Exposicions temporals

MUSEU ETNOLÒGIC I DE CULTURES DEL MÓN - PARC MONTJUÏC

Espai experimental d'exposicions temporals

Espai experimental d'exposicions temporals

El Museu Etnològic i de Cultures del Món vol ser un espai de coneixement útil per a la ciutadania. Reflexionar sobre una societat plural i canviant com la catalana significa restar atent a les novetats que s'hi produeixen i aportar respostes que ajudin a interpretar la realitat amb el nivell de profunditat propi de l'antropologia.

És per això que l'equipament Parc Montjuïc reserva una planta sencera a les exposicions temporals, un espai on s'experimenta amb les metodologies científiques i les formes expositives, però sobretot per col·laborar amb els investigadors i el teixit associatiu que comparteix la necessitat de divulgar les temàtiques d'interès ciutadà.

L'espai experimental d'exposicions temporals conserva l'estructura de vitrines original de l'edifici i permet la coexistència d'espais expositius separats i la successió de projectes amb necessitats i durades diferents. És aquí on tenen cabuda els corrents més contemporanis, on la ciència i l'art poden interactuar i on es poden desenvolupar les propostes d'autor. 

 

"Les cares de Barcelona"

Barcelones

Una nova exposició al Museu Etnològic de Barcelona ens proposa que ens alliberem de les imatges de la ciutat que coneixem, que hi donem un cop d'ull nou i fresc, i que projectem una mirada nova sobre Barcelona o, més ben dit, sobre les moltes cares que acull la capital catalana. La mostra s'inaugurà el 22 de gener, en un acte amb la participació del Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni.

No, el que veureu en aquesta exposició no és cap resum de la ciutat ni un compendi de les seves característiques principals, sinó una invitació a repensar la ciutat a partir d'alguns elements (la gent, els missatges, les festes, els carrers i els edificis, les cultures...), que donen títol als diferents àmbits de l'exposició i que constituiran eines per tal d'analitzar des de perspectives noves la ciutat on vivim.

Així, ens mirarem els carrers de la ciutat com un espai públic amb una dimensió física, però també com un conjunt de regulacions i ordenacions  establertes per les institucions, amb certa participació de la ciutadania. Quines actituds, fesomies, indumentàries o paisatges arquitectònics caracteritzen Barcelona? Aquí trobareu algunes pistes per descobrir-ho.

Les cares de Barcelona visitareu una ciutat plena d'avisos, senyals, advertiments, anuncis, prohibicions... I és que, sí, Barcelona es pot llegir, ja que és plena de missatges, alguns dels quals han estat promoguts per les institucions per tal de crear una visió compartida entre la ciutadania, un model de ciutat que busca presentar-la a l'exterior com un hàbitat desitjable.

Aquest "model Barcelona" va acompanyat de normes i regulacions, però també de missatges alternatius, de vegades dissonants i de vegades paral·lels, emanats d'àmbits, grups o col·lectius diversos que van de les associacions de veïns a clubs i colles de tota mena.

Perquè, què és i com és un barceloní? No, no hi ha cap arquetip que es pugui aplicar als habitants d'una ciutat diversa on tothom sembla diferent, però l'ésser humà necessita aplicar etiquetes, d'aquí que sempre existeixin discursos que miren d'establir qui és de la ciutat i qui no, qui són els autòctons i qui els al·lòctons.

La cultura és una bona manera d'ajudar a definir els habitants de la ciutat i, en especial, la festa, un moment en què el grup es manifesta com a tal fent servir els seus propis codis de comunicació. Fixeu-vos i veureu com cada grup o col·lectiu constitueix una ciutat diferent, de vegades sobreposada a la resta, que deixa constància de la riquesa d'una ciutat de ciutats on són representades les diverses cultures del món.

L'espai físic i, en concret, els edificis i monuments, siguin de la Barcelona vella o de la ciutat moderna que va néixer de l'enderrocament de les muralles, constitueix el decorat barceloní, ple d'icones i d'espais característics que ens permeten identificar la ciutat.

Tot s'ho miren els milers i milers de visitants que passen cada dia, per feina o per plaer, per Barcelona o per ciutats de tot el món amb un atractiu turístic especial. És el turisme un fenomen nou a Barcelona? Aquí comprovareu que no, i que el procés de "turistització" de la ciutat es remunta més d'un segle i mig enrere i va començar amb l'Exposició Universal del 1888. Avui, el procés continua i cada dia una pila de viatgers tornen als seus països amb souvenirs a la maleta que internacionalitzen alguna de les Les cares de Barcelona que existeixen.

