Barcelona Cultura

Rigalt, Granell i Cía

Dates

1890 / 1981

Volum

3.737 dibuixos; 2.333 positius fotogràfics; 18 negatius fotogràfics; 13 sobres; 78 documents textuals; 57 postals; 48 fulls impresos; 30 fullets; 6 monografies; 349 làmines; 5 retalls de premsa (10 m., 3 calaixos de planera)

Productor

Accés a la consulta del catàleg:

https://arxius.museudeldisseny.cat/rigalt-granell-y-cia-2

 

El taller de vitralls, constituït per membres de les famílies Rigalt i Granell de Barcelona, va estar operatiu des de 1890 fins 1984, amb denominacions i formes societàries diferents. Els seus precedents els trobem en el dibuixant i vitraller Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914), criat en un ambient artístic, ja que era nebot del pintor i dibuixant Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Es va formar com a dibuixant a l’escola Llotja de Barcelona, dedicant-se a l’ensenyament del dibuix fins al 1901. El seu pas a vitraller no va seguir la pauta tradicional començant com a aprenent dins d’un taller, sinó que el va realitzar posteriorment a la seva formació artística i teòrica. El 1884 va entrar com a soci comanditari en l’empresa d’indústries artístiques de Francesc Vidal, on va ser l’encarregat de la secció de vidrieria artística i gravat. Paral•lelament va començar a fer vitralls pel seu compte, creant un taller propi al carrer Bailèn, número 72, l’any 1887. Relacionat amb els artistes i arquitectes més rellevants del moment, va ser col•laborador habitual en les obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

El 1890 Antoni Rigalt i Blanch es va associar amb la família Granell, creant l’empresa “Antoni Rigalt y Compañía, sociedad en comandita”, en la que participaren com a socis els germans Jeroni F., Mercedes i Teresa Granell i Manresa, i la mare de tots ells, Josefina Manresa i Sagarra. En aquesta societat Antoni Rigalt va ser nomenat gerent, a més d’exercir la direcció tècnica i artística del taller, mentre que els membres de la família Granell actuaren només com a accionistes. Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa (1868-1931), arquitecte i fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet (1834-1889), compaginava la seva carrera amb la gestió de l’empresa de vitralls a la qual progressivament s'hi aniria vinculant més.

Als voltants de 1899 els locals del taller i la botiga es traslladen als baixos d’un edifici al carrer Mallorca, 261, construït per Jeroni F. Granell i Manresa, en el que també hi residia, connectat amb els baixos del carrer Enric Granados, 46.|L’any 1903 la societat canvia de nom passant a denominar-se “Rigalt, Granell y Compañía”. Està motivat pel canvi en l’accionariat, que l’integraran Antoni Rigalt, Jeroni F. Granell i Manresa i Josep Maria Bartomeu i Baró, marit de Teresa Granell i Manresa. Antoni Rigalt mantenia només la direcció tècnica del negoci, mentre que la gerència passava a mans dels altres dos socis. Durant l’etapa de la direcció artística d’Antoni Rigalt, el taller va realitzar les seves obres més importants i emblemàtiques, coincidint amb l’època del modernisme.

El 1914, amb la mort d’Antoni Rigalt i Blanch es produeixen alguns canvis: Jeroni F. Granell i Manresa passa a dirigir l’empresa i el 1915 s’incorpora com a soci el fill d’Antoni Rigalt, Lluís Rigalt i Corbella (1888-1960). Lluís Rigalt va estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona i aprengué l’ofici de vitraller de la mà del seu pare. Restà a l’empresa fins l’any 1922 en que, per desavinences amb la família Granell, l’abandonà, creant un taller propi, “Rigalt y Bulbena”. Posteriorment a la seva marxa, es va canviar el nom de la societat pel de “Granell y Compañía”, i el 1923 ingressarà com a soci Jeroni Granell i Bartomeu (1892-1973), fill de Jeroni Granell i Manresa, amb estudis no finalitzats d’arquitectura. Aquest va exercir durant la resta de la seva vida la gerència de l’empresa de vitralls, de la qual se’n fa càrrec a partir del 1931, arran de la mort del seu pare.

Durant els anys de la Guerra Civil espanyola el sector del vitrall artístic, com molts altres sectors industrials, va ser col•lectivitzat. En aquest període, el taller Granell va actuar com a capçalera que centralitzava la major part del material i eines d’altres empreses. Un cop finalitzada la guerra, Jeroni Granell i Bartomeu va tornar a fer-se càrrec de la direcció del taller. En la postguerra van treballar principalment en la restauració i creació de nous vitralls que havien estat malmesos o destruïts al llarg del conflicte bèl•lic, molts cops per encàrrec del Servicio Nacional de Regiones Devastadas.

