El museu

Museu social

Les exposicions del Museu Etnològic reflexionen sobre una societat catalana plural i canviant. Els objectes procedents d'altres societats i del passat propi ens parlen sobre qui som en el present.

Àmbit de la Premsa
Les noves exposicions proposen una reinterpretació de la realitat social a través de la comparació. L'observació d'objectes que formaven part de la vida quotidiana de generacions passades ens fa pensar com ha canviat la manera d'adaptar-se a l'entorn i com la humanitat segueix cercant solucions a problemes universals com la gestió dels recursos, l'alimentació, el vestir o la vida domèstica.

 

El Mur

 

Representar la nostra identitat a través de peces etnogràfiques implica reflectir la diversitat de la nostra societat. A El mur hi tenen lloc objectes de diferents procedències històriques i geogràfiques que ens fan reflexionar com elements aparentment exòtics formen part del nostre entorn i ens ajuden a explicar com som.

 

Vitrina "Els Garrots"

 

El projecte museològic ha estat dissenyat perquè els objectes exhibits siguin el punt de partida per arribar a significats; és una interpel·lació al visitant per convidar-lo a reflexionar sobre la seva quotidianitat i fer-li arribar els discursos antropològics que estan vinculats a les exposicions. 

 

 

Museu obert

El Museu Etnològic és un servei públic que té com a objectiu fer participar la ciutadania en tots els seu processos, des de la recerca i la producció d'exposicions fins a les visites i activitats.

Les exposicions no presenten un discurs tancat ni lineal i conviden el visitant a arribar a les seves conclusions, perquè s'hi posa en joc la subjectivitat com a protagonista actiu de l'entorn.

La manera d'elaborar els continguts del museu, de les exposicions i de les activitats també incorpora la participació de la societat, especialment d'aquells sectors implicats en l'estudi, la difusió i la defensa del patrimoni cultural, ja sigui des d'àmbits acadèmics, artístics o del món associatiu; i la col·laboració amb entitats que treballen al voltant de la cultura popular, ja sigui d'arrel catalana o  arribada amb les successives migracions que enriqueixen la pluralitat de la nostra societat.

La disciplina antropològica aporta una metodologia d'estudi que la fa singular: el treball de camp. Aquesta tècnica ubica en un primer pla les relacions que s'estableixen entre els investigadors i les persones que formen part de la realitat que es vol explicar. L'objecte d'estudi són les mateixes persones al servei de les quals està el museu. El compromís ètic que s'estableix amb les fonts, que són al mateix temps destinatàries de les reflexions del museu, les converteix en un protagonista actiu del procés d'estudi i de divulgació.

L'elecció de les matèries tractades pel Museu ha de ser sensible a les preocupacions del conjunt de la ciutadania i, per tant, preval una actitud atenta a les problemàtiques i als canvis de la societat contemporània. L'elaboració d'aquesta agenda temàtica també compta amb la participació dels actors socials pertinents, tant de l'acadèmia com de la societat civil.

 

L'antropologia avui

L'evolució del Museu Etnològic fins a la proposta actual està en sintonia amb els canvis que han experimentat l'antropologia social i cultural, la museologia contemporània i la societat en general.

El naixement i consolidació de l'etnologia —les seves teories i mètodes van desenvolupar-se en un context colonial i d'industrialització que va focalitzar els interessos en allò exòtic, ja fos des d'una perspectiva geogràfica l'estudi dels pobles primitius o temporal el folklore i aquelles formes de vida rural que estaven desapareixent. L'estudi de les societats urbanes i desenvolupades quedava reservat a la sociologia, amb uns mètodes i enfocaments diferents.

Els processos històrics de descolonització i de globalització, a partir de la segona meitat del segle XX, van començar a desdibuixar aquesta divisió i van plantejar que els mètodes etnogràfics eren perfectament vàlids per a estudiar les societats de les metròpolis, en contextos urbans i industrialitzats.

En el mateix procés de reflexió sobre el paper de l'antropologia, es va arribar a la conclusió que classificacions com primitiu i desenvolupat, salvatge i civilitzat, no responien a diferents graus de complexitat cultural: tots els grups humans, la seva organització i les seves representacions, mostren una profunditat comparable en tots els indrets i èpoques.

Aquest canvi de paradigma, teòric però també ètic, no suposa un rebuig de les singularitats metodològiques de la disciplina, que n'esdevenen el tret definitori. Les aproximacions qualitatives a la nostra societat, juntament amb la comparació permanent amb d'altres, proporcionen punts de vista imprescindibles per al desenvolupament d'una ciutadania conscient i reflexiva sobre la seva quotidianitat més propera.

Paral·lelament, les idees al voltant de què ha de ser un museu i quina vinculació ha de tenir amb la societat també han evolucionat. La conservació i custòdia del patrimoni continua sent una funció primordial, però la manera de relacionar-se amb els visitants ha canviat substancialment. Els museus científics, però també els artístics, han desplaçat el seu focus de l'objecte a la persona que l'observa. La divulgació i la reflexió esdevenen l'objectiu de les exposicions, i les peces mostrades un mitjà per assolir-lo.

A més del gaudi estètic i la contemplació, la mostra de materials té la voluntat de transmetre un discurs, i per explicitar-lo es recorre a textos, a imatges i a l'ampli ventall de mitjans disponibles avui en dia. En destaca l'audiovisual, que ha esdevingut un mitjà central en la comunicació social del segle XXI. També en l'àmbit de l'etnologia s'ha consolidat com un suport molt valuós per reflectir i divulgar les realitats estudiades pels antropòlegs. L'exhibició d'objectes és replantejada per cercar l'equilibri entre la preservació del patrimoni i la màxima accessibilitat per al públic, no només física, sinó també perceptiva i intel·lectual.

Al llarg dels anys, l'oferta dels museus també s'ha ampliat més enllà de les exposicions, i proposen activitats en què els visitants tenen un rol actiu i en què es poden experimentar manifestacions no materials de la cultura i el coneixement. Les actuacions artístiques, les conferències i debats, els tallers i altres actes més experimentals complementen la divulgació de les exposicions. L'enfocament pedagògic també ha estat primordial per arribar a públics de totes les edats.