cap-plabarris

Foment, districtes i sectors han executat el 65% del Pla de barris

Foment de Ciutat, societat que depèn de la Gerència Municipal, i bona part de l’estructura municipal han aconseguit acomplir aproximadament el 65% del Pla de barris. El 2018 és l’any en què ens endinsem de ple en l’execució de tots els projectes que preveuen els 10 plans de barri existents.

Ens trobem a l’equador dels 4 anys previstos per portar a terme el Pla de barris, el pla concebut per revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat. Els anys 2016 i 2017 ens van servir per analitzar la situació social a la ciutat, triar els barris més desafavorits on actuar i definir conjuntament amb la ciutadania els projectes que es tirarien endavant en cada cas. En aquella fase va ser important la feina dels districtes i els sectors; actualment, en l’execució, la coordinació entre departaments de l’Ajuntament està sent també essencial.

I és que el treball conjunt i coordinat per diferents parts de la nostra organització és un dels aspectes troncals del Pla de barris, ja que Foment no executa directament totes les actuacions que inclou, sinó que aglutina les diferents parts de la nostra organització per portar-lo a terme. Com que cadascun dels 10 plans de barri específics apleguen diferents àmbits d’actuació (social, educació, econòmic i urbà), ha calgut aquest treball transversal de l’equip de Foment amb els sectors i els districtes vinculats amb les actuacions dels plans. També s’ha dut a terme un treball constant amb veïns i entitats dels territoris.

pla de barri interna - sessió definició

Sessió amb la ciutadania per definir el Pla de barris la Verneda i la Pau

El treball conjunt de diferents parts de l’organització

Tal com vam explicar en el Mes a Mes, l’Ajuntament núm. 49, Foment de Ciutat és l’òrgan impulsor del Pla de barris i és qui coordina les diverses parts de l’organització municipal per portar-lo a terme. La grandària i complexitat del Pla ha requerit d’una gran dosi d’organització per aconseguir tant l’execució i el seguiment de la globalitat del Pla com de cadascun dels 10 plans específics.

Pel que fa a la governança global del Pla, s’han constituït una sèrie d’espais de coordinació integrats sempre per personal de Foment, de sectors i de districtes. Aquests espais són:

  • El Comitè de pilotatge municipal, que fa el seguiment de l’execució total del Pla de barris. El conformen els gerents dels districtes i dels sectors que hi participen.
  • Les taules sectorials, que defineixen els plans per àmbits temàtics, és a dir, marquen què volem fer i com ho farem en educació, en infraestructures, en habitatge, en activació econòmica i en drets socials. Hi ha una taula per temàtica i en formen part els districtes afectats pel Pla, les gerències de sector implicades en els àmbits temàtics i la Gerència Municipal.
  • Les taules de seguiment tècnic, que fan el seguiment de cada pla, prenen decisions i coordinen els districtes, sectors i Foment. Es troben 2 cops a l’any i en formen part, per part dels districtes, els gerents, els equips directius i els tècnics de barri, i, per part dels sectors, els equips directius que hi intervenen, a més de l’equip del Pla de barris.
  • La coordinació amb gerència, que coordinen el districte i Foment de Ciutat. Es troben un cop al mes i en formen part el cap de projecte, el tècnic de districte de l’àmbit a treballar (per exemple, si tractem educació, hi assisteix el tècnic d’educació del districte), el tècnic de barri i els tècnics de sector dels àmbits temàtics que el pla treballi.
  • Les taules executives permanents, que condueixen el dia a dia del Pla i comparteixen l’evolució de les accions. Es reuneixen un cop per setmana o cada 15 dies i en formen part el cap de projecte de Foment i el personal tècnic de barri.
rlt caps interior

Cada Pla de barris té un cap de projecte de Foment de Ciutat

“La grandària i complexitat del Pla ha requerit d’una gran dosi d’organització per aconseguir tant l’execució i el seguiment de la globalitat del Pla com de cadascun dels 10 plans específics”

D’altra banda, els caps de projecte de Foment assignats a cadascun dels barris específics en lideren la governança i s’encarreguen de fer possible l’execució de cadascuna de les actuacions que hi estan previstes. Per fer-ho, impulsen les actuacions en coordinació amb tots els departaments de la casa que són qui realment han d’assumir l’execució de les actuacions.

Així, tenint en compte que cada pla de barri es compon de diversos projectes –el pla del Besòs i el Maresme, per exemple, preveu 35 projectes- els caps treballen conjuntament amb els districtes, amb Ecologia Urbana, amb Drets Socials, amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona o amb Barcelona Activa, entre d’altres. I si, per exemple, un dels plans de barri ha detectat que cal millorar un carrer, el cap de projecte de Foment ho impulsa i ho treballa amb el districte i amb Ecologia Urbana.

L’acció comunitària

Un altre dels aspectes clau del Pla de barris és la participació del veïnat. En la fase de definició va jugar un paper molt important, ja que a través de jornades obertes o accions a peu de carrer es van detectar les inquietuds i necessitats de cada zona, i conjuntament amb la ciutadania es van establir els projectes a desenvolupar a cada territori.

En la fase d’execució en què ens trobem ara, continuem mantenint el contacte amb el veïnat, però en aquest cas, a través de 3 vies:

  • Grup impulsor: n’hi ha un per barri i el formen veïns i entitats. L’objectiu d’aquests grups és fer seguiment continu del desplegament del seu pla. Es reuneixen cada 3 mesos, perquè el cap de projecte de Foment de Ciutat els expliqui les novetats i en puguin fer una valoració.
  • Accions participades: són accions que es porten a terme amb la ciutadania de cada barri per tenir en compte la seva veu en tot el procés. En són un exemple les marxes exploratòries, en les quals es fa una revisió de l’espai públic amb perspectiva de gènere; un programa per aconseguir futurs lideratges entre els joves dels barris; o el suport específic a les entitats, per millorar-ne els recursos i apoderar-les.
  • Taules de treball: s’organitzen per temàtiques i hi participen els actors principals del barri sobre l’àmbit a tractar. Per exemple, en una taula sobre educació, hi participen les AMPA, les escoles…
pla interior1

Els grups impulsors es van trobar amb l’alcaldessa, que els va agraïr la implicació amb el Pla de barris

pla interior 2

A la sessió es van presentar alguns projectes

El grau d’execució

Actualment ja hem iniciat l’execució dels 10 plans de barri, dels quals tenim en marxa 400 accions. Pel que fa a les accions, les més avançades són les de l’àmbit dels drets socials i d’educació.

Pel que fa a la despesa corrent prevista per aquest mandat, a l’abril del 2018 ens trobàvem amb el 75% del pressupost executat o compromès en projectes a desplegar abans del maig del 2019. La resta del pressupost resta pendent de ser assignat a projectes que a dia d’avui encara s’estan acabant de definir.

En relació a la inversió, ja tenim el 100% del pressupost, de 100 milions d’euros, compromesos en projectes concrets.