Quatre xerrades per conéixer millor la guerra d'Ifni i la vida al Sàhara

El Museu de Cultures del Món del carrer de Montcada acull aquests dies la mostra Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica, que treu a la llum un episodi de la nostra història recent que molts no coneixen prou: la presència espanyola a les colònies del Sàhara i l'anomenada "guerra d'Ifni" contra les forces marroquines que va tenir lloc entre el 1957 i el 1958. Ara, quatre xerrades que complementen la mostra ens introdueixen en la guerra d'Ifni i en el dia a dia dels soldats a les colònies espanyoles del Sàhara.

A molts soldats catalans els va tocar fer el servei militar en els territoris colonials espanyols i, en concret, a Ifni, un petit enclavament a la costa meridional del Marroc a tocar de la colònia del Sàhara. Sense gaire recursos naturals ni una posició estratègica, Ifni va esdevenir escenari de les pretensions gairebé imperials d'alguns militars d'alta graduació però, també, el racó perdut on tants joves reclutes van haver de passar molts mesos de servei.

Tot i haver afectat la vida de tanta gent, no és un dels episodis de la història del segle XX que més es recorden, d'aquí la importància de l'exposició que podreu veure si us acosteu al Museu de Cultures del Món i de les quatre xerrades que s'organitzen els dies 26 d'abril, 7 de juny, 25 d'octubre i 29 de novembre d'enguany.

 

26 d'abril

La guerra d’Ifni: colònia i postcolònia enmig de la nit franquista

No, la guerra d'Ifni i Sàhara no va ser explicada de manera clara i transparent pel règim franquista, que va deixar aquell episodi en mans del seu aparell propagandístic i el va sotmetre a la censura, mostrant als ciutadans només els aspectes que convenien. Ens ho explicaran en aquesta conferència, durant la qual també es posarà la guerra d'Ifni en el context de la fi del projecte colonial europeu per a l'Àfrica i en el marc d'un règim dictatorial nascut de les colònies africanes.

Amb la participació d'Eloy Martín Corrales, de l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) i la Universitat Pompeu Fabra.

 

7 de juny

Rashomon al Sahara: perspectives comparades al voltant de la guerra de 1957-1958.

França i Espanya van ser dos dels actors més destacats de la guerra d'Ifni, tot i que, sovint, a tots dos països es va viure o es recorden els fets de maneres diferents. Una visió completa del que va succeir possiblement requeriria confrontar, com feia el clàssic film japonès d'Akira Kurosawa Rashōmon, visions divergents d'uns mateixos fets. D'aquí que, en aquesta conferència i taula rodona hi hagi dos convidats que arriben al museu amb materials procedents dels arxius colonials de tots dos estats. Com de diferents eren els imaginaris colonials de l'Espanya i la França d'aquell temps? Ho sabreu si veniu a escoltar el que es dirà durant aquesta trobada.

Amb la participació de Francesco Correale, de la Université de Tours - François Rabelais i d'Alberto López Bargados, de l' Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) i la Universitat Pompeu Fabra.

 

25 d'octubre

Històries de la (puta) mili: el fil de la memòria transmès de pares a fills

No són pocs els catalans que van conéixer la guerra de l'Ifni explicada a l'hora del cafè, durant els caps de setmana o com a exemple utilitzat en l'educació moral per part d'un pare a qui, de jove, li havia tocat fer el soldat a Ifni o al Sàhara... I és que aquells soldats que van viure injustícies, situacions absurdes i mil i una anècdotes que reflectien críticament la vida militar o parlaven sobre la necessària solidaritat entre iguals, van acabar sent pares i integrant en la vida familiar una pila d'històries amb les colònies africanes com a escenari. Ho sap el dibuixant Jaime Martín, que compareix en aquesta xerrada amb el seu pare. El pare de Marín no només va ser un dels soldats destinats al Sidi-Ifni, sinó que ha acabat inspirant la novel·la gràfica del seu fill, un volum titulat Las guerras silenciosas (Norma Editorial) que va ser premiat al festival de còmic d'Angulema.

Amb la participació del dibuixant Jaime Martín i el seu pare.

 

29 de novembre

“Allí te harás un hombre”: mirades femenines sobre el servei militar obligatori

No n'hi havia prou amb créixer i assumir responsabilitats adultes, sinó que calia "fer-se un home". Aquesta expressió que avui potser sembla passada de moda era especialment freqüent en un temps en què els valors de la masculinitat estaven força normativitzats i trobaven un complement ideal en la vida militar i les experiències més dures. Avui, però, ens podem mirar aquells valors i aquells temps amb la necessària distància. I fins i tot sotmetre aquelles experiències a una anàlisi feminista. Ho faran, després de recórrer l'exposició, les dues ponents d'aquesta taula rodona, responsables d'oferir-nos una visió crítica del moment elaborada des del feminisme.

Amb la participació de Brigitte Vasallo, escriptora, professora i activista antirracista, feminista i LGBTI, i la directora de cinema Pilar Mansell que al documental África 815, va analitzar l'experiència del seu pare al Sàhara espanyol.

 

Les conferències se celebren al Museu de Cultures del Món, al carrer de Montcada.

L'entrada és lliure, però es requereix reserva.

Totes les xerrades són a les 19:00h

Informació i reserves: