Festes d'arreu -E l Tarlà de l’Argenteria

És una de les tradicions més conegudes entre els habitants de Girona, que cada any veuen com, durant les festes de Primavera, pels volts del 23 d’abril, apareix penjat entre dues balconades d’un carrer de la ciutat un ninot que fa giravolts i equilibris. Sabeu què té a veure amb la ciutat de Barcelona aquest personatge peculiar?

Enguany serà el dissabte, 21 d’abril, quan els veïns del carrer de l’Argenteria de Girona, al Casc Antic, i curiosos de tota la ciutat, assistiran un any més a la penjada del Tarlà. Era una tradició pròpia de les festes de sant Agustí (28 d’agost), que ja no se celebren. Però tot i això, els veïns no han renunciat a la tradició i l’han traslladat en el calendari. Ara, forma part de les Festes de Primavera, que se celebren pels volts de Sant Jordi.

No són pocs els gironins i visitants d’altres ciutats i localitats de la zona que no es perden l’oportunitat de veure ballar, suspesa entre dos balcons, aquesta figura farcida de serradures o, en temps passats, de palla. Té els braços rígids, subjectes a una barra que abans era de fusta i ara és de metall. En fer-la girar des d’un dels dos balcons dels quals està suspés el Tarlà, aquest protagonitza unes giragonses i acrobàcies que diverteixen la canalla i els adults.

Quin és l’origen d’aquesta tradició tan curiosa? Doncs, pel que s’explica a Girona, podria tenir un origen medieval, ja que tot hauria començat quan, al petit carrer de l’Argenteria de Girona es va detectar un brot de pesta. Seguint el costum d’aquell temps, el carrer va quedar tancat pels dos costats en un intent de contenir la malaltia. La ciutat potser es protegia així del brot de pesta, però els pobres habitants del carrer van quedar confinats, avorrits i entristits per l’involuntari captiveri. Un saltimbanqui de carn i ossos, però, es va dedicar a entretenir els veïns amb els seus salts i acrobàcies.

Conegut també amb el nom del Xato, aquest personatge real va seguir mantenint viva la tradició fins i tot passat el brot de pesta. De fet, Joan Amades explicava al seu Costumari català que, abans que existís el ninot, cada any, per la festa de sant Agustí, es triava el més beneit o bé el més hàbil dels veïns per tal que, mentre duressin les celebracions, fes tantes bajanades com pogués, encomanant l’alegria als seus conciutadans. I és que, de fet, la paraula “Tarlà” vol dir “boig o babau”.

Amb els anys, el personatge del Xato o Tarlà va acabar convertit en una figura farcida de palla que, a primers segle XX, duia robes de colors llampants i un barret bicorne amb borles i flocs. Posteriorment, la vestimenta de la figura ha acabat transformada en la pròpia d’un joglar amb un barret amb moltes puntes, cadascuna de les quals porta uns esquellerincs que sonen mentre la figura es va movent.

Fixeu-vos en la gran medalla que porta al pit el Tarlà. D’on ve? Doncs de Barcelona. I és que, l’any 1902, va viatjar a la capital catalana, on es va fer força popular. En aquella època, sent regidor de  l’Ajuntament, Francesc Cambó va impulsar una transformació radical de la festa de La Mercè, patrona de Barcelona i li va donar la forma que, si fa o no fa, té avui. La va convertir en un compendi de les tradicions de tot Catalunya, un intent que va portar a la ciutat, i va convertir en tot un símbol nacional, tradicions fins aleshores poc vistes a Barcelona com les sardanes (del nord de Catalunya) i els castells (de les comarques del sud). De Girona va venir aquell any 1902 el Tarlà que, és clar, va ser penjat de dues balconades del carrer barceloní de l’Argenteria. Tant els va agradar aquell singular personatge als barcelonins que li van imposar una medalla, la mateixa que, avui, encara porta.