Contra els hàbits d’abstracció

El 1960 Siegfried Kracauer publica el llibre Theory of Film: The Redemption of Physical Reality (Teoria del cinema. La redempció de la realitat física), en el qual formula una crítica radical als hàbits d’abstracció que ha introduït la racionalitat moderna en pràcticament totes les àrees de l’existència. Aquest primer Kracauer, que després, durant la seva experiència d’exili, sotmetrà a reconsideració moltes de les seves reflexions, està interessat en les capacitats que té el cinema per articular vincles i compondre relacions amb el món que, en perdre-les, han afeblit la nostra capacitat sensible. A partir d’aquesta anàlisi, es va treballar en la capacitat de les imatges per atendre la singularitat de les coses, les relacions concretes, en què es coses no han de ser enteses com a objectes, sinó com a aquelles relacions insignificants i no considerades de la vida quotidiana que van des dels més mínims moviments fins a desplaçaments més grans que ens subsumeixen a la ciutat.