Exposicions temporals

Espai experimental d'exposicions temporals

Espai experimental d'exposicions temporals

El Museu Etnològic vol ser un espai de coneixement útil per a la ciutadania. Reflexionar sobre una societat plural i canviant com la catalana significa restar atent a les novetats que s'hi produeixen i aportar respostes que ajudin a interpretar la realitat amb el nivell de profunditat propi de l'antropologia.

És per això que el Museu reserva una planta sencera a les exposicions temporals, un espai on s'experimenta amb les metodologies científiques i les formes expositives, però sobretot per col·laborar amb els investigadors i el teixit associatiu que comparteix la necessitat de divulgar les temàtiques d'interès ciutadà.

L'espai experimental d'exposicions temporals conserva l'estructura de vitrines original de l'edifici i permet la coexistència d'espais expositius separats i la successió de projectes amb necessitats i durades diferents. És aquí on tenen cabuda els corrents més contemporanis, on la ciència i l'art poden interactuar i on es poden desenvolupar les propostes d'autor. 

 

"Les cares de Barcelona"

Barcelones

Una nova exposició al Museu Etnològic de Barcelona ens proposa que ens alliberem de les imatges de la ciutat que coneixem, que hi donem un cop d'ull nou i fresc, i que projectem una mirada nova sobre Barcelona o, més ben dit, sobre les moltes cares que acull la capital catalana. La mostra s'inaugurà el 22 de gener, en un acte amb la participació del Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni.

No, el que veureu en aquesta exposició no és cap resum de la ciutat ni un compendi de les seves característiques principals, sinó una invitació a repensar la ciutat a partir d'alguns elements (la gent, els missatges, les festes, els carrers i els edificis, les cultures...), que donen títol als diferents àmbits de l'exposició i que constituiran eines per tal d'analitzar des de perspectives noves la ciutat on vivim.

Així, ens mirarem els carrers de la ciutat com un espai públic amb una dimensió física, però també com un conjunt de regulacions i ordenacions  establertes per les institucions, amb certa participació de la ciutadania. Quines actituds, fesomies, indumentàries o paisatges arquitectònics caracteritzen Barcelona? Aquí trobareu algunes pistes per descobrir-ho.

Les cares de Barcelona visitareu una ciutat plena d'avisos, senyals, advertiments, anuncis, prohibicions... I és que, sí, Barcelona es pot llegir, ja que és plena de missatges, alguns dels quals han estat promoguts per les institucions per tal de crear una visió compartida entre la ciutadania, un model de ciutat que busca presentar-la a l'exterior com un hàbitat desitjable.

Aquest "model Barcelona" va acompanyat de normes i regulacions, però també de missatges alternatius, de vegades dissonants i de vegades paral·lels, emanats d'àmbits, grups o col·lectius diversos que van de les associacions de veïns a clubs i colles de tota mena.

Perquè, què és i com és un barceloní? No, no hi ha cap arquetip que es pugui aplicar als habitants d'una ciutat diversa on tothom sembla diferent, però l'ésser humà necessita aplicar etiquetes, d'aquí que sempre existeixin discursos que miren d'establir qui és de la ciutat i qui no, qui són els autòctons i qui els al·lòctons.

La cultura és una bona manera d'ajudar a definir els habitants de la ciutat i, en especial, la festa, un moment en què el grup es manifesta com a tal fent servir els seus propis codis de comunicació. Fixeu-vos i veureu com cada grup o col·lectiu constitueix una ciutat diferent, de vegades sobreposada a la resta, que deixa constància de la riquesa d'una ciutat de ciutats on són representades les diverses cultures del món.

L'espai físic i, en concret, els edificis i monuments, siguin de la Barcelona vella o de la ciutat moderna que va néixer de l'enderrocament de les muralles, constitueix el decorat barceloní, ple d'icones i d'espais característics que ens permeten identificar la ciutat.

Tot s'ho miren els milers i milers de visitants que passen cada dia, per feina o per plaer, per Barcelona o per ciutats de tot el món amb un atractiu turístic especial. És el turisme un fenomen nou a Barcelona? Aquí comprovareu que no, i que el procés de "turistització" de la ciutat es remunta més d'un segle i mig enrere i va començar amb l'Exposició Universal del 1888. Avui, el procés continua i cada dia una pila de viatgers tornen als seus països amb souvenirs a la maleta que internacionalitzen alguna de les Les cares de Barcelona que existeixen.

Tot plegat, l'exposició vol ser un fresc de la ciutat d'avui, però és un fresc que admet moltes lectures, d'aquí que la mateixa mostra convidi els visitants a tornar-hi, a mirar-se-la novament i a redescobrir en cada visita una de Les cares de Barcelona nova i diferent.

 

«El sagrat, el profà i la festa»

Josefina Roma és comissària d'aquesta exposició que explora els orígens i la vigència del fet religiós a Catalunya, on entren en diàleg les tradicions religioses amb la identitat contemporània i les manifestacions festives. Diversos eixos ens guien a través de les diferents tradicions festives, i en destaquen aspectes que ens permeten pensar en el paper que la religió i els rituals han tingut i tenen a la nostra societat.

D'una banda, ens mostra la tradició com una realitat plural i canviant, un procés d'acumulació cultural on conviuen elements preromans i precristians amb les aportacions dels nouvinguts i les minories. De l'altra, hi veiem la religió com un element que ha configurat la geografia humana, marcant espais emblemàtics i significant paisatges. El cicle de la vida es veu reflectit en dues vessants: els moments que marquen les etapes de la vida humana, amb ritus de pas que representen l'ingrés a la societat i els canvis en el rol que hi exerceixen els protagonistes; i el calendari, marc per excel·lència per a representar-hi el cicle anual i les festivitats que hi van lligades.

L'exposició posa en valor una part important del patrimoni objectual dipositat al museu, però també es recolza en altres suports que ens traslladen la dimensió viva de la cultura i la seva vigència, sempre adaptada als nous temps.

Exposició acabada

«Terra de canterers»

Terra de canterers

Aquesta exposició és una aproximació a la cultura de l'aigua i d'alguns oficis relacionats: terrissaires i saurins. La mostra combina peces contemporànies amb d'altres que il·lustren la varietat del Mediterrani occidental.

Es presenta una mostra de la creació de tres mestres canterers contemporanis dels Països Catalans: Jordi Avante, de Miravet —Benissanet (les Terres de l’Ebre — el Principat de Catalunya); Emili Boix, d’Agost (l’Alacantí — el País Valencià); i Pere Coll, de Pòrtol (Mallorca — les Illes Balears).

Els tres creadors reprodueixen encara els models tradicionals de la ceràmica popular dels seus territoris, com també es dediquen a la creació de dissenys contemporanis. La mostra presenta les diferents tipologies de peces de ceràmica tradicional i les seves noves creacions inspirades en la tradició.

Completa la mostra de terrissa una selecció de peces característiques dels centres canterers de l'àmbit mediterrani, el Magreb i la Península ibèrica. 

Exposició acabada