Festes d'arreu - Sant Isidre: focs, teatre i desfilades de tractors

Va néixer a Madrid, però també a Catalunya se celebra la festa de sant Isidre, especialment a pagès, ja que el personatge està considerat un dels protectors de la gent del camp. I és que, pel que diuen, pot fer ploure... i sap com fer feina sense esforç. No us agrada treballar i busqueu un patró? Doncs ja l’heu trobat!

Sí, possiblement el patronatge de sants com sant Medir o el de sant Galderic siguin més antics, però a Catalunya els pagesos van adoptar-lo també el segle XVI, es creu que per influència dels agricultors del pla de Barcelona, que van ser els primers a  demanar-li protecció. I possiblement li demanaven pluja, ja que aquest és un dels miracles que s’atribuïen al sant. Sant Isidre (la festa del qual se celebra el 15 de maig) hauria estat un pagès nascut allà on avui hi ha Madrid cap al segle XI o XII, fill de pobladors cristians que havien viscut a l’antiga Al-Andalus musulmana. No era cap sacerdot sinó que estava casat i tenia un fill, segons diu la tradició. Va ser un dels primers laics canonitzats. Però si per alguna cosa es va fer famós és pels miracles que, segons s’explica, hauria protagonitzat: des de fer aparéixer gra del no res per alimentar tot de coloms famolencs a multiplicar els aliments. Se li atribuïa el poder de fer ploure i les rogatives al sant, amb una iconografia associada a l’aigua, es van fer especialment populars al segle XII, abans i tot que fos canonitzat. Segles més tard, el cos incorrupte de sant Isidre es treia en processó cada cop que hi havia sequera i sovint s’obria el taüt on descansa per tal d’assegurar-se que el sant tenia comunicació directa amb la divinitat i podia fer-li arribar la seva petició de pluja sense cap obstacle.

El suposat poder del sant per fer ploure va estendre ràpidament el seu culte entre la pagesia, tot i que possiblement el miracle més conegut i il·lustratiu sobre sant Isidre sigui el que explica com, treballant per al propietari dels terrenys que conreava, el sant es va aturar a resar. En aquell moment va aparèixer l’amo, que el va voler castigar per perdre el temps que li havia de dedicar... fins que va veure que els bous, amb l’ajuda d’un àngel, seguien treballant la terra de manera miraculosa. D’aquí que encara avui, i no sense un cert sentit de l’humor, es consideri aquest sant que va aconseguir treballar sense esforç... el patró dels dropos. El sant va ser canonitzat el 1622 pel papa Gregori XV i el papa Joan XXIII el va anomenar, l’any 1960, amb Franco encara ben viu, patró dels pagesos espanyols.

A Catalunya se celebra la festivitat del sant de moltes maneres. Hi ha qui menja faves, un dels productes d’aquesta època de l’any, com es fa en alguns punts de l’Anoia i el Baix Camp, però són majoria els qui encenen fogueres, normalment la nit abans de la diada, el 14 de maig. A comarques com el Lluçanès, Osona o el Ripollès, s’encenen els Focs de Sant Isidre, que originalment eren una manera tradicional de fer fora els mals esperits, però també  les rates, talps i d’altres animals que es menjaven la collita. Cada masia encenia en temps el seu propi foc, ben visible durant tota la nit anterior a la diada del sant.

A d’altres poblacions catalanes que van de l’Alt Empordà o la Garrotxa a la Conca de Barberà es representen el dia del sant escenes de la seva vida, com ara el miracle dels bous, de vegades inclús en forma de ball, com passa (tot i que es fa el mes d’agost durant la festa major del poble) en el Ball de sant Isidre de Sant Privat d’en Bas, a la Vall d’en Bas. En molts d’altres casos, però, la festivitat comporta la sembra simbòlica, pròpia d’un sant pagès. És el cas de la localitat de Cabanes, a l’Alt Empordà, on és costum des de finals segle XIX organitzar una Sembra de pinyons, una manifestació de teatre popular única a Catalunya durant la qual se simula que es llaura la terra a la plaça Major del poble i se sembren pinyons. La representació té, des del 1960, un guió que reprodueix els moments més populars de la vida del sant.

Finalment, i éssent com és patró dels pagesos, el sant és objecte de moltes cerimònies i desfilades a tota Catalunya, amb la particularitat que, a comarques com l’Urgell, el Ripollès o la Segarra, la imatge del sant es treu en processó muntada sobre un tractor.