Alimentació

La proliferació de productes derivats de les noves indústries que permetien estandarditzar sistemes de fabricació, conservació i distribució, i, per tant, abaratir costos i preus de venda, va permetre que no sols la burgesia, sinó també les classes populars, hi poguessin tenir accés. La novetat va ser notable en el ram de l’alimentació que, arran dels canvis de vida que omportà el món industrial, oferí un seguit de productes que simplificaven l’elaboració dels àpats, com ara brous concentrats o llets en pols o condensades, o galetes, xocolates o cafès, que des de llavors podien adquirir-se envasats i amb garanties de conservació i higiene. Però calia fer-ne conèixer les qualitats al públic comprador, ja que fins aleshores eren d’elaboració casolana i es venien a doll, com l’oli. Els costums van canviar i calia atreure els possibles compradors. Tot i que els primers cartells comercials eren de caire artístic, és a dir, el concepte i la imatge eren més propis de les arts que de l’estratègia publicitària, la finalitat era propagar les qualitats i el benefici dels productes, sobretot destacant el nom del fabricant. Progressivament, el missatge es “professionalitzà” i sorgiren eslògans referents als productes per cridar l’atenció del client: la llet “dona força i salut” o és “el millor nodriment per als nens”; les galetes “són les més selectes”; el cacau és “l’aliment ideal”. Finalment, imatge i text formaren una unitat.