Willka Kuti o l’Any nou andí

15 juny 2018

Publicat a: General

No totes les cultures celebren l’inici de l’any en el mateix moment. Moltes civilitzacions ancestrals de l’hemisferi sud en general i de Bolívia en particular consideraven que l’any començava el 21 de juny, amb l’arribada a l’hemisferi sud del solstici d’hivern. El dijous 21 de juny començarà oficialment l’any 5526. És el que es coneix com Any Nou dels Andes, Any nou amazònic o Any nou aimara.

Ho celebren les tres ètnies més presents a Bolívia: els aimares, els quetxues i els guaranís, però també molts habitants de països com Argentina, Bolívia, Xile o Perú. Avui commemoren l’entrada en el solstici d’hivern, i per tant l’inici d’un període de renovació i d’un nou cicle agrícola, bolivians i molta gent arribada d’arreu del món, que s’apleguen en espais amb una especial significació i connexió amb les antigues cultures del continent. Hi ha més de 200 llocs on se celebra l’arribada de l’any nou al continent però els principals són a Bolívia, com el Fort de Samaipata, un dels més grans jaciments arqueològics de Bolívia, amb alguns dels petroglifs, suposadament guaranís, més grans del món; el llac Titicaca o Tiwanaku, on hi ha les restes arqueològiques de l’antiga capital de la cultura Tiahuanaco.

La festa, en tot cas, és una celebració que se celebrava ja amb especial intensitat abans i tot de l’arribada dels espanyols al continent. El canvi d’any es commemora de maneres diverses segons els pobles i cultures i el lloc de celebració, però en principi en cadascun d’aquests espais es troben des de la mitjanit tot d’indígenes o curiosos que esperen l’arribada dels primers raigs del sol, un moment que reben alçant els braços en direcció al cel, en un intent de rebre l’energia que arriba amb l’alba. És el Willka Kuti o retorn del sol.

El Fort de Samaipata, com dèiem, aplega algunes de les principals celebracions, on centenars de persones fan durant la nit els rituals que es coneixen com ayarise, que estan destinats a agrair els béns rebuts durant l’any que s’acaba, i es deixen ofrenes per demanar els de l’any següent. Els fruits de la collita passada es retornen simbòlicament a la terra, en forma de flors, dolços de colors i el fetus d’una llama o alpaca, i es crema una representació d’allò que es desitja obtenir l’any següent. A Samaipata es concentren molts indígenes guaranís, que practiquen una religió basada en icones de la natura (animals com el jaguar per exemple tenen un parer destacat) però que també ret tribut a alguns astres com ara Venus, el planeta més brillant i visible.

En canvi, Tihauanaco o Tiwanaku és el cor de les celebracions aimares, una cultura que espera els primers raigs de sol de l’any nou al so de les flautes andines, de la mà dels amautes o sacerdots aimares, que fan ofrenes a la mare terra o, com ells l’anomenen, la Pachamama.  La matinada abans del dia 21, la nit més llarga de l’any, els participants en la festa s’apleguen per reflexionar sobre l’any que s’acaba i la conducta que han tingut en aquest període i, ja de matinada, pugen a un lloc elevat per esperar l’arribada del sol. S’ofereix vi que contribueixi a la fertilitat de la terra en honor a la Pachamama, i es crema encens i fulles de coca que, segons es creu, contribueixen a mantenir els lligams amb els avantpassats. Bona part de les celebracions se celebren, en el cas dels aimares, al temple de Kalasasaya, a més de 4.000 metres d’alçada. El culte al sol és central, en el cas d’aquesta cultura, en la celebració. Un primer dia de l’any sense núvols i amb sol constitueix un presagi, segons les tradicions andina i amazònica, d’un any ple de riqueses

Santa Eulàlia, patrona de Barcelona

1 juny 2018

Publicat a: General

Santa Eulàlia ha estat objecte de culte catòlic des de ben antic, per la qual cosa la seva hagiografia i martiri han estat motiu de moltes manifestacions de religiositat popular com ara goigs, composicions musicals, himnes, devocionaris, missals i festes públiques. Tanmateix aquest llibre tracta de les representacions que se’n poden veure avui dia en els espais i edificis públics de la ciutat. Barcelona mostra la presència de la seva antiga patrona en les estàtues, els relleus, els retaules, els vitralls i les pintures murals que constitueixen punts de referència de l’imaginari compartit per molta gent de Barcelona. 

