Barcelona Cultura

Disseny de Sistemes. Escola d’Ulm

Temporal
-

Els anys 50 del segle xx l’Escola d’Ulm (Hochschule für Gestaltung Ulm) va treballar per incorporar el disseny al món de la indústria i conformar la nostra cultura material. Aquest procés no va ser impulsat per la bonança econòmica, sinó ben al contrari per una profunda crisi de valors i recursos.Es va aprofitar el moment per repensar què significa crear formes en el món actual, com també per democratitzar l’accés al disseny.

«L’escola va acceptar la indústria com a substrat de la societat contemporània, i va considerar la indústria i la tecnologia com a fenòmens culturals» (Gui Bonsiepe). Aquest posicionament va tenir com a conseqüència una redefinició de la professió de dissenyador que no s’havia plantejat mai abans. Fins aquell moment, la finalitat de les escoles relacionades amb el disseny era ensenyar com aportar bellesa als objectes de la vida quotidiana. El taller de William Morris, la Werkbund i la Bauhaus eren integrats per artistes.

El pas que va fer l’HfG Ulm la va separar radicalment i definitiva de la professió tal como era entesa fins aleshores, i va integrar-la de manera indissoluble en la indústria i la tecnologia.

Ulm no es va centrar en el disseny d’objectes individuals sinó en els sistemes d’objectes, i va mirar de posar ordre en aquest món, com també en l’àmbit  dels objectes y la comunicació. Va ser pionera de la renovació del disseny en l’electrònica, la comunicació i la imatge corporativa, com també en la construcció industrialitzada. Però la seva recerca no ve de zero sinó que s’entronca en el món de la indústria centreeuropea a partir d’empreses com ara Thonet o AEG.

Els seus companys i seguidors han estat molt nombrosos: Braun, ERCO, Gardena, Lufthansa, USM Haller o el Metro de Bilbao.

Comissari/a

Neus Moyano, Javier Nieto, Guillermo Zuaznabar

Àmbits de l'exposició

Activitats relacionades

Catàleg

+Info

Vídeos

Ajuntament de Barcelona