El camí de València

23 juny 2016

Publicat a: Descobertes

Etiquetes: , , ,

Són les onze del matí d’un assolellat diumenge de primavera. Arribem al final del Paral·lel, on ens ha convocat el periodista Martí Crespo, via facebook. Som davant de l’únic tram que resta de la muralla que es va enderrocar a meitats del segle XIX, on també s’hi conserva un portal que es va construir durant la guerra dels Segadors. El Martí ens explica que avui no vindrà a obrir-la la Coronela, el grup que recrea la milícia històrica que custodiava les portes de la ciutat fins el 1714, i que alguns diumenges de cada mes permet accedir al jardins del Baluard, un espai sorprenent que esperem poder conèixer un altre dia.

Però el motiu que ens ha dut fins aquest indret és un altre: en Martí, veí del Poble Sec, està molt vinculat, per motius personals i professionals, amb el País Valencià, així que quan va arribar al barri li va sorprendre que hi hagués un petit passatge que recorda que, antigament, hi passava el camí que duia de Barcelona a València. Encuriosit, va començar a indagar sobre l’antic traçat d’aquesta via, i va anar descobrint tot de rastres que vinculen aquest barri amb la capital del Túria. De pas, també anava coneixent el territori i la seva estreta relació amb la muntanya de Montjuïc. Quan ja havia arreplegat un bon grapat de dades, anècdotes i històries interessants, va decidir que el millor que en podia fer era organitzar una ruta per donar-les a conèixer a tothom que li interessés.

Al seu lloc web, camidevalencia.cat, i al seu facebook, anuncia les dates en que es realitza la ruta. Les organitza ell tot sol i proposa una taquilla inversa. És a dir, que cadascú valora si vol donar-li alguna cosa com a agraïment per fer de guia. L’itinerari dura dues hores. No és gens dur però val la pena dur un calçat còmode, ja que les baixades i pujades per la vessant de Montjuïc són constants. llegeix més…

Les falles del Pirineu

17 juny 2016

Publicat a: Biblioteca

Etiquetes: , , , , ,

Des d’aquesta mateixa setmana i fins a finals de juliol, diferents pobles del Pallars i la Ribagorça, però també d’Andorra, la Vall d’Aran, el Sobrarb i l’Alta Garona celebraran les festes de foc. Quan parlem de rituals vinculats amb el solstici d’estiu, sovint caiem en la temptació d’evocar els seus orígens remots, arribant a emprar tòpics com dir que s’endinsen en la nit dels temps. Però enguany serà inevitable parlar d’elles com un esdeveniment d’actualitat. Seran una notícia que es publicarà més enllà dels diaris comarcals, convocant periodistes arribats de la capital, que es barrejaran amb els molts forasters que les coneixeran per primer cop.

I és que aquest any serà el primer cop en què les falles, brandons i altres manifestacions on hi participa el foc, són part del llistat del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La UNESCO va declarar la seva inclusió el passat 1 de desembre, i és el fruit d’una llarga temporada de col·laboració transfronterera entre diferents comunitats que, fins fa poques dècades, no eren conscients que festes semblants es celebraven a l’altra banda de la frontera, en altres comarques o fins i tot a la vall del costat. llegeix més…

Copito i Barcelona, entrevista amb Manuel Delgado

10 juny 2016

Publicat a: Exposicions

Etiquetes: , , , ,

Coincidint amb l’inici de l’exposició Ikunde. Barcelona Metròpoli Colonial, us oferim una entrevista amb Manuel Delgado, antropòleg molt interessat amb allò que tingui veure amb les ciutats i especialment amb Barcelona. Des d’una perspectiva simbòlica ens analitza quin paper va tenir i encara té Copito de Nieve en la configuració del model Barcelona. D’aquesta manera, aprofundim en el personatge que serveix d’excusa per introduir la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola, i que ens recorda que la mostra no parla sobre els guineans sinó sobre els catalans.

Recordes l’arribada de Copito de Nieve a Barcelona?

Va arribar quan jo tenia 10 anys, per tant Copito passa a formar part d’una mena de rerefons, part del mobiliari urbà, un mobiliari sentimental. Va ser molt tardanament que jo vaig descobrir d’on i quan havia vingut, i alguns elements que es podrien anomenar biogràfics. Però, mentrestant, Copito era allà, i era una cosa que s’anava a veure, sense que et sorprengués massa que hi hagués un goril·la blanc, allà enmig del Zoo. Era part del paisatge sentimental d’un barceloní de la meva edat.

És prou conegut el seu origen guineà?

llegeix més…

Què vol dir Etnològic?

3 juny 2016

Publicat a: Glossari

Etiquetes: , , , , ,

L’any 2001, l’Ajuntament de Barcelona va presentar un estudi on diagnosticava el grau de coneixement i la percepció que tenia la ciutadania sobre els museu de la ciutat. La recerca havia consistit en 1200 entrevistes telefòniques i revelava dades interessants i sorprenents sobre la visió que les barcelonines i barcelonins tenien sobre els centres patrimonials de la ciutat.

Però potser les dades més interessants no són les quantitatives, sinó que es troben en els comentaris que els investigadors fan sobre les diferents respostes que havien rebut. Respecte la pregunta “Em podria dir si coneix o ha sentit a parlar del Museu Etnològic?”, comenten que sovint havien de repetir-la, ja que els entrevistats no entenien el nom del museu. En un annex titulat Anècdotes curioses, s’explica que una persona havia respost que un dels museus que coneixia era el Museu Antològic.

Per experiència, sabem que altres noms que s’atribueixen al museu són Enològic –l’estudi de la producció del vi– o fins i tot Entomològic –l’estudi dels insectes.

Es tracta de suggeriments ben interessants, que podríem arribar a tenir en compte, però potser és més assenyat intentar explicar què vol dir etnologia.

llegeix més…