Estructures interiors


Elements amagats a l’interior del vestit que ajuden a crear siluetes i volums

1. La cotilla 
Estructura rígida que comprimeix i modela el tors, a vegades fins a deformar-lo. Confeccionada amb seda, cotó o lli, porta barnilles —de canya, fusta d’olivera, palma, balenes (barbes de balena), ferro o acer— que actuen a la vegada per contenció, del bust i la cintura, i per tracció, tot desplaçant el pit amunt i els malucs avall. 

La cotilla, instrument de tortura i mostra de virtut: eina imprescindible per a la bellesa de la dona?

2. El mirinyac 
Estructura formada per una campana feta amb cèrcols de joncs, ferro o acer paral·lels al terra. El mirinyac es lliga a la cintura, damunt dels pantalons i la camisa, i penja fins arribar gairebé a terra. Fa de suport i dóna forma arrodonida a la faldilla, creant un gran espai entre les cames i la tela del vestit. 

3. El polissó 
El polissó és una evolució del mirinyac que fa més prominent la part del darrere del cos. La seva estructura és un conjunt d’arcs atirantats en filera que treballen a compressió amb barnilles, canyes o cèrcols metàl·lics en suspensió des de la cintura. Altres models són coixins farcits que se subjecten a la cintura.

4. Els sostenidors 
L’ús generalitzat dels sostenidors coincideix amb el moment en què desapareix la cotilla, a principis del segle XX. La seva funció és la de sostenir, separar i donar forma als pits. Adopta formes diferents per aplanar, reduir o ampliar el bust.