Festes d'arreu: Santa Àgueda o el capgirament dels gèneres

Les dones es converteixen, pels volts del 5 de febrer, en les grans protagonistes d'una festa durant la qual s'inverteixen els papers tradicionals. I és que, a moltes localitats catalanes, és tradició que, aquests dies, les dones exerceixin un poder que, fins fa poc, la història els havia negat.

Potser en un món on les fronteres entre gèneres es van desdibuixant a poc a poc, la festa acabarà perdent sentit en el futur, però avui, quan malgrat les lluites i la conscienciació de la societat encara persisteixen les diferències, santa Àgueda encarna la valentia femenina i, especialment, una actitud decidida que enllaça perfectament amb les reivindicacions pels drets de les dones.

Tot ve de la història de santa Àgueda de Catània, una jove bellíssima que hauria viscut cap al segle III i que hauria estat martiritzada durant una de les persecucions decretades per l'emperador Deci. Quintianus, procònsul de Sicília, pretenia la jove, que va refusar repetidament el romà a causa de les seves conviccions religioses. Molest, el procònsul hauria enviat la noia a treballar a un prostíbul on, de manera miraculosa, hauria aconseguit conservar la virginitat.

Enfurismat, el romà va ordenar que la santa fos torturada d'una manera especialment cruel: tallant-li els pits amb unes grans tenalles, un fet que la víctima, amb gran valentia, va retreure al seu torturador recordant-li que un pit com els seus l'havia alimentat de petit. Finalment, va ser cremada entre carbons ardents i va morir exhalant, segons diu la tradició, un gran crit d'alegria.

Les circumstàncies del martiri fan que s'invoqui la santa com a protecció contra les erupcions volcàniques, però també per tenir llet després del part, contra el mal de pit, el càncer de mama i, també, contra les agressions de gènere.

La festa, amb un marcat caràcter femení, encara és ben viva en moltes localitats. I en algunes és especialment rellevant, com ara a la Ribera d'Ebre i, especialment, a Riba-Roja, on es coneix com a santa Agda. Allà, el cap de setmana anterior al 5 de febrer ja comencen les celebracions, amb l'elecció d'una alcaldessa i dues regidores que prendran les regnes de la localitat durant els dies de la festa i representaran totes les dones del poble en l'exercici del poder local.

Balls, revetlles i un pregó a càrrec d'una habitant del poble que visqui fora són elements destacats de la festa, que inclou un berenar de dones i, el mateix dia 5, una processó de les anomenades "santagderes". Aquestes "santagderes" s'adrecen a l'esglèsia per tal d'oferir a la santa uns grans pans en forma de pit femení que duen sobre el cap i que són beneïts pel capellà abans de ser repartits entre les assistents, en la creença que alleugen o prevenen els mals de pit.

Entre les moltes poblacions que celebren intensament la festa de santa Àgueda, hi ha la vila de Torà (a La Segarra), on es tria una alcaldessa i també s'organitza un sopar de dones durant el qual es consumeix un pa en forma de penis, a més d'uns panets en forma de pit. El sopar està servit per un grup d'homes. I si durant la festa els mateixos homes trien l'alcaldessa que s'encarregarà de presidir els actes de l'any següent, elles trien per la seva banda l'home més guapo i simpàtic del poble i li fan un regal.

Quin és l'origen de la festa? En molts casos s'ha renovat i modernitzat, però la celebració té un origen ancestral que possiblement arrenca del període anterior al cristianisme, del temps dels romans. En aquella època, existien les anomenades Matronals, una festa que commemorava el rapte de les Sabines en els orígens de Roma. Durant aquest període festiu, les dones estaven autoritzades a comportar-se amb els homes de la mateixa manera que ells ho feien amb elles durant l'any, de manera que tenien no només el dret de prendre la iniciativa en matèria sexual sinó que fins i tot podien fer-los objecte d'agressions. Sense aquests extrems, per descomptat, la inversió de papers que representava aquella festa s'ha mantingut fins avui quan, per mala fortuna, la celebració encara no ha perdut el seu sentit.