El món del treball, protagonista en la nova temporada de 'Doc'sNoctàmbuls'

Com ha canviat la imatge i l'imaginari de la classe treballadora a Barcelona durant els darrers 60 anys? Com ha influït la interacció humà-màquina en l’activitat laboral i cap
on es dirigeix?

Ho podreu comprovar en les quatre sessions del cicle Doc'sNoctàmbuls que, enguany, torna a l’equipament Parc Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món i omple de cinema les nits d'estiu de la Muntanya. El tema en el que es centraran les diferents pel·lícules és L'era dièsel. Treball i globalització, 1950-2018.

Doc'sNoctàmbuls és un cicle de projeccions a l'aire lliure, així que si us ve de gust fer-vos passar la calor mentre veieu uns documents únics de l'època que us parlen de la transformació del món del treball, teniu una cita en unes sessions en els que us projectaran des de noticiaris i filmacions clandestines a pel.lícules i sèries documentals d’última fornada.

El cicle arrencarà amb imatges del No-Do dels anys 50 que magnifiquen la potència de la maquinària i la productivitat industrial. I és que, després de la guerra, els treballadors perden el protagonisme a la pantalla com a individus, i l’aniran re-conquerint a poc a poc, com veureu en les diverses sessions, cadascuna de les quals està dedicada a un aspecte i a una època concreta de la vida a Barcelona.

Seguiu el cicle complet i anireu veient com es produeix una transformació en les relacions de poder, en la consciència de classe i en l'auto-consciència dels treballadors i treballadores.

Totes les sessions estaran presentades per convidats rellevants com guionistes, directors o entesos en la temàtica de la sessió.

En aquesta ocasió, el cicle ha estat comissariat  per Esther Cases, productora i guionista de diversos llargmetratges com La ciudad de los prodigios o La princesa del polígon i directora del documental “El Pilar, filmmakers clandestins a cavall de 50 anys”, que farà una presentació  juntament amb altres reconeguts convidats.

Recordeu que podreu gaudir d’un servei de food-truck.

Dates: 6, 13, 20, 27 de juliol

Hora: Comença a les 20:00h

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Parc Montjuïc; Jardins de Laribal

 

Divendres 6 de juliol

Sessió I:  “L’era Dièsel. Dièsel Times” 1950 - 1969

La productivitat de post-guerra. Diversos No-Do

NO-DO. Barcelona Era Franco- Inauguració Fabrica SEAT. 1955. NO-DO

NO-DO. Barcelona Era Franco- Inauguració Motor Ibérica. 1966. NO-DO

NO-DO. Barcelona Era Franco- Trabajo y sindicatos. 1966. NO-DO

Distancia 200 metros. Jordi Bayona. 1967.

NO-DO. Efemérides SEAT 69 8,40’

NASA. Neil Amstrong trepitja la lluna. 1969

 

La sessió s’inicia amb diversos fragments del No-Do dels anys 50 i 60 (uns 30 minuts). Assistireu a la inauguració de fàbriques automobilístiques, tèxtils i de maquinaria agrícola amb la posada en marxa de tot un projecte polític i social centrat en la productivitat fabril. Els NO_DO testimonien les cosmovisions oficials: el treballador és visualitzat com a conjunt (massa) o com a fragment ( un tors, una mà, un braç).

La contra figura la donarà l’obra del cineasta independent Jordi Bayona (Vic, 1931- La Floresta, 2013) que amb ‘Distancia 200 metres’ posa l’enquadrament en la figura humana i en el projecte de vida que cercaven els treballadors vinguts d’arreu per
alimentar les grans infraestructures industrials.

Tancarem la sessió amb l’anunci rutilant de l’inici de la producció massiva a la factoria SEAT de Barcelona dels primers cotxes motor Dièsel, amb una base social nombrosa i àvida per comprar-los enmig de l’optimisme exultant d’un occident que ha vist per televisió com Neil Amstrong trepitjava la lluna.

