Barcelona Cultura

Presentació

El Museu del Disseny de Barcelona és el museu de les arts de l’objecte i del disseny, producte de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. És a dir, el denominador comú de totes col·leccions i entre l’ahir i l’avui és l’objecte i tot el que significa o ha significat i ha aportat: des de la seva concepció, creació i producció fins al seu ús segons el temps i la societat, tant en l’etapa artesana i preindustrial com en la industrial o la digital.

El museu conserva un fons de més de 80.000 objectes que tradicionalment s’han classificat sota la denominació d’arts decoratives o arts aplicades i que abracen des del segle iv aC fins a l’actualitat, amb col·leccions úniques i de ressò internacional, com ara els teixits medievals, el vidre català esmaltat del segle xvi o la ceràmica de l’Alcora, entre d’altres.

Aquestes arts de l’objecte enllacen amb les col·leccions de disseny del segle xx —de producte, gràfic i de moda— d’una manera natural. La majoria són o han estat «objectes per viure», és a dir, propis de la vida quotidiana, personal o col·lectiva.

Alhora, les col·leccions històriques d’arts decoratives es vinculen també de manera lògica amb les denominades arts contemporànies d’autor, aquelles expressions artístiques que adopten tècniques tradicionals, com ara la ceràmica, el vidre o l’esmalt d’art.

És a dir, el Museu del Disseny conserva un triple patrimoni:

—   les col·leccions històriques d’arts decoratives (mobiliari, ceràmica, vidre, teixits, rellotges, papers pintats, papers de guarda…).

—   les col·leccions de disseny (de producte, gràfic i de moda).

—   les arts d’autor dels segles xx-xxi (ceràmica d’art, esmalt d’art, joia d’art…).

I, alhora, es proposa una reflexió crítica sobre quina ha de ser l’aportació real del disseny a la societat del segle xxi.

Un edifici per a un museu

El museu té la seu a l’edifici Disseny Hub Barcelona de la plaça de les Glòries, obra de l’equip d’arquitectes MBM (Martorell, Bohigas, Mackay, Capdevila i Gual), que el dissenyà expressament per conservar-hi, exposar-hi i difondre-hi les seves col·leccions, un gran patrimoni de la ciutat.

Una nova museografia flexible i plural

Lluny de seguir un discurs cronològic mitjançant una museografia convencional basada en un sol itinerari i amb una selecció de totes les col·leccions, s’ha decidit aprofitar els espais expositius en funció del discurs general de manera plural i flexible. Des del coneixement de les col·leccions, el museu n’ofereix diverses lectures mitjançant quatre exposicions permanents de durada mitjana.

Un Centre de Documentació per la recerca

El Museu del Disseny disposa d’un Centre de Documentació, amb més de 22.000 documents relacionats amb les arts de l’objecte i el disseny: llibres; revistes i material gràfic actual i antic; arxiu d’institucions, dissenyadors i empreses; bases de dades; llibres de tendències; eines professionals, catàlegs comercials, etc.

Un espai singular: Pis-Museu de la Casa Bloc, Habitatge 1/11

El Museu gestiona les visites guiades del Pis-Museu de la Casa Bloc, Habitatge 1/11, símbol de l’arquitectura racionalista barcelonina (1932-1939), obra dels arquitectes Sert, Torres Clavé i Subirana.

Ajuntament de Barcelona