Bé per circumstàncies derivades de les lluites antifranquistes o bé perquè consideraven que era l’únic discurs capaç de capgirar la catastròfica situació creada pel capitalisme, molts homes i dones van posar en la idea comunista i en les revolucions que va generar l’esperança en una transformació del món. El xoc amb els seus propis orígens socials de classe o el coneixement de les derives que tingueren algunes de les revolucions comunistes va fer que molts comunistes abandonessin els partits en què militaven i adoptessin posicions escèptiques, si no directament anticomunistes. Aquí es debaten les raons i conseqüències d’aquests conflictes que van canviar la trajectòria personal de moltes d’aquestes persones.