Esteu aquí

Les ciutats fan front a la necessitat urgent d’habitatge públic

divendres, març 2, 2018 - 13:20

Les ciutats europees han de fer front a la necessitat urgent d’habitatge públic. Per això, molts governs municipals estan reforçant les seves polítiques amb mecanismes innovadors que permetin fer front a la crisi de l’habitatge i a l’expulsió dels veïns dels seus barris.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un projecte per construir pisos d’estada temporal de construcció ràpida, sostenible i de qualitat. La iniciativa, anomenada APROP (Allotjaments de Proximitat Provisional), oferirà una resposta urgent mentre es construeixen les promocions d’habitatge públic, que requereixen de més temps.

Responsables del consistori barceloní van explicar ahir aquest projecte en un acte organitzat per l’Observatori DESC i el propi Ajuntament.

La jornada, anomenada ‘Urgent: solucions innovadores en habitatge públic’, es va celebrar al Pati Manning de Barcelona i hi van participar representants de les ciutats d’Amsterdam i Munic, a banda d’entitats com la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), la Fundació Hàbitat 3 i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), entre d’altres.

 

El projecte APROP

L’habitatge és el principal desafiament de la ciutat, segons la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz. “El repte és molt gran i hem de recórrer a noves solucions”, va subratllar. Precisament per aquest motiu es posarà en marxa el projecte APROP abans que acabi el 2018. En la prova pilot es construiran 92 allotjaments per a unes 250 persones.

Ortiz va assenyalar que aquesta iniciativa “vol donar resposta a l’expulsió dels veïns i veïnes dels barris” i per aquest motiu les primeres promocions s’aixecaran en tres solars de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Es tracta de districtes que pateixen problemes de gentrificació, un procés que desplaça la població originària dels barris per una altra de major poder adquisitiu.

Per la seva banda, el regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, va remarcar que APROP és un projecte que “complementa les actuacions més convencionals en matèria d’habitatge”, com ara la promoció de nous habitatges socials o la rehabilitació d’edificis.

 

Una manera més ràpida de construir

Montaner va destacar que aquesta iniciativa permet “guanyar temps”. De fet, el període de construcció d’aquests habitatges és de nou mesos, davant els terminis d’entre sis i set anys que es requereixen per construir habitatges públics tradicionals.

En aquesta mateixa línia, en referència a APROP, l’arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona Tonet Font va explicar que el consistori treballa des de fa un any i mig “per avançar en aquest projecte de construcció més ràpid”. “Volíem un model que ens permetés retallar els processos i fer servir els solars vacants aprofitant les innovacions tecnològiques”, va afegir.

Per la seva banda, el director tècnic de l’Institut de la Tecnologia de la Construcció de Catalunya, Ferran Bermejo, va assegurar que les diferents tipologies d’unitats de convivència que han aparegut recentment han generat noves necessitats pel que fa a la manera de construir els habitatges. “Un edifici no s’ha de construir necessàriament de manera tradicional”, va remarcar.

 

Experiències internacionals

A la jornada celebrada ahir es va dedicar un espai per explicar experiències innovadores sobre habitatge dutes a terme a altres ciutats europees.

La representant de l’Ajuntament d’Amsterdam (Holanda) Anneleen Lagae va explicar que a la seva ciutat s’han construït complexes d’habitatges modulars, de caràcter temporal, en els quals hi viuen estudiants i joves refugiats. L’objectiu és agilitzar l’accés a l’habitatge públic d’aquests col·lectius. El consistori holandès haurà construït 5.400 habitatges d’aquest tipus al 2019.

A Munic (Alemanya) s’ha dut a terme un projecte d’integració semblant. Birgit Treml, responsable de la iniciativa, va mostrar el procés de reconversió d’un antic edifici d’oficines en un espai amb habitacions i apartaments que actualment acull un centenar de estudiants i joves refugiats. Treml va destacar que ambdós col·lectius s’aporten experiències i s’ajuden mútuament.

 

S’obre el debat amb entitats i assistents

A la part final de l’acte hi va haver un debat entre els ponents i representants de diferents associacions. El responsable de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona va valorar que, més enllà de la seva capacitat d’evitar situacions d’exclusió social, el projecte APROP li resulta interessant com a eina d’inclusió: “volem que els nous inquilins s’integrin perfectament en la vida col·lectiva dels barris”, va afirmar.

La representant de la Cooperativa Celobert va afegir que la construcció industrialitzada és “una aposta bàsica” per contribuir a la creació d’habitatge protegit. També va afegir que considera “essencial” que les noves promocions d’APROP estiguin ubicades en zones urbanes “no apartades” i que estiguin distribuïdes per la ciutat.

Per la seva banda, el coordinador del Pla de Lluita contra el sensellarisme de Barcelona, Albert Sales, va recordar que el fet que es posin en marxa solucions innovadores no implica cap renúncia als plans més convencionals: “ningú ha dit que s’estigui renunciant al Pla pel Dret a l’Habitatge o a atendre a les persones sense llar” amb altres modalitats d’habitatge públic.

Per últim, el representant de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va agrair “la proposta de solucions temporals” davant “la situació d’emergència” que viu la ciutat.