Per conèixer més i aprofondir en la figura de la que va ser una figura cabdal a la ciutat de Barcelona, el Museu Etnolìgic i de Cultures del Món ha publicat Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, un llibre coral. Una obra a sis mans, cuinada a foc lent, que aspira a omplir un buit en la bibliografia especialitzada en la temàtica.

Aquest és el propòsit que ha animat a treballar l’equip interdisciplinari que conformen Pablo Abella, Cristina Fontcuberta, Carme Grandas, Amadeu Carbó, Robert Baró i Oriol Pascual, amb el pròleg de Josep Fornés, director del museu. Els autors són especialistes en diferents ciències socials, i han assumit el repte de posar en valor les interpretacions sobre l’orígen i el significat de la imatge i les representacions de la santa a Barcelona.

La intenció del llibre ha estat col·leccionar tots aquests aspectes -del llatí acte de recollir– sabedors que la recopilació és una forma de coneixement lligada a la memòria i, per tant, una manera de desencadenar associacions sorprenents entre el present i el passat. La collita, tal com l’entenem, no és  una simple acumulació d’elements amb una finalitat classificatòria o documental, sinó una forma particular d’entendre els significats que Santa Eulàlia ha tingut al llarg de la història de Barcelona i d’entreveure, per tant, com tot allò que ha simbolitzat ens permet entendre millor la ciutat.

Ara bé, aquestes qüestions, sens dubte reveladores de la importància de la representació de Santa Eulàlia en l’espai públic, no són perceptibles a simple vista. No podem copsar-les sense un esforç interpretatiu, perquè Eulàlia, com qualsevol altra imatge simbòlica, és una composició d’elements amb la intenció de transmetre un missatge complex, és a dir, que en sí mateix constitueix un sistema de signes que només reconeixem si els relacionem amb els seus significats.

Aquest llibre pretén posar en valor la força llegendària de la imatge de la màrtir barcelonina fins esdevenir patrona de la ciutat. La literacitat visual de les seves representacions en l’espai públic no és una tasca fàcil si partim del fet que expressa els valors i els anhels dels diferents grups de poder que, al llarg del temps, han estat política i socialment hegemònics a Barcelona. Per tant, la finalitat d’aquest llibre és oferir un repertori d’elements representatius del personatge mític, perquè cadascun  d’ells no només forma part de la seva imatge, sinó que, a més, son una concreció particular i única de la ideologia dels grups que l’han  fet servir pels seus propòsits. Per aquest motiu, ens hem centrat en les obres que podem apreciar a Barcelona, sense voler ser exhaustius, deixant de banda les que podem trobar fora de la ciutat, principalment en la conurbació metropolitana. Aquesta ha estat una decisió presa fonamentalment per motius pràctics: Conforme avançàvem en la recollida d’elements ens vam adonar que inesperadament en sortíen de nous i a cada descobriment ens allunyàvem més i més de l’objectiu d’aconseguir un compendi coherent i significatiu. Per aquest motiu vam determinar circumscriure el llibre a les obres més rellevants de la ciutat de Barcelona.

D’altra banda, les obres representatives de Santa Eulàlia les hem agrupat per períodes amb  la idea  d’explicar millor tot allò  que preteníem des del  principi i,  sense perdre el  fil  d’aquest  argument,  els diversos autors, especialistes en diferents matèries de la ciències socials com ara l’antropologia, la història, la teologia o  la història de l’art,  han  posat  fil  a l’agulla comentant-les una  per una i  donant alhora una  visió  de conjunt.  Val a dir que considerem  que el punt de vista dels especialistes no és incompatible amb la vocació divulgativa del  llibre per la qual  cosa   hem   prescindit   deliberadament  de  les  notes a peu  de pàgina i  de  referències  bibliogràfiques.  Hem defugit  també de les típiques controvèrsies entre experts  per  centrar-nos en  la interpretació de  la imatge de Santa Eulàlia a partir del saber consolidat i el  rigor en la recerca.  Per  això,  Santa Eulàlia,  patrona de Barcelona  indaga en els  significats de imatge i des de la perspectiva de l’art representatiu tracta d’explicar el  com de relíquia venerada pels primers cristians, va a passar a simbolitzar el poder dels comtes–reis catalans, desprès va esdevenir figura preeminent del panteó de santedats protectores de la ciutat promogut pel Consell de Cent i per últim, es va  transformar en l’emblema de la resistència de 1714 transmutada en bandera de combat. Més endavant la imatge  caurà en desgracia, arraconada per la devoció a la Mare de deu de la Mercè, fins que la Renaixença la rescatarà del  seu  ostracisme per a convertir-la en un dels mites de la reconstrucció nacional.

– Oriol Pascual i Sanpons –