Tambora, tijeras y quena

Brasil
Perú
Perú
Bolivia
Panamá

Durant el mes de juliol, el pati del Museu de Cultures del Món, al carrer Montcada, acollirà un cicle de concerts de diferents músiques del continent americà. Diumenges a les 11 del matí.

Creuat  tantes vegades aquest mar dels desitjos, Amèrica no està tan lluny com ens pensem.

Les músiques tradicionals conserven restes d'un temps en què la música estava lligada al dia a dia de la vida, al cultiu, a la feina, al ritual. Gràcies a la participació de col·lectius de músics arrelats a Barcelona, podrem conèixer una mica més sobre una riquesa musical que moltes vegades està amagada o simplificada sota l'estereotip de lo latino.

Aquest cicle de 4 trobades musicals, als matins de diumenge, proposa un recorregut per diferents cultures a través de les seves músiques tradicionals. Perú, Brasil, Bolívia i Panamà.

Els concerts, organitzats en col·laboració amb Casa Amèrica Catalunya, es realitzaran al pati del Museu de Cultures del Món, en format acústic, amb una breu introducció sobre el context cultural a càrrec d'Enric Miró, antropòleg, pedagog, músic i antic cap de programes de l'Etnològic.

Entrada lliure

 

˃ Diumenge 10 de juliol, 11:00 h
    Mandacarú

Percussions i veus del Brasil

El Mandacarú realitza un recorregut pel vast territori geogràfic i cultural del Brasil. Juga amb les influències més tradicionals de l'univers rítmic brasiler. El grup transita pel sincretisme del Congo de Mines Gerais, puja al profà i festiu món dels batuques baianos, amb els seus sambes i baiãos, i acaba rendit a la potència del maracatú i la força dels bois bumbas, del nord-est del Brasil. És un viatge musical per la saviesa i el més gran tresor d'una gent: la seva cultura tradicional!

 

˃ Diumenge 17 de juliol, 11:00 h
    Trobada de Sikuris

Música ritual andina de Bolívia

La comunitat de músics bolivians arrelats a Catalunya anomenada Pukaj Wayra ha convocat una trobada de tocadores de Sikuris de tota Europa. En aquest context hi haurà una presentació de les músiques rituals andines del món quítxua i aimara. Aquestes manifestacions musicals no es poden treure del seu context ritual: no són concerts, són ofrenes a la Pacha Mama (mare terra) també anomenades Koas. Tenen unes dates al llarg de l’any i un significat específic. Dins d’aquestes músiques del món quítxua i aimara es poden destacar els gèneres Khantu, Italaque, Tarqueada, Sikuriada i Quena.

 

˃ Diumenge 24 de juliol, 11:00 h
    Danzante de tijeras del Perú

De la saviesa prehispànica a la dansa tradicional

La Dansa de les Tisores és un ball indígena originari d’Ayacucho, Perú. S’anomena d’aquesta manera per les tisores que els dansaires duen a la mà dreta, les quals s'entrexoquen mentre ballen. Originàriament, l’anomenaven Supaypa Wasin Tusuq (el dansaire a la casa del diable) en al·lusió a les proves que els ballarins executen durant la seva intervenció.

Actuació dels Dansaires de Tisores peruans Joel Henry Lifoncio, Jordan R. Lifoncio i Rómulo Lifoncio amb l’arpista Darío Lifoncio i el violinista Crisóstomo Santana. Dirigeix Rómulo Lifoncio.

El 2010, la Dansa de les Tisores va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

 

˃ Diumenge 31 de juliol, 11:00 h
    Zaracundé

Músiques i danses de Panamà

Panamà es defineix com a ‘Pont del món, cor de l'univers’. Zaracundé us convida a recórrer aquest istme, envoltat d’oceans, a través d'una mostra de les seves músiques i balls: cançons de bressol i cants dels pobles Dule i Emberá, bullarengues afrodarienitas, balls de diables congos, tamboritos, cúmbies i dècimes.

L'expressió Zaracundé es refereix a una dansa i a la música que l'acompanya. És una dansa afroamericana que representa la fugida de mama grande amb els seus nombrosos fills. És una escenificació que recorda com els afro-descendents es van rebel·lar i van fugir d'amos i esclavistes.