícola i amb el temps vaig veure la necessitat de formar-me en antropologia i educació social. Vaig començar treballant a l’empresa privada durant molts anys, participant al seu moviment sindical,  però en un determinat moment ho vaig deixar i vaig apostar per una trajectòria professional bolcada en l’economia social i solidària, en l’educació i en l’ecologia social.

Durant els últims anys he sigut directora de Fuhem, una fundació que treballa temes de sostenibilitat, cohesió social i democràcia. També he participat en una cooperativa vinculada a l’ecologisme social i a l’economia social i solidària. A més, sóc membre d’Ecologistes en Acció, una organització que per mi ha sigut un espai de fortalesa, de formació i de construcció de relacions absolutament crucial per poder estar on estic avui en dia i ser qui sóc.

Per què ens trobem en un context de crisi ecològica i social?

Perquè el model econòmic dominant que s’ha construït té una dinàmica expansiva, necessita créixer de forma permanent i això requereix quantitats creixents de recursos naturals i en conseqüència la generació incessant de residus. Aquesta manera de funcionar ha fet que superem els límits físics del planeta i ens ha portat a una crisi ecològica que es plasma en el canvi climàtic, en el declivi de l’energia fòssil i dels minerals, en la pèrdua de biodiversitat, en el declivi dels recursos pesquers, en els fenòmens de contaminació massiva …
El deteriorament i l’esgotament del planeta generen una crisi social ja que s’aprofundeixen les desigualtats i s’expulsen quantitats cada vegada més grans de persones i d’altres espècies de la dinàmica de la vida.

De quina manera podem combatre aquestes conseqüències? O estem en un punt de no retorn?

No podem revertir l’esgotament dels minerals que ja s’han gastat i no podem revertir una part important de l’escalfament global, però si que podem frenar la seva dimensió més aguda deixant de cremar combustibles fòssils, canviant radicalment el metabolisme econòmic i adoptant una via de decreixement dels recursos utilitzats dins el marc econòmic, amb criteris de justícia i equitat.

D’altra banda, necessitem estratègies per poder adaptar-nos als canvis que ja són irreversibles, i aquestes estratègies passen per pensar com formar economies que s’adaptin a la nova situació amb criteris de justícia, evitant que uns pocs segueixin sostenint determinats estils de vida malgastadors a costa que cada vegada més gent quedi fora del propi model.

Quin ha estat el paper de l’esquerra en aquesta crisi ecològica, l’ha reconegut?

Durant molts anys les esquerres van donar l’esquena a la crisi ecològica, sobretot hi ha hagut tensions amb el moviment sindical perquè l’ecologisme era percebut com un fre al desenvolupament de les forces productives i a la capacitat de millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Recentment, hi ha hagut sectors de l’esquerra que ja han incorporat la crisi ecològica en el seu discurs, però, les polítiques que proposen entorn a aquesta temàtica són qüestionables.

El decreixement de l’esfera material de l’economia lluny de ser una opció, és una realitat que cal assumir i una bona part de les esquerres segueixen instal·lades en la idea del creixement econòmic com a única via per poder revertir les desigualtats socials, proposant un repartiment més just de l’excedent d’aquest creixement. Hi ha altres mirades polítiques com les ecosocialistes, que si que tenen propostes diferents i just ara comencen a tenir certes victòries electorals, és el cas d’Islàndia i Alemanya.

És l’ecologisme social una alternativa a aquesta situació?

No és l’alternativa, s’ha de dialogar amb el feminisme, amb els moviments decolonials, amb tota l’economia política i tots els moviments de classe, perquè les tensions estructurals estan lligades al conflicte de classes. De fet, el marxisme clàssic va exposar que hi havia un conflicte entre el capital i el treball, el feminisme va dir que era entre el capital i totes les tipologies de treball, també els no remunerats, i l’ecologisme considera que hi ha un conflicte entre el capital i la vida.

L’ecologisme social és necessari per poder fer un anàlisi complet del sistema actual i en conseqüència, per oferir possibilitats i solucions que siguin capaços d’afrontar els problemes que tenim, però ha d’anar de la mà de molts altres moviments.

En què es basa l’ecologisme social?

En reconèixer que el nostre planeta té límits físics i és dins d’aquests límits en els s’ha de construir l’economia, és a dir, l’economia és un subsistema de la natura i no a l’inrevés, per tant, l’economia ha d’adaptar les formes de organitzar-se i les seves lleis a les pròpies lleis de la natura.

Quan les lleis de l’economia es contraposen a les lleis de la natura és quan ens trobem en una crisi ecològica global, com actualment. L’ecologisme planteja que a l’hora de configurar una economia alternativa hem de saber que l’economia s’ha de mantenir sobre una base majoritàriament solar, que ha de articular-se en proximitat i que ha de construir-se entorn a la diversitat. Tots aquests criteris es troben a les antípodes del que és el sistema capitalista mundial.

I si el capitalisme no és la solució, quina és?

Una proposta emancipadora que permeti una vida digna amb criteris de justícia i de forma democràtica en un planeta amb els límits superats. Qualsevol opció que s’englobi i es reconegui dins d’aquest criteri és una proposta alternativa al capitalisme.

Què es pot fer perquè el pensament ecosocial sigui majoritari? L’educació és clau?

És una de les claus, però també s’han de tenir en compte els mitjans de comunicació i la pròpia economia i la política. L’educació és un element essencial de la disputa de l’hegemonia cultural encara que no li correspon a l’educació, sinó més aviat a l’economia i a la política de ser capaços de generar els canvis estructurals que hem de fer.

Breument, com s’educa amb una mirada ecosocial?

Necessitem actuar en diversos fronts. Des del meu punt de vista és importantíssim actuar sobre el currículum, moltes vegades aquest educa en contra de la pròpia supervivència de les generacions que reben l’educació. S’ha de fer una revisió crítica del currículum, que permeti conèixer les causes estructurals, les creences i els mites que sostenen el model actual i alhora fer una proposta de mirades alternatives.

Tens alguna passió amagada?

Llegir, caminar per la muntanya i estar amb la gent que estimo.