Pla estratègic

El Pla ha comptat amb el suport i el consens de tots els operadors que intervenen a la gestió dels mercats i recull mesures i accions per aplicar durant els propers deu anys.

Sònia Recasens, segona Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats i president de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i Jordi Torrades, gerent de l'IMMB, van presentar el 4 de desembre als comerciants el Pla Estratègic de Mercats 2015-2025 que ja havia estat presentat en el plenari del Consell Municipal del passat dia 28 de novembre.

L'objectiu que persegueix el document, que us podeu descarregar en format pdf en aquesta mateixa pàgina, és renovar, modernitzar i adaptar els mercats davant les demandes dels ciutadans i els canvis socials. El Pla s'ha concretat en 39 mesures i 153 accions per aplicar durant els propers deu anys.
En el transcurs de l'acte, celebrat al pati de l'Ajuntament de Barcelona amb un centenar d'assistents, la Tinent d'alcalde Sònia Recasens va expressar la seva satisfacció i orgull per com tots els operadors que participen en la gestió dels mercats han promogut un pla "que té molt de futur". Per la seva part, el regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi, va destacar el rol de motor que desenvolupen els mercats en els barris i en la ciutat.

A la sessió plenària del passat divendres, Blasi va explicat la voluntat d'analitzar "el paper dels mercats municipals com a motor de desenvolupament social, econòmic, urbà i sostenible dels barris per donar més qualitat de vida per als ciutadans de Barcelona i alhora, projectar com volem que siguin els mercats d'aquí a 10 anys". També va qualificar el document com el "full de ruta que ens dóna les eines per millorar i assolir els reptes de futur, però també és un document viu que, en el transcurs d'aquests 10 anys, permetrà anar adaptant les propostes en funció de les noves necessitats i possibles canvis".

El Pla Estratègic de Mercats neix a partir del projecte europeu URBACT MARKETS que lidera Barcelona amb altres 8 ciutats: Londres (a través de l'Ajuntament de Westminster, Regne Unit), Torí (Itàlia), Suceava (Romania), Dublín (Irlanda), Tolosa (França), Pécs (Hongria), Wroklaw (Polònia) i la Attica (Regió d'Atenes). Aquest projecte, finançat pel Fons de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, promou el desenvolupament de les ciutats a traves dels seus mercats.

El procés participatiu

El Pla Estratègic dels Mercats de Barcelona 2015-2025 és el resultat de la feina feta durant gairebé un any, i el fruit de les aportacions realitzades pels diferents grups de treball a més de 20 reunions on han participat 250 persones vinculades, directa o indirectament, al món dels mercats i el comerç de Barcelona, tasca que el regidor Blasi va agrair a tots els participants durant l'acte del passat dia 4 de desembre.

L'impacte dels mercats a l'entorn socio-econòmic de Barcelona és molt rellevant. Diverses àrees de generació de recursos econòmics estan relacionades directa o indirectament amb els mercats: el comerç, el turisme, la logística i el sector urbanístic, entre d'altres. El Pla ha comptat amb el amb el suport i el consens de tots els operadors que intervenen a la gestió dels mercats i que s'han volgut involucrar en el procés de definir l'estratègia de futur de la xarxa de mercats de Barcelona.

El Pla Estratègic de Mercats ha de donar resposta als principals reptes als que s'enfronten actualment els mercats de Barcelona:

- Reptes econòmics: trobar les eines per incrementar el consum i l'ús dels mercats especialment en escenaris poc favorables com els dels darrers anys.

- Reptes socials: els mercats han d'estar atents per adequar la seva oferta i alhora ser un motor pel manteniment de la vida dels barris.

- Reptes tecnològics: els mercats no poden restar aliens als avenços tecnològics, -tot i ser els temples de l'experiència sensorial-, i cal adaptar-los a l'ús de les noves tecnologies com a eines complementàries i útils.

- Reptes administratius i jurídics: adaptar les normes a la realitat canviant.

- Reptes ambientals: tant per la demanda creixent de productes amb certes etiquetes, com per bones pràctiques en la gestió dels residus, la cadena de distribució o els edificis.

- Reptes polítics: en els propers mandats s'han de concretar i implantar les mesures recollides en el Pla.

Estructura del Pla

Totes les mesures i accions acordades s'estructuren al seu torn en els tres eixos descrits a la missió. Els mercats de Barcelona tenen com a missió proveir als ciutadans de productes de qualitat, promouen un estil de vida saludable, la cohesió social i l'articulació dels barris, fomenten l'economia i l'ocupació en el marc del comerç de proximitat. Tot això contribueix al model de ciutat de benestar de Barcelona.

Per desenvolupar la missió dels mercats durant la propera dècada s'han definit tres grans eixos:

1. Ànima: els mercats són un referent de la vida als barris de Barcelona i proporcionen una experiència no només de compra, sinó també de convivència als ciutadans.

2. Motor: els mercats lideren el comerç de cada barri, alhora que dirigeixen el model de mercat urbà en l'àmbit internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupament econòmic i en la creació d'ocupació a cada barri.

3. Sostenibilitat: els mercats són sinònim de valors associats a la sostenibilitat social, mediambiental i cultural.

Aquests tres àmbits es desglossen en dotze objectius, en 39 mesures i en 153 actuacions per a desenvolupar en els propers deu anys. Aquest és un resum de les mateixes.

1. Ànima

Els mercats són un referent de la vida als barris de Barcelona i proporcionen una experiència no només de compra, sinó també de convivència als ciutadans.
A.1: Consolidar el mercat com a lloc central de barri
A.2: Mantenir la transformació dels barris mitjançant la renovació dels mercats
A.3: Reforçar el compromís dels comerciants amb el mercat i la xarxa
A.4: Potenciar la relació mercat - comerç de proximitat

2. Motor

Els mercats lideren el comerç de cada barri, alhora que dirigeixen el model de mercat urbà en l'àmbit internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupament econòmic i en la creació d'ocupació a cada barri.
M.1: Liderar la distribució alimentària del producte fresc a la ciutat de Barcelona
M.2: Continuar liderant el model de gestió de mercats urbans municipals
M.3: Fomentar un model de gestió sostenible del mercat
M.4: Mantenir l'orientació als consumidors

3. Sostenibilitat

Els mercats són sinònim de valors associats a la sostenibilitat social, mediambiental i cultural.
S.1: Establir el mercat com a font de difusió del patrimoni agroalimentari català
S.2: Posicionar el mercat com a lloc per a la formació en hàbits d'alimentació saludable, gastronomia i seguretat alimentària
S.3: Assegurar la sostenibilitat econòmica i ambiental dels equipaments dels mercats
S.4: Potenciar el mercat com a valedor de la sostenibilitat social del barri

Implantació operativa

El pla estableix, a partir de les mesures i les accions que donen resposta a cadascun dels objectius estratègics, el camí que cal seguir per al desenvolupament del model dels mercats de Barcelona. Aquest model ha d'estar alineat amb el Programa d'Actuació Municipal aprovat periòdicament pel Plenari del Consell Municipal i ha d'estar reflectit en el pla d'actuació anual de l'Ajuntament i específicament de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona.
Així mateix, les necessitats de recursos i les inversions derivades de les mesures i accions del Pla Estratègic de Mercats caldrà considerar-les en els pressupostos municipals i en el marc del Pla d'Inversions Municipal. Determinades mesures poden tenir horitzons temporals més enllà dels plans anuals i caldrà tenir-ho en compte a l'hora de periodificar-les.