El Secret de l’Etnològic: Descobrim el pandero!

Pandero quadrat amb Verge i NenEls secrets de l'Etnològic amaguen històries tan sucoses que, estirant del fil, podríem arribar a fer una exposició a partir d'ells. Aquest és el cas del pandero i les dones que el feien sonar.

El pandero és un instrument de percussió que es pot trobar gairebé arreu del món, però a cada contrada pot tenir formes i maneres de tocar diferents, i també pot tenir funcions ben específiques. El pandero que podeu veure a les sales de l'Etnològic és quadrat, i està decorat amb una Mare de Déu que té el nen Jesús dempeus en una banda mentre amb l'altra mà aguanta un rosari. L'objecte procedeix d'Oliana, a l'Alt Urgell. Amb aquestes pistes, podem saber qui, quan i perquè feia servir aquest instrument.

La Verge Maria, la Mare de Déu, és un personatge molt important dintre del cristianisme, i la seva figura es representa de diferents maneres depenent del lloc, del moment o del motiu pel qual se la invoca. La Verge del Roser és una de les seves representacions més populars a Catalunya, i el seu culte es va estendre pels territoris catalans a partir del segle XIV, acompanyat de la difusió del rosari, també anomenat roser, una mena de collaret amb grans enfilats que serveix per comptar les oracions que formen part de la pregària cristiana que rep el mateix nom. Tant l'ús d'un objecte per comptar oracions, com la pràctica de repetir resos per entrar en un estat místic, ja es feia servir en altres cultes com l'hinduisme, el budisme o l'islam.

Heura Gaia

A Catalunya, la festa del Roser se celebra al maig, tot i que la litúrgia oficial catòlica va traslladar-la a l'octubre per commemorar la victòria davant dels turcs a la batalla de Lepant, en la qual s'explica que va intercedir la Verge. Al voltant d'aquesta celebració es constituïa una confraria, on hi destaca la presència femenina, composada per les dones joves i solteres que, per poder realitzar la festa del maig, duien a terme una activitat on el pandero era ben present.

Al llarg de l'any, a les comarques que van des del camp de Tarragona fins al Pirineu occidental català, les majorales de la confraria del Roser eren les encarregades d'amenitzar la sobretaula durant les festes majors i altres banquets com els de bodes i batejos. A canvi de diners, que servien per mantenir el culte i la celebració de la Verge del Roser, cantaven acompanyant-se de l'humil só del pandero. Es tractava de cançons religioses, en lloança de la Verge, però també de temàtica popular, sovint ben irònica, i fins i tot improvisaven i adaptaven les lletres per a les festes o la gent per a qui tocaven. Per complementar la col·lecta, també recollien ous o pa, que després rifaven amb una virolla, un altre petit secret que podeu descobrir a la mateixa vitrina on trobareu aquest pandero.

Les confraries i les seves majorales s'han anat perdent al llarg del segle XX, però encara és possible trobar algunes dones que recorden aquesta tradició, així com les cançons i la forma de tocar el pandero.

Majorales

El Museu Etnològic va fer treball de camp per tal d'entrevistar aquestes persones i enregistrar la memòria viva que és imprescindible per entendre amb més profunditat què s'amaga darrere d'aquest secret de l'Etnològic.

L'interès per aquest instrument, especialment als territoris d'on era originari, va dur a la col·laboració entre l'Associació Carrutxa i el Museu Etnològic per produir una exposició, Cançons de Pandero, on es recupera la tradició del pandero i les dones que els feien sonar, així com els grups i artistes que avui en dia estan incorporant-lo a les seves formacions. Aquesta mostra ha retornat a molts pobles de Tarragona i Ponent la memòria d'una tradició sovint oblidada i està disponible per a entitats i espais que vulguin exhibir-la. Pròximament es podrà veure a la Fabra i Coats en el marc de la Mostra SOM Cultura Popular.

Majorales del Roser