Tot plegat, l'exposició vol ser un fresc de la ciutat d'avui, però és un fresc que admet moltes lectures, d'aquí que la mateixa mostra convidi els visitants a tornar-hi, a mirar-se-la novament i a redescobrir en cada visita una de Les cares de Barcelona nova i diferent.

 

MUSEU ETNOLÒGIC I DE CULTURES DEL MÓN - MONTCADA

A l’espai d’exposicions temporals al Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada trobareu  un espai d’interpel·lació i revisió del nostre passat.  Explorar la realitat i interrogar-la és la principal motivació del museu per després  mostrar un relat dels canvis i conflictes que l’alteren. Però a més és una aposta  per fer museografia crítica que origina les exposicions de “Memòria incòmoda”.

Els objectes tenen un paper secundari. Apareixen per a qüestionar idees preconcebudes perquè és més important un missatge provocador de reflexions i controvèrsia.

Actualment, les exposicions estan tractant temes que vinculen la memòria col·lectiva amb les darreres colònies.

En aquesta línia es va fer l’exposició “IKUNDE. Barcelona, metròpoli colonial” i en aquest moment es pot visitar “IFNI. La mili africana dels catalans”.

Museu Etnològic i de Cultures del Món

El Museu de les persones on comprar és entendre.

 

"IFNI. LA MILI DELS CATALANS A L'ÀFRICA"

Ifni: La mili dels catalans a l'ÀfricaIfni, un petit i feréstec enclavament espanyol a la costa meridional del Marroc, no gaire lluny de la colònia del Sàhara, fou el destí inesperat de milers de soldats de lleva al llarg de tres dècades. Ocupat enmig de la Segona República, el 1934, el territori no disposava de recursos naturals importants ni tampoc d’un paper estratègic en el concert internacional que pogués justificar una ocupació perllongada fins la retrocessió al Marroc de 1969. Menystingut pel lobby colonial català i espanyol i gairebé inaccessible, el presidio d’Ifni, veritable penal en acabar la Guerra Civil, esdevingué així l’escenari ideal per l’exhibició dels desvaris imperials de les elits militars de l’estat, i alhora el cul-de-sac on s’abocaren al llarg dels anys una munió de reclutes que allà van efectuar el seu servei militar.

Al Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, enla seva Seu del C/Montcada, 12, es presenta una exposició que pretén explorar l’experiència ambivalent viscuda pels joves catalans que foren soldats de lleva destinats a Ifni. A l’atzar d’un sorteig que els envià a complir llurs deures militars als turons pelats d’aquella malaguanyada colònia s’afegí, a partir de 1957, el trauma d’una guerra d’alliberament censurada pel règim franquista i, de 1958 en endavant, la tensió pròpia d’un armistici que es mantingué fins l’abandonament definitiu de la colònia. Prenent com a eix la memòria compartida pels antics veterans catalans, les seves històries de la mili a l’Àfrica, Ifni ens convida a endinsar-nos dins d’uns relats personals travessats per la rancúnia i la nostàlgia, testimonis configurats al voltant d’un plec de reivindicacions que romanen desateses potser perquè paren atenció sobre un passat incòmode que gairebé ningú no vol recordar.

Seguiu-nos la Blog del Museu Etnològic i us expliquem més sobre Ifni. La mili africana dels catalans.

 
 
MOSTRES DE VITRINA-APARADOR
Aquestes petites exposicions posaran en valor la imprescindible i encomiable tasca de persones que de manera espontània i fruit de la seva observació, neguit i passions han recaptat peces etnogràfiques de gran valor.
 
 

EXPOSICIONS FINALITZADES

 

Museu Etnològic ide Cultures del Món- Parc Montjuïc

«El sagrat, el profà i la festa»

Josefina Roma és comissària d'aquesta exposició que explora els orígens i la vigència del fet religiós a Catalunya, on entren en diàleg les tradicions religioses amb la identitat contemporània i les manifestacions festives. Diversos eixos ens guien a través de les diferents tradicions festives, i en destaquen aspectes que ens permeten pensar en el paper que la religió i els rituals han tingut i tenen a la nostra societat.

D'una banda, ens mostra la tradició com una realitat plural i canviant, un procés d'acumulació cultural on conviuen elements preromans i precristians amb les aportacions dels nouvinguts i les minories. De l'altra, hi veiem la religió com un element que ha configurat la geografia humana, marcant espais emblemàtics i significant paisatges. El cicle de la vida es veu reflectit en dues vessants: els moments que marquen les etapes de la vida humana, amb ritus de pas que representen l'ingrés a la societat i els canvis en el rol que hi exerceixen els protagonistes; i el calendari, marc per excel·lència per a representar-hi el cicle anual i les festivitats que hi van lligades.

