D'Hipercor a la Rambla: dol, memòria i història

L’articulació de relats i de coneixement sobre la història de Barcelona, que és la missió principal del MUHBA, no pot obviar de cap manera aquells episodis traumàtics en la vida de la ciutat que requereixen una aproximació especialment sensible. Just quan Barcelona recordava el trentè aniversari de l’atemptat d’Hipercor amb l’exposició La ferida d’Hipercor, que donava veu a les víctimes, i tot el procés de diàleg que amb ella es va obrir, es va produir l’atemptat de la Rambla, la tarda del 17 d’agost del 2017.

Tal com ja va quedar documentat en l’anterior entrega del Butlletí, el MUHBA es va fer càrrec dels objectes dipositats a la Rambla i va assumir el compromís municipal de documentar-los íntegrament.

Aquesta va ser la tasca duta a terme entre els darrers mesos de l’any 2017 i el primers del 2018. Es van fixar els criteris per a la documentació dels objectes i es van plasmar en una base de dades que ha confluït en el web Memorial presentat per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu del primer aniversari de l’atemptat de la Rambla

En aquest web es poden visualitzar tots i cadascun dels 7.838 objectes recollits, juntament amb els 4.654 missatges de solidaritat i les 29.763 signatures inscrites als llibres de condolences.

Però tot això és tan sols una part de la tasca duta a terme, perquè no es tracta únicament de documentar acuradament uns objectes més o menys singulars sinó de tot un procés d’aprenentatge i de coneixement associat al que aquests objectes representen.

Aprenentatge i coneixement en relació amb els esforços per documentar la ciutat contemporània d’una manera el més plural possible. Però sobretot l’aprenentatge i el coneixement derivats d’haver pogut compartir i confrontar l’experiència de Barcelona i del MUHBA amb la d’altres ciutats i museus o arxius que els darrers anys han passat per tràngols semblants.

A finals de setembre del 2018 el MUHBA va ser convidat a participar a les jornades Creating Documenting and Using archives of spontaneous memorials que van tenir lloc a Manchester, per iniciativa del professor Kostas Arvanitis de la Universitat d’aquella ciutat. Hi van prendre part acadèmics de diverses disciplines, des de l’antropologia a la història de l’art, incloent-hi la museografia i l’arxivística, tots ells implicats en la gestió dels memorials post traumàtics de París, Brussel·les, Niça, Shoreham i Estocolm, a més de Manchester i Barcelona, és clar. Van ser moltes les qüestions que es van plantejar en aquestes jornades, i la majoria d’elles romanen obertes, però la principal conclusió gira al voltant del lideratge que correspon a les institucions patrimonials a l’hora d’integrar els processos de dol en els respectius relats de ciutat. Les actuacions del MUHBA en relació amb els atemptats d’Hipercor i de La Rambla consoliden una expertesa remarcable en dues formes ben diferents d’aproximar-se als fets: donant veu a les víctimes en el cas d’Hipercor i documentant la resposta ciutadana en el cas de l’atemptat del 2017.

Josep Bracons i Clapés
MUHBA