Barcelona, protagonista de la nova edició del cicle de cinema a la fresca 'Doc'sNoctàmbuls'

NoctàmbulsLa Barcelona d'ahir i la d'avui són les protagonistes dels films que veureu en la segona edició del cicle Doc'sNoctàmbuls 2017, que aquest juliol torna a portar el cinema a l'aire lliure als Jardins de Laribal, darrere la seu del Museu Etnològic de Barcelona.

Allà podreu veure, en quatre sessions presentades pel crític de cinema Carles Mir, tot de films que, en consonància amb l'exposició Les cares de Barcelona que es pot veure aquests dies al museu, parlen de diferents aspectes i moments de la història de la nostra ciutat, sempre sota la forma de cinema documental.

Cal tenir en compte que el documental, malgrat el seu aspecte objectiu i imparcial, sempre mira d'oferir, mitjançant les imatges, una interpretació concreta de la realitat que retrata. D'aquí que fixar-se en els aspectes concrets o les temàtiques que es posen de relleu en aquests documents audiovisuals ens digui molt sobre el discurs oficial d'una època concreta o sobre la realitat d'un o altre moment històric que, o bé es regia per un discurs fixat o bé deixava marge a les visions independents.

Noctàmbuls

Ho podreu veure durant quatre sessions, en cadascuna de les quals podreu veure un film o diverses pel·lícules curtes, totes elles cedides per la Filmoteca de Catalunya, en un entorn natural i tranquil (els Jardins de Laribal) i en unes sessions d'unes dues hores de durada durant els quals, gràcies a un servei de food truck, es pot menjar alguna cosa.

Recordeu que cadascuna de les quatre sessions programades (els divendres 7, 14, 21 i 28 de juliol) estarà presentada pel crític Carles Mir, que possiblement coneixeu del programa Barcelona i Acció de BTV, per les seves col·laboracions en el blog Nosolocine.net o per les crítiques de cinema que va estar fent durant molt de temps a la revista Time Out. Pareu atenció al que explica perquè, a més de ser un barceloní sempre atent a la realitat de la ciutat on viu, Mir és una autèntica enciclopèdia del cinema, un gènere que es coneix com si fos casa seva.

 

 Divendres, 7 de juliol, a les 20.30 h

La Barcelona feliç de la Dictadura

Noctàmbuls

Tres films breus ens mostren la visió que, els anys 70, volia transmetre el règim franquista de la ciutat de Barcelona: una urbs dinàmica econòmicament, connectada amb l’exterior i socialment pròspera que mostra la millor cara de l’Estat. Però, és així la ciutat real? Quins punts foscos amaga aquesta Barcelona i quins problemes amenacen el seu futur? La Barcelona d'aparador, versus la ciutat que pateix i reivindica.

A través de la ciudad (Enrique Gómez, 1943) [12’]

Un recorregut per la Barcelona que acabava de deixar enrere la guerra civil i que dirigeix un prolífic director i actor del moment. Pareu atenció a l'excel·lent muntatge.

Alegría tradicional de Barcelona (Josep Serra Estruch, 1956)  [26’]

Amb guió de Josep Serra i realització de M. Vilanova, aquest film va merèixer una menció dels membres del Jurat dels Premis Ciutat de Barcelona del 1956, que van recomanar l'adquisició del film per part de l'Ajuntament. A més d'escriptor, Serra va ser el fundador, els anys 70, de l'Escola Superior de Mitjans Audiovisuals (EMAV).

Noctàmbuls

Copito de nieve (Joan Olivé Vagué, 1966)  [6’]

Tot i que treballava de comerciant, Joan Oliver Vagué va ser un dels més destacats impulsors del cinema amateur a Barcelona, amb filmacions com aquestes imatges del cèlebre Floquet de Neu, enregistrades el mateix any en què el doctor Sabater Pi el va portar a Barcelona. El seu fons personal del director es conserva a la Filmoteca de Catalunya.

Invierno en la ciudad (Joan Olivé Vagué,1962)  [11’]

La ciutat va ser el tema predilecte d'aquest cineasta que, tot i el seu caràcter amateur, es pot comparar a molts professionals del moment. Aquí retrata un cop més la ciutat, en unes imatges que ens mostren Barcelona en aquell hivern durant el qual va tenir lloc una de les nevades més intenses que es recorden.