L'exposició posa en valor una part important del patrimoni objectual dipositat al museu, però també es recolza en altres suports que ens traslladen la dimensió viva de la cultura i la seva vigència, sempre adaptada als nous temps.

Exposició acabada

«Terra de canterers»

Terra de canterers

Aquesta exposició és una aproximació a la cultura de l'aigua i d'alguns oficis relacionats: terrissaires i saurins. La mostra combina peces contemporànies amb d'altres que il·lustren la varietat del Mediterrani occidental.

Es presenta una mostra de la creació de tres mestres canterers contemporanis dels Països Catalans: Jordi Avante, de Miravet —Benissanet (les Terres de l’Ebre — el Principat de Catalunya); Emili Boix, d’Agost (l’Alacantí — el País Valencià); i Pere Coll, de Pòrtol (Mallorca — les Illes Balears).

Els tres creadors reprodueixen encara els models tradicionals de la ceràmica popular dels seus territoris, com també es dediquen a la creació de dissenys contemporanis. La mostra presenta les diferents tipologies de peces de ceràmica tradicional i les seves noves creacions inspirades en la tradició.

Completa la mostra de terrissa una selecció de peces característiques dels centres canterers de l'àmbit mediterrani, el Magreb i la Península ibèrica. 

Exposició acabada

 

 

 

 

Museu Etnològic ide Cultures del Món- Montcada

«IKUNDE. Barcelona, metròpoli colonial»

L'equipament del carrer Montcada acull una nova exposició dedicada a la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola. Està comissariada per Andrés Antebi, Pablo González Morandi, Alberto López Bargados, Eloy Martín Corrales.

L'octubre de 1966, la troballa d'un goril·la albí a les selves guineanes va suposar una fita inesperada. Capturat pels camperols que prèviament havien disparat contra la seva mare, la cria, d'entre dos i tres anys, va arribar a les mans de Jordi Sabater Pi, responsable del centre d'experimentació i aclimatament d'Ikunde, fundat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1959. Enviat setmanes més tard al Zoo barceloní, l'excepcionalitat de l'animal esdevingué immediatament un motiu d'atenció internacional. Enmig del clima d'incertesa que Barcelona experimentava durant la dècada de 1970, Copito de Nieve s'erigia com una nova icona atractiva i moderna, un dels més cèlebres ambaixadors de la ciutat i personatge destacat d'un relat que només canviaria definitivament amb l'organització del Jocs Olímpics de 1992.

El 1968, a les acaballes de la llarga nit del franquisme, l'aleshores colònia espanyola de Guinea va assolir la seva independència, batejada com a Guinea Equatorial. Es clausurava doncs un període fosc de la història del territori centreafricà, dominat per les lògiques extractives pròpies de la dominació colonial: cacau, cafè i fustes nobles, principalment.

A diferència, però, del que podria imaginar-se, l’autèntica metròpoli d’aquell projecte colonial no fou Madrid, sinó Barcelona. En efecte, des de finals del segle XIX, la rica activitat industrial radicada a la Ciutat Comtal havia estimulat una important transferència d’inversions cap a aquella colònia llunyana, mentre els missioners claretians, a partir de la seva seu a Vic, s’encarregaven de les tasques d’evangelització de les poblacions autòctones.

A mesura que es consolidava l’empresa colonial, l’explotació de les riqueses del territori es va veure secundada per una xarxa cada cop més nombrosa i diversa de colons i de projectes, alguns d'ells albirats sota criteris que ja no eren únicament comercials.

Potser el colofó dels projectes científics destinats a Guinea fou la creació, el 1959, del centre d’Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, la capital de la Guinea continental. Bastit gràcies a la iniciativa personal d’Antoni Jonch, aleshores director del Parc Zoològic de Barcelona, i August Panyella, director del Museu Etnològic, i dirigit per Jordi Sabater Pi, Ikunde aprovisionà durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l’Ajuntament de Barcelona, i s’erigí com una institució clau per comprendre alguns trets essencials en l'emergència de la xarxa d’equipaments culturals de què disposa actualment la ciutat.

Prenent com a fil conductor la creació d’Ikunde enmig de la selva tropical, l’exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea.

IKUNDE. Barcelona, metròpoli colonial es podrà visitar des del 10 de juny fins el 30 de juny del 2017.

Articles relacionats:

Ikunde, un bocí de Barcelona a l'Àfrica central

Copito de Nieve, d'Ikunde a Barcelona

Els objectes d'Ikunde

Els colons catalans a Guinea

Les caixes de l'Etnològic