Xarxa de Museus Etnològics

25 agost 2016

Publicat a: Descobertes

Etiquetes: , , ,

Els grans museus, des del seu origen, han estat un símbol del poder. El Louvre, el British o el Prado van ser creats a partir de col·leccions pertanyents a la reialesa, i la seva conversió en espais oberts al públic formen part dels diferents projectes nacionals, monàrquics o republicans, per dotar l’estat de prestigi i admiració per part dels ciutadans i els forasters. Algunes de les obres d’art que s’exhibeixen són botins de conquesta, o, en el cas dels museus etnològics i arqueològics, fruit de l’espoli colonial, per tal de mostrar l’esplendor de la metròpoli.

Els objectes que s’hi mostren representen el patrimoni de les classes dominants, les creacions dels millors artistes, protegits pel poder per dotar-se d’obres que exaltin la seva grandesa. És per això que molts d’aquests museus es troben a les capitals i centres de poder polític o econòmic i compten amb uns pressupostos privilegiats.

Per una altra banda, existeixen molts museus lluny de les grans ciutats, sovint d’iniciativa municipal o comarcal, modestos en pressupost i personal i amb uns interessos diferents. Són museus dedicats a donar a conèixer el patrimoni local, que, exceptuant els monuments arquitectònics o l’art sacre, acostuma a ser un patrimoni de les classes populars, dels seus oficis i les seves tradicions, i que són testimoni de la diversitat cultural dels territoris, que contrasta amb l’homogeneïtzació a nivell internacional d’allò que es considera alta cultura.

Aquests museus locals són en major o menor grau museus etnològics, en tant que mostren el patrimoni que és representatiu de les formes de vida de la majoria de la població, de la gent treballadora. A Catalunya existeix una entitat que agrupa uns quants d’aquests museus, tot i que se’n podrien incloure molts més, i que respon al nom de Xarxa de Museus Etnològics de Catalunya.

llegeix més…

Alguns perquès de les festes majors

12 agost 2016

Publicat a: Activitats, Glossari

Etiquetes: , , , ,

Els darrers dos mesos hem estat presentant diferents festes populars, d’arrel catalana o procedents d’altres indrets. Durant l’estiu ha estat inevitable parlar de les diferents festes majors, especialment als barris de Barcelona. En ple agost és un bon moment per aturar-se a pensar el perquè d’aquestes celebracions.

La paraula religió té un origen llatí i la seva etimologia sembla remetre al verb ligare, lligar. D’aquesta arrel sorgiria també el mot obligar i, per als romans clàssics, la religio seria la serie d’obligacions de tipus ritual que un individu adquireix envers les divinitats. Una altra interpretació possible, defensada per Ciceró, és que els religiosos son aquells que observen els rituals i els rellegeixen, i per tant l’origen estaria en el verb legere. En qualsevol cas, sembla que, per als antics, la idea de religió tenia més a veure amb els rituals que no pas amb un conjunt de creences.

Aquesta perspectiva que es centra més en les accions que en la mentalitat resulta molt útil per l’antropologia, ja que el que aquesta cerca no és només què diuen les persones al voltant de les seves creences sinó com aquestes creences, conscients o no, influeixen en les seves accions. També resulta especialment reveladora quan observem societats laiques o molt secularitzades, com la nostra, on la religió sembla no tenir un paper important. llegeix més…