 

 Divendres, 14 de juliol, a les 20.30 h

La Barcelona amagada de la Barcelona feliç de la Dictadura

Els NO-DO dels anys 60 i 70 mostraven, és clar, una Barcelona feliç, però no ho feien els cineastes independents que van rodar pel·lícules documentals clandestines en aquells mateixos temps i que van preferir mostrar realitats molt més crues i tristes.

Largo viaje hacia la ira (Llorenç Soler, 1969) [29’]

Com eren les condicions de vida dels molts immigrants que havien arribat des d'Andalusia, Extremadura o Múrcia a la Barcelona dels anys 60? No sempre bones, com explica aquest valent documental, una finestra oberta a la Barcelona real d'aquells temps.

No se admite personal (Antoni Luccheti i Agustí Corominas, 1968) [24’]

L'actor, director i advocat Antoni Luchetti i el director Agustí Coromines van rodar, de manera amateur i clandestina, 24 hores de la vida d'un aturat a la Barcelona de finals dels anys 60. Sabíeu que fins i tot hi havia un mercat de treballadors a la plaça d'Urquinaona? Ells el filmen amb càmera oculta. Obriu les orelles, que Ovidi Montllor va compondre una cançó especialment per al film.

Aspectos y personajes de Barcelona (Carles Barba, 1964) [24’]

Les diferències entre classes socials van ser una obsessió per al director Carles Barba, que el 1964 va signar aquest document irònic sobre la societat franquista. Sorprén la rapidesa amb la que les imatges ens condueixen des dels espais més burgesos i luxosos als més foscos i marginals.

El alegre Paralelo (Enric Ripoll Freixes i Josep M. Ramon, 1964) [23’]

Coneixeu la història del Paral·lel, que va ser l'avinguda teatral més llarga, concorreguda i coneguda d'Europa? Li podreu fer un cop d'ull veient les imatges d'aquest documental, que és dels anys 60 però que recupera fotografies dels anys 20 i 30.

 

 Divendres, 21 de juliol, a les 20 h

La Barcelona que preocupa

Quatre són les principals temàtiques dels documentals sobre Barcelona en aquests vint anys: la recreació d’un passat històric entomat des de la memòria, l’anàlisi de les transformacions urbanístiques i com afecten als barcelonins, el tractament de problemàtiques socials vinculades als drets de les persones i el retrat de personatges singulars. Quins indicatius socials ens mostren?

Barcelona, abans que el temps ho esborri (Mireia Ros, 2011). [100’]

Una repassada a la història de l'alta burgesia que va fer la Revolució industrial a Catalunya, vista mitjançant els records que en conserva un dels descendents d'aquelles famílies, Javier Baladia. El signa l'actriu i directora Mireia Ros.

 

 Divendres, 28 de juliol, a les 20 h

Barcelonins de documental

Personatges marginals de tota mena han estat retratats, amb més o menys justícia i afecte des de darrere l'objectiu d'una càmera de cinema. És el cas del pintor Ocaña, objecte d'un film signat per Ventura Pons el 1978. Són, en tot cas, éssers amb personalitats pròpies i singulars que, a més d'explicar la seva història personal, donen testimoni d'una ciutat calidoscòpica.

Mònica del Raval (Francesc Betriu, 2009). [110’]

Entre el documental i el film de creació, Francesc Betriu va retratar la Mònica, un personatge del Raval que de jove va arribar a Barcelona des de La Mancha i que va exercir la prostitució durant més de vint anys als carrers de la ciutat, de manera lliure i conscient.

Més informació:

Servei Food truck
Museu Etnològic de Barcelona
Adreça: Passeig de Santa Madrona, 16
Telèfon: 932 56 23 00
Reserves: reservesmeb@bcn.cat

Activitat gratuïta

El  Cicle "Doc's noctàmbuls" forma part  de la "VII Mostra Internacional  de Cinema Etnogràfic" i  que compta amb  la col·laboració  de la Filmoteca de Catalunya i del  IPEC.