El tramvia torna a Barcelona

La recuperació dels Ajuntaments democràtics propicia a Barcelona, i a les ciutats de l’Àrea Metropolitana, un canvi radical en les polítiques de mobilitat urbana integrades en l’estratègia de recuperació de l’espai públic urbà. Actuacions com l’enderroc del viaducte de la ronda del Mig en constitueixen un bon exemple: l’automòbil ja no mana en l’urbanisme barceloní.

En aquest marc, s’observen amb atenció les experiències de ciutats europees que tornen a implantar el tramvia, utilitzant-lo no tan sols com a medi de transport eficaç, sinó com a un instrument potent de recuperació de la qualitat de l’espai urbà. Nantes n’és la ciutat pionera, però la seva experiència es adoptada ràpidament arreu del continent.

A Barcelona, l’any 1987 TMB comença a planificar la recuperació del Tramvia. Quatre anys després, l’EMT (l’antiga Entitat Metropolitana del Transport que agrupa Barcelona i els disset municipis de la primera corona) convoca un concurs internacional per a la implantació d’un sistema tramviari entre Barcelona i els municipis del Baix Llobregat.

El 1997 se’n va construir un tram experimental a l’avinguda Diagonal, des de la plaça de la Reina Maria Cristina fins a la plaça de Francesc Macià, en el qual s’hi fan circular dos models de tramvia, un d’ALSTOM i l’altre de SIEMENS. L’èxit d’acollida per part dels ciutadans dona un nou impuls a les administracions i, un any després, el recent creat consorci ATM, que aplega els ajuntaments i la Generalitat, convoca un concurs per a la concessió i l’explotació del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (el Trambaix).

L’adjudicació d’aquest projecte a Tramvia Metropolità, l’any 2000, comporta l’inici de les obres que es culminarien l’any 2004 amb el retorn del Tramvia a Barcelona i en sis municipis més: L’Hospitalet, Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Just Desvern i Sant Feliu del Llobregat.

Aquell mateix any també va entrar en servei el Trambesòs, tot connectant els municipis de Badalona i Sant Adrià del Besòs amb la Vila Olímpica, passant per la plaça de les Glòries Catalanes.

En totes dues línies s’han portat a terme importants actuacions de millora urbana que comporten un canvi espectacular en la qualitat de l’espai. És un valor afegit del nou tramvia, que, òbviament, constitueix un sistema de transport públic potent, capaç de proporcionar un servei excel·lent a milions de passatgers cada any

La connexió tramviària a Barcelona

La futura connexió dels tramvies per la Diagonal soluciona una disfunció actual: un tramvia interromput. Alhora, permet incrementar-ne la cobertura, tant urbana com metropolitana. Amb la unificació de la xarxa tramviària es millora, doncs, la connexió entre diversos barris de la ciutat i també es possibilita connectar Barcelona amb els vuit municipis que l’envolten (l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Badalona).

És per aquest motiu que es tracta d’un element clau a la ciutat per impulsar el transport públic i combatre la contaminació atmosfèrica i acústica a la ciutat derivada d’un ús excessiu del vehicle privat motoritzat.

A més, el model urbà que es vol desplegar amb la connexió tramviària és més saludable, ja que la presència de menys cotxes implica una disminució directa de contaminació atmosfèrica i acústica, però també més seguretat viària.

En aquest sentit, la connexió del tramvia és una oportunitat per redissenyar urbanísticament la ciutat implementant un model urbà basat en una mobilitat sostenible que prioritzi els vianants, les bicicletes i el transport públic amb l’objectiu de construir una ciutat més saludable, equitativa i sostenible per a tothom.

Llegir-ne menys