Festes d'arreu - Festival de lluita en oli de Kırkpınar

Una competició de lluita convertida en Patrimoni Immaterial de la Humanitat? Efectivament, el festival tradicional de lluita amb oli de Kırkpınar, a Turquia, té una tradició llarguíssima i uns valors que van més enllà d'una simple baralla. Seguiu llegint i us explicarem què és un pehlivan.

A principis de juliol (enguany del 2 al 8) tot de lluitadors i de visitants procedents de tota Turquia però també dels països més diversos es troben a Edirne, una localitat al nord-oest del país. Assisteixen al Festival de lluita en oli de Kırkpınar,  que se celebra anualment des de l'any 1362, quan els otomans van aconseguir el domini de la ciutat, fins aleshores en mans dels bizantins.

Prop d'un miler de lluitadors s'enfrontaran al llarg de la setmana per fer-se amb el Cinturó d'Or i el títol de pehlivan en cap. Amb el nom de pehlivan es coneix els lluitadors turcs que, tot i que pugui semblar el contrari, són més que simples esportistes. Els pehlivans, de fet, tenen un paper social important. Se'ls considera membres exemplars de la societat i se'ls presumeixen qualitats com la generositat, l'honradesa i el respecte a les tradicions. Es formen mitjançant un sistema en el qual un lluitador més madur fa de mestre i transmet aquests valors a l'aprenent mentre, simultàniament, l'entrena físicament.

Obre el festival l'anomenat Agà de Kırkpınar, protagonista d'una cerimònia durant la qual es toquen músiques tradicionals interpretades amb davuls, un tipus de tambors, i zurnes, una mena de flautes. El cinturó que obtindrà com a premi el guanyador és passejat en processó pels carrers i places de la ciutat abans d'arribar a la mesquita de Selimiye, on es resa.

Els combats se celebren a l'anomenat Camp dels Homes, on comencen unes competicions que, en principi, estan obertes a homes de totes les edats, religions i cultures. El mestre de cerimònies presenta els contendents en cada competició, esmentant en cada cas el nom, els honors i els títols que ha guanyat cada pehlivan. Això sí, ho fa... en vers! Després, un assistent ajuda els contendents, vestits únicament amb uns pantalons gruixuts de pell de vedella (abans era de búfal d'aigua) que es coneix amb el nom de kıspet, a empastifar-se de cap i peus amb oli d'oliva, cosa que complica l'exercici en impedir que els contendents es puguin subjectar mútuament i fer caure l'oponent, objectiu de la lluita.

El guanyador de les competicions que se succeeixen durant la setmana serà considerat el Baş Pehlivan, el guanyador d'aquell any i s'endurà el cinturó d'or, amb un gran valor econòmic, però especialment honorífic. Se'l podrà quedar si guanya la competició tres anys seguits.

Quins són els orígens d'aquest esport tradicional? De fet, la lluita que es practica té força a veure amb la lluita grecoromana i, per tant, potser tingui a veure amb les competicions de la Grècia clàssica, amb la variant de l'ús de l'oli. Això afegeix dificultat a una prova que és d'una extraordinària duresa, que sovint transcorre a ritme lent i que és una de les competicions esportives celebrades ininterrompudament amb una tradició més llarga. L'any 2010, el Festival va ser inclòs a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

La llegenda que acompanya el Festival de lluita en oli de Kırkpınar, però, fa referència a les lluites que, per tal d'entrenar-se abans d'entrar en combat, mantenien els soldats otomans durant les seves campanyes. S'explica que, abans de la conquesta de l'actual Edirne, dos soldats es van embrancar en una d'aquestes lluites i que van seguir lluitant durant tota la nit fins a morir extenuats. Al prat on lluitaven i on els seus companys de regiment els van trobar al matí següent, van aparèixer miraculosament quaranta fonts, d'aquí que el lloc fos batejat amb el nom de Kırkpınar que, precisament, vol dir "Quaranta fonts". Al lloc on se suposa que tot va passar hi ha avui un cementiri dedicat als pehlivans. És tradició que els lluitadors que competeixen en les diferents edicions del festival el visitin abans del campionat per tal de retre homenatge als seus antecessors.