 

Divendres 13 de juliol

Sessió II: “L’era Dièsel. Fets i Drets “ 1970 - 1980

Terrassa 70. Agost.1970. 23’10

Hoja de salario. 1970 aprox. 3,05’’

Seat 1974. BN. 5,13’’

Numax, presenta. Joaquim Jordà. 1980. BN/Color. 105’

 

Els treballadors i treballadores prenen protagonisme en la segona sessió del Doc'sNoctàmbuls d'enguany, durant la qual veurem films del fons documental de l’Arxiu Històric de l’Institut del Cinema Català. Ens mostren imatges de protestes, de resistència obrera i d'uns treballadors que ja s'organitzaven per millorar les seves condicions de vida. Són filmacions sovint clandestines.

Al primer bloc de projeccions (d'una durada d'uns 20 minuts) podrem veure el documental Terrassa 70, una filmació que fa referència a la situació política i laboral en el cor del tèxtil. La projecció es completa amb el curt de poc més de tres minuts Hoja de salario, una filmació del sindicat Comissions Obreres que utilitza la papiroflèxia per explicar als obrers els diferents conceptes que apareixen al seu full de salari.

A continuació veureu el documental Numax Presenta, rodat per Joaquim Jordà i produït amb les darreres 600.000 pessetes de la caixa de resistència dels treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax, durant la transició democràtica. Es va rodar durant dos anys: de 1977 a 1979, en que els treballadors van ocupar i auto-gestionar la fàbrica com a resposta i protesta front l’intent de tancament irregular per part dels propietaris.

El segon bloc de la nit durarà una hora aproximadament i inclou enregistraments diversos que mostren fàbriques, manifestacions i agitació sindical, partits de futbol de treballadors que acaben convertits en reunions polítiques o gairebé, l'enterrament d'un obrer assassinat durant una vaga o les primeres reivindicacions veïnals al barri de la Zona Franca.

 

Divendres 20 de juliol

Sessió III: “L’era Dièsel. El patró canvia de lloc” 1990 – 2016

El efecto Iguazú. 2000. Pere Joan Ventura. 90’

Los Desheredados. 2017. Laura Ferrés.

Com viuen les conseqüències de l’economia global, la deslocalització i la el canvi tecnològic els obrers assalariats i els petits empresaris familiars? Ens ho ensenyen dos magnífics films que parlen de la mateixa època però que tenen protagonistes ben diferents.

El efecto Iguazú és un film que va dirigir Pere Joan Ventura l'any 2000 i que, en un metratge de prop de 90 minuts, dóna la paraula als treballadors de Síntel, que van aixecar el Campamento de la Esperanza en ple passeig de la Castellana de Madrid per reclamar els seus drets després d'haver estat massivament acomiadats. El document va obtenir el Premi Goya al Millor Documental.

Los desheredados és un curt documental de 18 minuts de durada filmat per Laura Ferrés el 2017 que va guanyar també el Goya i el Gaudí 2017, entre d'altres. Explica, amb una mirada especialment ferma, la història del pare de la pròpia cineasta que ha de fer front al tancament del negoci familiar.

 

Divendres 27 de juliol

Sessió IV: “L’era Dièsel. Goodbye Dièsel” 2016 - 2018

Age of robots. Massimo Brega. 2 capítols de 25’

Humanoid like us

City of the future

 

Amb el primer protocol per a limitació de la circulació dels vells vehicles motor Dièsel al cinturó industrial de Barcelona i a la ciutat en dies d’alta contaminació, han arribat les primeres proves del cotxe autònom, els robots, la intel·ligència artificial, les xarxes i la tecnologia que s’està desenvolupant i implementant des de Barcelona.

S'ha acabat l'era del dièsel i, amb la fi d'aquests temps, han arribat les xarxes i fenòmens que han transformat radicalment el món del treball com ara la globalització. En aquesta sessió veurem uns films que ens parlen sobre l’aturada analògica i el canvi rotund que s'ha produït en el perfil dels treballadors i treballadores, sobre la manera en què internet i les comunicacions mòbils han transformat les feines que fem o bé sobre l'automatització i l'arribada imminent a les nostres vides de la intel·ligència artificial.