Barcelona Cultura

Del vestuari de “La Favorita” a la col·lecció d’Indumentària històrica del museu

Des de l’antiguitat els humans han alterat la forma i l’aparença del seu cos mitjançant el vestit. La forma de vestir-nos ens parla sobre els codis morals, socials i estètics de cada època. La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la natura deixa pas a l’artifici. El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l’espai i dels altres individus. D’aquí la seva màgia, que recull l’exposició permanent del Museu del Disseny "El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)".

"La Favorita", el llargmetratge dirigit per Yórgos Lánthimos que es presenta com a una de les grans promeses de la 91 edició dels premis Oscar, que tindrà lloc aquest diumenge 24 de febrer, és una superproducció d’època que acumula ja 10 premis BAFTA i 10 nominacions a l’Oscar. Destaquen la de Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Actriu, Millor Actriu Secundària, Millor Guió Original, Millor Fotografia i, per descomptat, Millor Disseny de Vestuari per a Sandy Powell (que compta ja amb 3 Oscar). I és que el film, a més a més d’escenificar un univers de poder femení en què els homes passen a ocupar el paper secundari que històricament s’ha atribuït a les dones, és també una oda al vestit.

Una inversió del patriarcat que acaba degenerant en malson, no absent d’una bellesa visceral. El vestuari, que presumeix de ser històricament inexacte, consisteix en una successió de referències a l’art i la literatura de l’època i a les al·lusions anacròniques del director: pintures holandeses del segle XVII i la pel·lícula "Gritos y susurros", d’Ingmar Bergman (1972). Powell, d’altra banda, se serveix de la paleta de colors minimalista present a "El contrato del dibujante" (1982): “Un vestuari de l’època hauria tingut més decoracions, més brodats, més teixits sumptuosos i més colors però vaig decidir recórrer a les teles bàsiques i assequibles per a concentrar-me en les siluetes”, explicava a Fashionista.

I és que el vestit té aquest poder: modifica l’aparença del cos i l’amplia, l’allarga, la perfila, la destapa. Juga amb les siluetes a través d’accions que les comprimeixen i les alliberen, des del segle XVI fins al dia d’avui. Comprova-ho en primera persona a l’exposició permanent "El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)" i a la col·lecció en línia d’Indumentària històrica del Museu. I, si no ho has fet ja, et recomanem apropar-te al teu cinema més proper a veure "La Favorita".  

Ajuntament de Barcelona