Festes d'arreu: Els Sants Innocents

LlufesFestes d'arreu: Els Sants Innocents. Quan les llufes anaven de debò

La festa dels Sants Innocents havia estat una veritable festa d’inversió, en la que, per un dia, era possible fer allò que era prohibit la resta de l’any. Estava inspirada en les “festes de folls” medievals, que es celebraven entre Nadal i Reis, quan hi havia poca feina al camp. Alguns sectors de l’Església van intentar suprimir aquestes festes, però hi ha constància que fins al segle XV molts capellans i monges hi participaven.

                La festa dels Innocents es va difondre en temps de les croades, quan els croats que tornaven de Terra Santa van emplenar Catalunya de suposades relíquies dels nens assassinats per Herodes. Les localitats més afortunades, com Barcelona, Torelló o Gerri de la Sal, no tenien un simple ós, sinó un cos sencer. Amb aquesta moda, les velles festes de folls es van transformar en homenatges als Innocents.

                Fins al segle XIX en el dia dels Innocents hi havia quatre coses que es repetien de forma recurrent, arreu: fer bromes pesades als veïns, vestir-se amb roba de l’altre sexe, disfressar-se de capellà o monja, i profanar temples (amb pets, amb esquellots, amb balls llibertins i borratxeres, o fins i tot fent-hi entrar els gossos a barallar-se o a copular). Eren les anomenades “llibertats de desembre”.

                Al segle XX ja no es documenten els casos més extrems, com les profanacions, però sí que era molt comú fer bromes bastant elaborades: diuen que els ferrers clavaven una moneda a terra, per veure com la gent intentava endur-se-la, i que els pastissers posaven sal a alguns pastissos en lloc de sucre. Era habitual també, a les feines, enviar els aprenents a buscar a un lloc llunyà un paquet molt important, que en realitat no contenia res més que pedres... A Matadepera els veïns triaven algú del poble, i durant la nit li tapiaven la porta. No podia sortir fins que enderrocava el mur de totxos que havien construït al davant de la seva porta.

                A la segona meitat del segle XX, a la major part de Catalunya, tan sols hi quedava el costum de penjar llufes fetes amb paper de diari (abans es feien amb fulles de col). Els que es van resistir més a deixar les innocentades van ser els mitjans de comunicació; encara n’hi ha algun que manté el costum de publicar notícies falses. I internet els ha pres el relleu: cada cop hi ha més innocentades a les xarxes socials.