El debat no és el model urbà saludable i sostenible, sinó quina és la millor opció per assolir-lo.
L’Estudi informatiu considera un model de ciutat que respon a la voluntat que les persones disposin d’un espai públic més saludable i de qualitat, i preveu que els sistemes com anar a peu, la bicicleta i el transport públic es prioritzin davant de l’ús del vehicle privat. Totes les alternatives estudiades tenen, com a mínim, aquest tret en comú.
Existència d’una xarxa tramviària inacabada.
- La xarxa tramviària actual té dues subxarxes independents: el Trambaix (que transcorre per set municipis del Baix Llobregat i el Barcelonès) i el Trambesòs (que ho fa per tres municipis del Barcelonès). Les parades més utilitzades de la xarxa de tramvia actual són els intercanviadors de Glòries, Maria Cristina, Cornellà Centre, Can Rigal, Sant Adrià i Francesc Macià.
- La seva longitud és de 29,2 km, amb un total de 56 parades.
- La seva demanda s’ha triplicat des del 2004 i està creixent a ritmes superiors a la resta del sistema de transport públic metropolità.
Connectar la xarxa tramviària, una gran oportunitat.
- Per assolir un model de mobilitat sostenible que contribueixi a un model urbà més saludable. La connexió del tramvia no només incrementarà la demanda d’ús del mateix tramvia, sinó també dels altres sistemes de transport públic i de la bicicleta.
- Per resoldre un sistema interromput i facilitar les relacions entre 9 municipis de l’àrea metropolitana, millorant així l’accessibilitat en transport públic dels habitants del Barcelonès Nord i del Baix Llobregat al centre neuràlgic de la ciutat de Barcelona.