Història

Museu Etnológic i Colonial

A finals dels anys deu del segle XX, un grup d’intel·lectuals i acadèmics pioners de l’etnografia catalana van començar a manifestar la necessitat de crear diversos centres d’explicació i d'interpretació de la realitat cultural, social i econòmica de les societats tradicionals. Després de diversos projectes no realitzats d’un Museu d’Etnologia de Catalunya, es van inaugurar dues institucions, les col·leccions de les quals conformarien els fons del Museu Etnològic de Barcelona: el Museu d’Indústries i Arts Populars, l'any 1942 ja des de la seva fundació tenia una secció d’etnografia i el Museu Etnològic i Colonial, l'any1949.

La secció d’etnografia del Museu d’Indústries i Arts Populars, dissenyada i encapçalada per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra, es va establir, així com la resta de seccions del centre, al Poble Espanyol. Al començament, va aplegar els objectes de la secció etnogràfica del Museu Arqueològic, creada pel director de l’Arxiu Històric de la Ciutat Agustí Duran i Sanpere i per l’etnòleg i folklorista Joan Amades. D’altra banda, des de 1940 i al llarg d’una dècada, Violant va fer diverses campanyes d’adquisició d’objectes materials de cultura popular i tradicional propis de societats d’arreu de Catalunya. Aquestes accions d’adquisició i de treball de camp van ampliar a bastament les col·leccions del Museu. Actualment, aquests objectes representen el 60% del patrimoni etnogràfic inventariat de Catalunya.

Per la seva banda, el Museu Etnològic i Colonial es va inaugurar en un petit pavelló de Montjuïc construït a inicis del segle XX. En aquell moment acollia diverses col·leccions aplegades per prohoms de Catalunya —durant la segona meitat del segle XIX i començaments del segle XX— a les Filipines, a Guinea Equatorial, a l’Equador i al Perú, així com diversos objectes procedents del Pavelló Missional de l’Exposició de 1929. Amb l’empenta i la insistència d’August Panyella —el seu director durant quaranta anys— a l’hora de demanar partides pressupostàries a l’Ajuntament de Barcelona, entre 1950 i 1980 es van poder dur a terme diverses expedicions etnogràfiques arreu del món, amb una clara intenció d’unir els treballs de camp amb un pla d’adquisició d’objectes.

D’aquest pla de nodriment dels fons del Museu, també cal destacar la capacitat d’establir una productiva xarxa de col·laboradors amb la institució. En aquest sentit, per als viatges i els treballs sobre Guinea Equatorial es va comptar amb l’ajuda de l’etòleg Jordi Sabater Pi. Però qui va col·laborar amb el Museu durant un període més extens va ser l’escultor antropològic Eudald Serra, que acompanyat de Panyella o en solitari, va ajudar en una gran quantitat de tasques. El col·leccionista Albert Folch, finalment, també va col·laborar en diverses expedicions del Museu i va fer importants aportacions tant econòmiques com en forma de donacions.

La història comuna de les dues institucions va començar el 1962, quan els dos museus es van unificar per primera vegada tot i que van mantenir les seves seus. El 1973 es va inaugurar el nou edifici, l’actual seu del Museu Etnològic, en el mateix indret, a Montjuïc. Més endavant, el 1982, les dues branques es van tornar a separar i, després de la jubilació de Panyella, els dos museus encara van desenvolupar les seves tasques de manera independent fins al 1999, quan es van tornar a unir. A partir del 2015, el Museu Etnològic de Barcelona centra el seu focus en l’àmbit català però sense oblidar les relacions amb altres comunitats i cultures. D’altra banda, també des del 2015 una selecció d’objectes dels fons no europeus del Museu Etnològic és exhibida al Museu de Cultures del Món.