Festes d’arreu: Sant Jordi: de dracs, llibres i roses

Sant Jordi. Figura de plom. Fons Museu Etnològic de BarcelonaEl 23 d’abril se celebra la Diada de Sant Jordi, que és patró de Catalunya, però també d’Aragó, de la Gran Bretanya o de Portugal. A casa nostra, és una de les festes més populars del calendari que inclou el costum de regalar llibres i roses. Però, qui va ser realment aquest cavaller i d’on procedeixen les tradicions que acompanyen la seva festa?

No hi ha elements que permetin assegurar amb rigor històric que va existir realment sant Jordi, però documents d’entre els segles IX i XII ja fan referència a la figura d’un sant que hauria nascut a finals del segle III i que era un militar romà nascut a la Capadòcia (a laTurquia actual). Convertit al cristianisme, en negar-se a col·laborar en una persecució de cristians ordenada per l’emperador Dioclecià, hauria estat detingut i martiritzat. L’haurien enterrat a Diòspolis (l’actual Lod, a Israel), on es va construir una esglèsia  i on es conserva, encara avui, la seva tomba. Els primers croats, en conquerir aquells territoris, van descobrir que els musulmans veneraven també la seva figura i, en tornar cap a Europa, van difondre el seu culte, associant-lo a una aventura cavalleresca.

No, potser no existia cap acta del martiri que no contingués greus contradiccions, però l’esglèsia catòlica de l’Edat Mitjana necessitava figures heroiques com la d’aquest sant i l’hauria acceptada amb decisió, especialment vista la devoció que despertava a tot Europa. També a Catalunya, on Sant Jordi es patró des del 1456 tot i que va prendre una especial volada amb la Renaixença, a finals del segle XIX, quan la festa es va convertir en una celebració tan cívica com patriòtica.

MEB 301-61 Grup escultòric - XinaLa llegenda de Sant Jordi, creada tal com la coneixem cap al segle XII però basada en tradicions àrabs i en precedents pagans molt anteriors, parlava d’un cavaller que hauria salvat una donzella en enfrontar-se amb un drac. Joan Amades recollia al seu Costumari català la tradició que els fets haurien passat a la vila de Montblanc, on un drac enverinava l’aire amb el seu alè fètid i causava moltes víctimes entre la població. Per tal de mantenir-lo allunyat, se li oferia cada any una jove com a sacrifici. Un any va ser la filla del Rei la designada per ser oferta al monstre, però quan ja era a punt de ser lliurada al sacrifici, va aparèixer un cavaller muntant un cavall blanc que es va enfrontar a la criatura i va aconseguir salvar la princesa. De la sang del drac hauria nascut un roser amb unes flors d’un vermell intens, una de les quals el cavaller va oferir a la seva princesa.

Les llegendes sobre el sant es van estendre ràpidament i de tant en tant els cavallers medievals asseguraven que, en moments decisius de les seves batalles contra els ocupants musulmans, se’ls havia aparegut el sant per tal d’auxiliar-los, d’aquí la presència de Sant Jordi en nombroses festes tradicionals de moros i cristians de localitats com Alcoi, origen de la llegenda de Sant Jordi Matamoros i escenari d’unes destacades celebracions.

No és gens estrany que una llegenda tan romàntica com la del cavaller i la princesa convertís la diada del sant en un dia especialment dedicat als enamorats. A Barcelona, ja era costum al segle XV que els matrimonis joves o les parelles a punt de casar-se es regalessin roses i al centre de la ciutat, i més concretament al Palau de la Generalitat, s’instal·lava una fira de roses que avui encara es pot veure.

Més recent és el costum de regalar llibres, que hauria estat una proposta d’un editor i escriptor (el valencià Vicent Clavel i Andrés) a la Cambra del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i que s’hauria celebrat inicialment el 7 d’octubre del 1927. El 1929, durant l’Exposició Internacional, la celebració s’hauria traslladat als carrers de la ciutat amb la intenció de promoure la lectura, amb tant d’èxit que es va pensar ja seriosament en instituir la celebració un dia de primavera, per tal d’aprofitar el bon temps. I es va triar el 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi però també amb les dates de la mort i l’enterrament d’autors tan cèlebres com Miguel de Cervantes o William Shakespeare.

La gran popularitat de la festa ha fet que arribi, amb un èxit permanent, fins als nostres dies. I si de bon principi la tradició catalana del llibre i la rosa es va estendre, coses d’un món globalitzat, fins i tot al Japó, l’any 1995 va ser la UNESCO la que va triar la data per a commemorar una diada mundial: el Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor.