Festes d'arreu - La Nit dels Sets o el sant valentí xinès

Per als xinesos, les nostres dates més romàntiques tenen poc sentit. En canvi, ells tenen les seves pròpies tradicions relacionades amb l’amor, algunes amb històries tan boniques com la de la Nit dels Sets (Qi Xi), també coneguda a Hong Kong com el Festival de les Set Germanes. Enguany, se celebra el 17 d’agost.

La festa és el setè dia del setè mes lunar, d’aquí el nom que porta i que, de tota manera, és una denominació compartida amb moltes d’altres: el Festival del Doble Set, el Festival de la Garsa, la Nit de les Habilitats o, ja a l’antiga colònia de Hong Kong, el Festival de les Set Germanes. No és l’única festa dedicada a l’amor i els amants en la cultura xinesa, però sí una de les més significatives i amb una història més elaborada al darrere.

La tradició neix, de fet, d’un fenomen astronòmic: som a finals de l’estiu i, sobre els caps dels xinesos, s’alcen al cel nocturn dues estrelles especialment brillants: Altair i Vega, en els seus noms occidentals. Els noms xinesos, en canvi, fan referència als personatges tradicionals que es creu que representen aquestes dues estrelles: una és un home que té cura de les vaques i, l’altra, una jove teixidora. Explica la història que Niulang (literalment “pastor de vaques”) pasturava els seus animals quan es va trobar amb set fades germanes que es banyaven en un petit estany. Els va voler gastar una broma i, sense que el veiessin, els va prendre la roba que les noies havien deixat a la riba del llac, de manera que es van veure obligades a designar una representant que sortís de l’aigua i recuperés els vestits perduts. Va ser la germana petita, Zhinu, l’encarregada de de fer-ho i de mostrar-se nua, per tant, davant el pastor, que es va enamorar perdudament d’ella. Val a dir que el sentiment va ser mutu i que tots dos es van jurar amor etern des del primer moment.

Però la mare de la jove fada, que havia encarregat a la noia la feina de teixir dia a dia els núvols del cel, es va adonar finalment que la feina no avançava a causa de les distraccions romàntiques de Zhinu. Com podia ser que aquella fada s’emboliqués amb un simple mortal? Calia separar-los, de manera que els va fer ascendir tots dos al cel i va fer néixer un riu gegantí que separés els amants: la Via Làctia. Mireu al cel i comprovareu que, efectivament, Altair i Vega o, el que és el mateix, Niulang i Zhinu, estan separades per la Via Làctia. És el trist final d’una història bonica? No ben bé, perquè, segons explica la tradició, compadint-se de les llàgrimes dels amants separats, les garses de tot el món es troben un cop a l’any per tal de crear amb els seus cossos un pont al cel que posi en contacte per uns moments els dos enamorats.

Unes poques tradicions acompanyen la llegenda. I potser no són molt elaborades, però en canvi no resten protagonisme a una història extremament romàntica i molt popular a la Xina.   Als patis de les cases (o al carrer si no n’hi ha) les noies col·loquen ofrenes destinades als amants i, especialment, a Zhinu, a la qual ofereixen pólvores cosmètiques amb la finalitat de compartir amb ella la seva bellesa. També és costum que, aquella nit (la Nit dels Sets), les noies dipositin una agulla dins d’un bol ple d’aigua. Si l’agulla sura, es considera una prova de l’habilitat de les noies en la costura. És tradició que les noies posin a prova aquestes i d’altres habilitats que en temps passats es consideraven pròpies de les joves que es volien casar. Val a dir, però, que en la Xina actual les coses han canviat tant com a  casa nostra i aquesta tradició té poc a veure amb la realitat actual de les dones del país. 

La festa se celebra arreu de la Xina (de fet, fins i tot hi ha festivitats similars en d’altres cultures asiàtiques) tot i que en alguns punts del país té particularitats pròpies. Així, a Hong Kong, a les tradicions més habituals s’afegeix el costum d’anar a fer ofrenes al punt conegut com Lover’s Rock o Roca dels enamorats, a Wan Chai, un dels divuit districtes en què es divideix Hong Kong.