48H Open House BCN

48H Open House BCN

El cap de setmana dels dies 24 i 25 d'octubre se celebra el 48H Open House BCN, el festival d'arquitectura que obre les portes de més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida a Barcelona i rodalies. El Museu Etnològic serà un d'aquests espais, que podreu visitar amb l'acompanyament de voluntaris que us descobriran les singularitats d'aquest edifici de la muntanya de Montjuïc.

Banner Open House

Per participar en una visita guiada, només fa falta que us apropeu al museu entre les 11 i les 19 hores -recordeu que la visita és gratuïta- i seguiu les instruccions dels voluntaris, no és necessari reservar prèviament la visita. I si pugeu a Montjuïc podeu aprofitar per visitar altres edificis que participen del festival, com l'Institut Cartogràfic, el MNAC, la Fundació Miró, el Caixafòrum, el Pavelló de Mies Van der Rohe o fins i tot la Font Màgica i les Torres Venecianes de l'avinguda Maria Cristina.

 

La ubicació també forma part de l'arquitectura

Façana Museu Etnològic

Tant si us apropeu des de la plaça Espanya, com si ho feu des del barri del Poble Sec, quan arribeu al revolt on es troba el museu, el més tancat de l'antic circuit de carreres, podreu veure l'ampliació que s'ha fet del vestíbul. Aquesta reforma, a més de permetre un espai més ampli on rebre els visitants, compleix dues funcions vinculades amb la relació entre l'edifici i el medi que l'envolta:

Per una banda apropa l'accés al seu entorn immediat, fent-lo més visible des de l'exterior i traient-lo de l'ombra de la porxada que es formava sota el fris de la façana.

Per l'altra banda, el nou vestíbul permet que des de l'interior es tingui unes millors vistes, recordant al visitant que es troba en una ubicació privilegiada, des d'on es pot gaudir de tota Barcelona i reconèixer els seus edificis emblemàtics, com la Sagrada Família, que es pot veure just darrere del mostrador de recepció.

Vestíbul Museu Etnològic

Les vistes de Barcelona, que també es poden gaudir des dels finestrals de les sales d'exposicions, no són l'única característica que relaciona el museu amb el seu entorn. L'edifici actual, de l'any 1973, es va construir a la ubicació de la seu original, que anteriorment havia estat anomenada la casa de la Colla de l'Arròs. En aquell edifici, d'estil molt més clàssic, hi feien reunions, tertúlies i dinars un grup d'aficionats a la literatura i, com evidencia el seu nom, la gastronomia. La casa estava envoltada per jardins dels que també gaudia la Colla, i que encara duen el seu nom: El roserar de la Colla de l'Arròs.

Donant la volta al museu per la seva banda superior, arribareu al roserar, que va ser completat per a l'Exposició de 1929 i està presidit per una petita bassa i una escultura de Jaime Otero. Aquesta és una de les portes d'entrada dels Jardins de Laribal, on es troba la Font del Gat, la de la famosa cançó, i que connecta l'Etnològic amb el Teatre Grec, per una banda, i amb la Fundació Miró per la part superior.

 

 

 

Un edifici pensat per ser un museu

La seu del Museu Etnològic va ser el primer edifici del segle XX que es va dissenyar expressament per allotjar un museu a Barcelona. L'únic antecedent és el Museu Martorell, dedicat a la geologia, que es va construir a la Ciutadella l'any 1882. Tot i que existeixen museus amb seus més antigues, aquestes van ser projectades amb altres propòsits.

August Panyella, que va dirigir el museu fins l'any 1986, va col·laborar amb els arquitectes  municipals Antoni Lozoya, Bonaventura Bassegoda Nonell, Joan Puigdengolas i Jesús López per concebre aquest edifici d'estil funcionalista. L'elecció d'un patró hexagonal resulta sorprenent, però no és pas inèdit. Al pavelló d’Espanya de l’Exposició de Brussel·les de 1958, Corrales-Molezún emprava aquesta forma, però l'antecedent més conegut és la Casa Hanna, que Frank Loyd Wright va edificar als anys 30. El mateix Wright afirmava: “l’hexàgon com a mòdul és un altre experiment, ja que estic convençut de que una trama hexagonal té més fertilitat i flexibilitat que el quadrat pel que fa al moviment humà”.

Plànol de la casa Hanna

La reforma que ha tingut tancat el museu els darrers anys ha volgut posar en valor aquesta estructura hexagonal, però adaptant-se a l'evolució que la museologia ha experimentat en les darreres quatre dècades. Si visitem la quarta planta, dedicada a les exposicions temporals, podem contemplar una distribució interior pràcticament idèntica a la que tenia el museu als anys 70: les columnes que marquen els vèrtexs dels hexàgons fan de suport per les vitrines, que no toquen el terra però creen espais aïllats i recorreguts que duen els visitants per la sala.

 

Per contra, a la segona planta, on es troba l'exposició estable, s'ha realitzat una profunda reforma on només s'han conservat les vitrines que es troben al costat dels finestrals. Al voltant dels patis interiors, que s'han convertit en les vitrines més grans de tot el museu, s'estén un bosc de columnes que permeten que la mirada del visitant s'encurioseixi observant que li espera a l'altra banda de la sala. Eliminades les vitrines, les peces s'exposen en peanyes que juguen amb els triangles i trapezis que sorgeixen de la descomposició de l'hexàgon, on no s'interposa cap vidre entre l'ull i les peces exposades.

Sala Planta 2Sala Planta 2

La muntanya de Montjuïc i la seva pendent es fan presents en l'arquitectura de l'edifici i determinen la distribució de les plantes. Quan accedim a través del vestíbul, podem baixar per unes petites escales que ens duen al que hauríem d'anomenar el soterrani, però es dona la circumstància que aquesta planta disposa de llum natural en una de les seves bandes, la que dona a la part més baixa del passeig de Santa Madrona.

 

Sala de reserva

 

Aquesta planta està dedicada a la reserva, aquella part d'un museu on es guarden les peces que no estan exposades. Però en el cas de l'Etnològic hi ha una part d'aquestes peces que si es poden visitar. Per maximitzar les peces exposades, s'han construït unes vitrines de tres metres d'alçada, d'obra vista, on es mostren peces d'allò més variades, procedents dels cinc continents. Aprofitant que la il·luminació natural de la sala és irregular, a les bandes més fosques es mostren els objectes més sensibles a la llum, mentre que a l'altre es mostren materials inerts, que no es veuen afectats per la llum. Aquest mateix criteri s'ha aplicat a les altres sales, de manera que s'han garantit les necessitats de la conservació sense privar-nos de la llum natural pròpia d'una ubicació tan privilegiada.