Cossos de goma (s. XVI – principis s. XX)

La moda. Paraula que al llarg del temps ha marcat com havien de vestir-se les dones (principalment) per assemblar-se al model de bellesa d’una certa època: primes, exagerades, allargades…

El vestit ha comprimit, reduït i perfilat el cos durant segles. Les dones han canviat vestits llargs per vestits curts, els pantalons curts dels homes han passat a ser llargs. Tot en contraposició a la tendència anterior.

Quan va començar tot plegat? Fa molts segles i aquí t’expliquem com va anar des del s. xvi fins a principis del s. xx:

• 1550-1789. El vestit comprimeix el cos. S’utilitzen cartrons per dissimular el pit i cotilles per marcar la cintura. Porten estructures de filferro i cintes per donar volum a la faldilla.
• 1789-1825. El cos s’allibera. Amb la revolució francesa s’alliberen dels símbols de l’aristocràcia: cotilles, calçons, sabates de taló… Les dones ensenyen els braços i opten per teles lleugeres i transparents que insinuen el cos.
• 1825-1845. El vestit infla el cos. Apareix el Romanticisme i es busca una dona volàtil, amb mànigues enormes i pell pàl·lida. Es torna a introduir la cotilla, que dificulta la respiració.
• 1845-1868. Exageració dels volums. Els burgesos comencen a canviar la moda més sovint. El tors està molt comprimit i la cintura s’estreny amb cotilles que comprimeixen tant l’estómac que poden provocar greus problemes de salut.
• 1868-1888. L’important és al darrere. El cos de la dona adopta forma d’angle: pla per davant i ample per darrere. El tors es manté aplanat i el bust s’eleva gràcies a la cotilla.
• 1888-1910. El vestit deforma el cos. La dona pren la forma d’una S, les cotilles són tan llargues que impedeixen el mínim moviment i canvien la disposició dels òrgans interns del cos fins al punt de provocar trastorns greus.

Ben aviat et farem un petit resum del s. xx, però recorda que tot el que t’estem explicant ho pots veure a l’exposició permanent del museu «El cos vestit».