El taller tornarà a tenir una gran producció de vitralls entre els anys 40 i 60 del segle XX. En un primer moment adoptaran estils historicistes, encara que més endavant portaran a terme obres amb estils més moderns, gràcies als pintors que treballaven per ells en el disseny de vitralls, com Francesc Labarta, Antoni Vila Arrufat o Llucià Navarro, entre d’altres.

A finals dels anys 50, i sobretot durant els anys 60 i 70 del segle XX, van incorporar la nova tècnica de la vidriera de ciment dins de les seves produccions. Així mateix, cap a l’any 1966 es produí un canvi de nom en la societat passant-se a dir Granell S.A. En aquest moment el taller estava dirigit per Jeroni Granell i Carbonell, fill del Jeroni Granell i Bartomeu i, posteriorment, pels fills d’aquest, Jeroni i Raimon Granell. Fins al seu tancament, l’any 1984, van comptar amb la col•laboració de pintors com Narcís Pons, Jordi Alumà o Joan Vila Grau, combinant els treballs de vidre a l’àcid, vidriera artística i vidriera de ciment, de motius realistes i abstractes.

El taller estava organitzat en dues grans divisions: la de vidre pla o industrial i la de vidre artístic, i aquesta es subdividia en les seccions de vitrall emplomat, vidre de ciment i vidre l’àcid.|Pel que fa als dissenyadors dels projectes, durant la vinculació d’Antoni Rigalt a l’empresa, aquest feia personalment la major part dels dibuixos dels vitralls. L’empresa contractava també dibuixants externs, sobretot després de la seva mort, i es troben dissenys d’Oleguer Junyent, Josep Pey, Joaquim Mir o Feliu Mestres.

Del taller dels Rigalt i Granell van sorgir algunes de les obres de vitralls més importants del modernisme català, com les realitzades pel Palau de la Música Catalana, la Casa Lleó Morera a Barcelona o la Casa Navàs de Reus. Treballaren en les obres dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, August Font i Carreres, entre d’altres. També portaren a terme un gran nombre de restauracions de vitralls medievals, com els de la Catedral de Lleó o del monestir de Santes Creus.

El taller participà en nombroses exposicions, sobretot en el període de direcció d’Antoni Rigalt, en moltes de les quals va ser guardonada: a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888; l’Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona, els anys 1892, 1896 i 1898; l’Exposición de Bellas Artes a Madrid el 1899; l’Exposición Nacional de Arte el 1900; l’Exposición Internacional de Arte a Barcelona el 1907 i 1911; l’Exposició Universal de Barcelona el 1929; l’Exposición Nacional de Artes Decorativas el 1947.

L’àmbit geogràfic de la producció del taller va ser, majoritàriament, edificis de la ciutat de Barcelona, així com encàrrecs de la resta de Catalunya, alguns de diferents indrets d’Espanya i, fins i tot, de l’estranger, sobretot a Amèrica del Sud.

Les tipologies d’ubicacions en els que s’aplicaven els vitralls eren diverses. Els destinataris principals eren edificis religiosos, i tant es podien aplicar en les esglésies i catedrals ja existents com en les noves que es crearen durant la construcció de l’Eixample barceloní. També en col•legis, seminaris o oratoris d’habitatges. A partir del segle XX el vitrall penetrà també en l’arquitectura civil privada i els seus destinataris seran els habitatges habituals i cases d’estiueig de l’alta burgesia. També en seran clients establiments comercials, organismes públics o institucions privades.

Els estils artístics seguits pel taller van ser diversos: de 1890 a 1899 predomina l’historicisme, normalment amb vitralls d’estil neogòtic per a edificis religiosos i neorenaixentista per als habitatges. Des de 1900 fins a meitat de la primera dècada del segle XX es fa present l’estil modernista, amb influències de l’Art Nouveau francès, del secessionisme vienès o l’abstracció de Mackintosh. Cap als anys 20 es consolidarà una tendència noucentista, marcada pel classicisme i l’estilització de les formes, encara que també hi trobem algun exemple Art Déco. Després de la Guerra Civil hi haurà un retorn als models historicistes, principalment neogòtics per als vitralls eclesiàstics. Poc a poc els models evolucionaran cap a formes més abstractes.

Contingut

El fons Rigalt i Granell comprèn la producció documental generada per l’activitat del taller de vitralleria constituït per diferents membres de les famílies Rigalt i Granell, des de la seva creació el 1890 fins al seu tancament el 1984. A més, aplega documents de la família Granell, especialment del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet i el seu fill, l’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa.

Una part minoritària del fons correspon a les activitats de gestió del taller, amb una documentació molt escassa i sense seqüències continues. Abasta fonamentalment la gestió econòmica, amb alguns esborranys d’informació comptable i de facturació i uns llibres de registre de comandes, que comencen a partir de 1942. La gestió comercial té més entitat, amb l’existència d’un bon nombre de mostraris fotogràfics o impresos, que abracen diferents èpoques i permeten conèixer l’abast de la seva presència al mercat.

