Edifici

La seu del Museu Etnològic, ubicada en un extrem dels Jardins Laribal, al parc de Motjuïc, és un edifici singular construït l'any 1973 al lloc on es trobava la seva seu original, la casa de la Colla de l'Arròs. Es tracta del primer edifici del segle XX que es va dissenyar expressament per allotjar un museu a Barcelona, obra dels arquitectes municipals Antoni Lozoya, Bonaventura Bassegoda Nonell, Joan Puigdengolas i Jesús López, en estreta col·laboració amb el llavors director, August Panyella.

L'any 2011 es van iniciar unes obres que han servit per renovar completament la sala d'exposicions estables, la reserva visitable, el vestíbul i la sala d'actes.

Façana Museu Etnològic

Condicionants i característiques de l’emplaçament i l’entorn físic

Montjuïc, turó testimoni en el sentit geològic, s’ha convertit avui en dia en un espai de centralitat en la actual Barcelona. L’origen d’aquesta transformació el trobem en l’Exposició Internacional de 1929, la qual va oferir la primera gran oportunitat d’integrar Montjuïc a la trama urbana de la ciutat. La idea consistia en transformar la muntanya en un gran parc urbà, capaç d’acollir les principals instal·lacions i equipaments culturals. En aquell mateix moment es van iniciar les obres d’alguns dels jardins més notables, com van ser els Jardins de Laribal, inclosos a l’interior del recinte de l’Exposició Internacional de 1929, que van ser dissenyats per Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió Tudurí. En aquest context el Museu Etnològic de Barcelona ocupa una posició privilegiada juntament amb els Jardins de Laribal.

 

Dades de l’edifici existent

Tot l’edifici es modula a partir de la unitat hexàgon. Segurament els arquitectes coneixien obres anteriors com la Casa Hanna de Frank Lloyd Wright (1935-37) o el pavelló d’Espanya de l’Exposició de Brussel·les de Corrales-Molezún (1958), on l’hexàgon era el mòdul a partir del qual s’organitzava l’espai. El mateix Wright afirmava: “l’hexàgon com a mòdul és un altre experiment, ja que estic convençut de que una trama hexagonal té més fertilitat i flexibilitat que el quadrat pel que fa al moviment humà”.

L’edifici planteja una imponent retícula de pilars de formigó, ordenats seguint la geometria de l’hexàgon juntament amb tres patis interiors, també de planta hexagonal, que articulen l’espai i el programa expositiu.

És un edifici que, a primer cop d’ull, sembla seguir una estricta simetria; malgrat tot, elements com la topografia, l’assolellament i l’orientació condicionen l’adaptació del museu al seu entorn.

S’accedeix des del Passeig de Santa Madrona on existeix una zona d’aparcament exterior. El museu, on s'han realitzat obres per adequar les sales d’exposició, està format per una planta inferior amb una reserva visitable i les dependències tècniques i despatxos de treball, i dues plantes superiors que acullen exposicions. Sobre el vestíbul trobem la sala d’actes, a la ubicació de l'antiga biblioteca.

El vestíbul, la darrera fase d'aquesta reforma, es tracta d’una peça singular, dins de l’ordre hexagonal que domina l’edifici, ocupant part del porxo que defineix l’antiga biblioteca, rere un mural d'Eudald Serra que domina la façana en planta primera. A part, l’entrega i accessibilitat amb l’entorn exterior immediat, s'ha adaptat a les diferents cotes, optimitzant el rendiment tant del vestíbul com del espai interior i exterior.