Barcelona Cultura

El Museu incorpora a les seves col·leccions peces d'autors encara inèdits als seus fons

El Museu del Disseny de Barcelona incorpora a les seves col·leccions un conjunt  de noves adquisicions de peces comprades en oferta pública a la casa de subhastes Balclis.

Amb la compra del “Marc amb roses” datada el 1905 s’ incorpora la primera peça de l’arquitecte gironí Rafael Masó a la Col·lecció d’Arts Decoratives del  Museu. Aquest marc va ser un encàrrec fet a Masó per Tomàs Cendra qui, posteriorment, encarregà el seu habitatge a l’arquitecte, avui conegut com a Casa Cendra d’Anglès (Girona). El conservà en aquella casa la família Cendra i posteriorment passà a un particular.
El marc mostra el pas de Rafael Masó del Modernisme als primers treballs del Noucentisme, amb formes vegetals i sinuoses pròpies de la seva primera època i amb elements ja propis que definiran el seu personal estil. De grans dimensions (156 x 148 cm), està realitzat en fusta tintada i amb aplicacions de ferro.
El Museu del Disseny de Barcelona conserva una rellevant col·lecció de mobiliari, amb l’apartat dedicat als precursors del Noucentisme que fins ara no comptava amb cap peça original de l’arquitecte Rafael Masó, el principal arquitecte del denominat noucentisme gironí. Per aquest motiu s’incorpora aquest marc, un bon exemple d’aquest autor en el camp de les Arts Decoratives i una peça rellevant d’aquest període estilístic clau en la història de Catalunya.

També s’incorporaran a la Col·lecció d’Arts Decoratives tres peces singulars més, totes provinents de la decoració modernista original del Palau de la Música Catalana. El Museu del Disseny, que conserva una rellevant col·lecció de ceràmica, incorpora amb aquestes adquisicions el treball de Lluís Domènech i Montaner, un dels grans mestres de l’arquitectura del 1900 que fins ara no hi era representat. 
Es tracta d’un floró ceràmic, “Floró amb rosa”, projectat per Lluís Domènech i Montaner i produït pel mosaïcista Lluís Bru, un balustre de barana i un aplic de llum “Columna per a barana i tulipa” projectats també per Domènech i Montaner i produïdes les peces ceràmiques esmaltades per Pujol i Bausis vers el 1907.
El balustre, l’aplic i el floró formaven part de la decoració original del Palau de la Música Catalana de Barcelona, construït entre el 1905 i el 1908.  Ubicats a l’espai principal, la Sala de Concerts,  entre les baranes dels balcons del primer i segon pis hi havia unes decoracions ornamentals que incloïen uns florons ceràmics i uns aplics que, en forma de flor, estaven encastats en unes garlandes amb flors. El balustre de barana és un disseny molt original i presenta l’ànima de ferro amb el cos de vidre i la base i el capitell ceràmics. El floró (50 x 50 cm), també situat en aquest espai i un dels poc exemples subsistents fora de l’edifici, va ser materialitzat pel mosaïcista Lluís Bru i Salelles (1968-1952), que també va realitzar la part de mosaics de l’edifici i d’altres obres de Domènech i Montaner. 
Les peces es van retirar a mitjan segle XX, pel perill que comportava la seva ubicació. 

La Col·lecció de moda del Museu també s’incrementarà en dues noves peces que se sumen a la col·lecció de més de 500 peces, entre indumentària i complements, que ja té el Museu del Disseny del gran creador d’alta costura del nostre país, Pedro Rodríguez. Aquesta col·lecció, la més extensa i diversa que existeix d’aquest autor al món, la formen un centenar de peces escollides per ell personalment més l’extraordinària donació de Hilda Bencomo Ensesa del Guarda-roba Maria Brillas, formada per 341 peces, totes creades entre 1932 i 1990 per Rodríguez per aquesta clienta que va vestir-se exclusivament al seu taller d’alta costura. 
Els dos vestits que se sumen a la col·lecció són de períodes i temporades que encara no hi eren representades. Es tracta d’un vestit i abric de nit de la temporada Primavera-estiu del 1967-68, fet de shantung de seda amb flors d’organza; un vestit drapejat, dels anys 40 de crèpe de seda, passamaneria i ploms. Tant els abrics de fina organza com els drapejats són característics de Pedro Rodríguez.   

Un altre dels conjunts de peces adquirides el formen una butaca i dues cadires, Joc de butaca i dues cadires”, dissenyades els anys 60 per l’interiorista i ebenista català Jordi Vilanova. Formen part de la seva personalíssima producció que, oposada a l’estandardització, oferí productes de llarga durada lligats a l’itinerari i la memòria vital del consumidor, sempre amarats de la sensibilitat autòctona de les seves arrels mediterrànies.
Les peces són de fusta de faig, d’estructura simple i amb el seient i el respatller de formes circulars; conserven la tapisseria original i se sumen a les del mateix autor que ja trobem representat al fons de la col·lecció de Disseny de Producte del Museu.

Amb aquestes noves adquisicions, el Museu del Disseny continua la seva política d’increment de col·leccions, tant ampliant o complementant les ja existents d’alguns creadors, com omplint alguns buits, fet que considera clau per poder-hi resseguir la història de les arts de l’objecte i el disseny, especialment del nostre país. 

 

 

Ajuntament de Barcelona