Aquest volum recull una selecció d’escrits, des del 2001 fins a l’actualitat, derivats principalment de l’activitat de Jorge Ribalta com a comissari d’exposicions. Els nous mitjans basats en la pantalla, la xarxa i la virtualitat, propis de la cultura digital, s’obren a discursos sobre postfotografia, postdocumental o postveritat que contradiuen la racionalitat comunicativa i les formes de discurs públic que han dominat la cultura visual del segle XX. Entrat el segle XXI, l’autor defensa que l’espai de l’exposició persisteix com una mena d’esfera pública moderna primordial, vinculada invariablement a l’experiència corporal de la vida social i de la condició humana mateixa.