La remunicipalització és una paraula que recorre les administracions locals. Després de la moda de “l’externalització” de serveis o de la “privatització” d’actius públics, ara el mot que s’obre camí és la recuperació de la gestió pública, especialment en l’àmbit local. Remunicipalitzar es conjuga a Barcelona, però també a altres ciutats catalanes, espanyoles i europees. Reforçar el lideratge públic, garantir una gestió pública dels béns comuns i combatre la precarietat laboral són els tres objectius polítics associats a la remunicipalització de serveis i béns públics.

Però un canvi de tendència d’aquesta envergadura obre una sèrie d’interrogants en l’àmbit de la gestió: cal remunicipalitzar-ho tot o cal analitzar cada cas amb deteniment? Estan preparades les organitzacions públiques per abordar un canvi d’aquesta magnitud? S’han de pensar altres maneres d’externalitzar serveis que preservin els drets laborals dels treballadors i evitin la precarietat? Avui per avui, les administracions públiques no només modifiquen l’agenda d’objectius, sinó que els canvis també afecten les maneres de gestionar els serveis i els projectes públics; el com és tan important com el què.

Recordo que a finals dels noranta, quan es va aprovar el Pla de Biblioteques de Barcelona, en alguna ocasió es va plantejar la possible externalització del servei, atesa la gran quantitat de treballadors que un projecte com aquell havia d’incorporar. Finalment es va optar, sortosament, per la gestió pública. De la mateixa manera s’han sentit veus que apuntaven la possibilitat d’una gestió privada de determinades línies del transport públic de la ciutat per millorar-ne l’eficiència. Avui la xarxa de biblioteques i el transport públic barceloní, tots dos de gestió directa, continuen sent els serveis més ben valorats pels barcelonins. Potser és casualitat, però val la pena no oblidar-ho.

Jordi Martí

Inici   /  Notícies  /  Nota del gerent  /  Aportacions plantilla  /  L'Entrevista  /  Escriu al Mes a Mes  /  Hemeroteca