Amb aquesta mostra, Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) investiga aquelles utopies que, des del camp de l’art, aspiraven a construir una estètica de la classe treballadora i quins van ser els assalts que el poder normalitzador va fer l'ímpetu revolucionari, així com quins desbordaments i quines lluites continuen pendents de ser transitats.

Realitzada en cooperació amb el Centre del Carme de València i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, aquesta mostra aplega un conjunt de quaranta projectes realitzats per Daniel G. Andújar des de 1990 fins avui, tretze dels quals han estat concebuts específicament per a La Virreina Centre de la Imatge.

Entre els anys vint del segle passat i els vint del segle actual hi ha nombrosos paral·lelismes, moltes més vinculacions la simple superposició numèrica. Crisi de les economies, esgotaments sistèmics, augment de les diferències de classe, marginació social i totalitarismes incontrolables: sembla que la història es repeteix i no com sostenia Marx —és a dir, primer en forma de tragèdia, després a manera de farsa—, sinó com un bucle que percudeix les zones més fràgils de l’esfera pública.

Tanmateix, enmig d’aquest panorama i des del camp de l’art, convé preguntar-se de nou quin és el paper dels artistes, quins usos podem atorgar a les seves propostes, i quines contribucions històriques hauríem de rescatar per a la reinvenció dels imaginaris populars.

Des de la Proletkult soviètica fins al sindicat nord-americà Industrial Workers of the World, des d'El manifest comunista fins a un hipotètic Museu del Poble format per reproduccions d’obres mestres, El tercer estat investiga aquelles utopies que aspiraven a construir una estètica de la classe treballadora, els assalts a l’ímpetu revolucionari per part del poder normalitzador, així com les lluites entre gramàtiques que ens van llegar com a testimoni un gresol de desbordaments pendents de ser transitats.