El gruix del fons correspon al material gràfic relacionat amb la realització dels projectes de vitralls: esbossos, dibuixos i fotografies. Amb uns 3.700 dibuixos i unes 2.300 fotografies, aquestes tipologies donen compte de l’extensa activitat portada a terme pel taller, i permeten resseguir les tècniques de fabricació, els estils artístics, els motius iconogràfics o els tipus d’edificis als que anaven destinats. Malgrat la manca d’informació de gestió que permeti determinar el destí final dels dibuixos projectats, el seu volum i ampli abast cronològic donen testimoni de la presència i característiques del vitrall decoratiu al llarg de tot un segle, i són una font sobre la que fonamentar la recerca de l’autoria de vitralls efectivament realitzats.

És destacable també la presència en el fons d’un important conjunt de material informatiu de suport per a l’activitat del taller: està format per llibres de làmines i repertoris de models i motius, tant nacionals com estrangers, o fotografies de projectes. En gran part les làmines estan disgregades de la seva publicació original i ens han arribat només els fulls solts. Tanmateix constitueix també una font valuosa per resseguir les influències rebudes i la procedència dels models emprats.|Pel que fa a la documentació de persones vinculades al taller, es conserven algunes fotografies, dibuixos i material de suport relatives als projectes arquitectònics desenvolupats per Jeroni Granell i Mundet i Jeroni F. Granell i Manresa.

Sistema d'organització

S'ha creat un quadre de classificació funcional per organitzar tota la documentació i una classificació temàtica per organitzar el gruix de la documentació corresponent als esbossos de vitralls. El quadre de classificació és el següent:

01 Família Granell

     01 Activitat personal i familiar

          02 Activitat personal

               01 Activitat acadèmica

     02 Activitat professional

     03 Activitat creativa i lleure

     04 Relacions externes

          01 Correspondència rebuda

     05 Recursos d’informació

02 Taller de vitralls Rigalt-Granell

     01 Gestió dels recursos econòmics

          01 Comptabilitat general

               01 Llibres de diari

               02 Llibres de major

               03 Inventaris i balanços

          02 Tresoreria

               01 Operacions bancàries

          03 Facturació

     02 Gestió del patrimoni

          01 Béns immobles

     03 Proveïment de materials

     04 Gestió comercial

          01 Vendes

               01 Operacions de venda

               02 Mostraris de productes

          02 Màrqueting i publicitat

     03 Producció

          01 Vitralls d’iconografia religiosa i simbologia cristiana

               01 Jesucrist

                    01 Vitralls emplomats amb motius de Jesucrist

                    02 Vitralls de ciment amb motius de Jesucrist

                    03 Vidres a l'àcid amb motius de Jesucrist

              02 Mare de Déu

                    01 Vitralls emplomats amb motius de la Mare de Déu

                    02 Vitralls de ciment amb motius de la Mare de Déu

              03 Sants

                   01 Vitralls emplomats amb motius de sants

                   02 Vitralls de ciment amb motius de sants

              04 Antic Testament

                   01 Vitralls emplomats amb motius de l’Antic Testament

              05 Simbologia religiosa

                   01 Vitralls emplomats amb simbologia religiosa

                   02 Vitralls de ciment amb simbologia religiosa

                   03 Vidres a l'àcid amb simbologia religiosa

          02 Vitralls amb imatges de la vida quotidiana

               01 Vitralls emplomats amb imatges de la vida quotidiana

               02 Vitralls de ciment amb imatges de la vida quotidiana

               03 Vidres a l'àcid amb imatges de la vida quotidiana

          03 Vitralls d’iconografia heràldica

               01 Vitralls emplomats d’iconografia heràldica

               02 Vitralls de ciment d’iconografia heràldica

               03 Vidres a l'àcid d’iconografia heràldica

          04 Vitralls d’iconografia mitològica i al•legòrica

               01 Vitralls emplomats mitològics i al•legòrics

               02 Vidres a l'àcid mitològics i al•legòrics

          05 Vitralls amb imatges de la natura

               01 Vitralls emplomats amb imatges de la natura

               02 Vitralls de ciment amb imatges de la natura

               03 Vidres a l'àcid amb imatges de la natura

          06 Vitralls d’iconografia no figurativa

               01 Vitralls emplomats no figuratius

               02 Vitralls de ciment no figuratius

               03 Vidres a l'àcid no figuratius

          07 Vitralls per empreses i establiments

               01 Vitralls emplomats per a empreses i establiments

               02 Vitralls de ciment per a empreses i establiments

               03 Vidres a l'àcid per a empreses i establiments

          08 Projectes de vidrieria

     06 Recursos d’informació

          01 Obra aliena

          02 Monografies

          03 Documentació impresa

          04 Reculls de premsa

Accés

Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.

Ajuntament de Barcelona