Mirall de la ciutat

 

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té ja una llarga història: ideat al llarg del primer terç del segle XX i prefigurat al Pavelló de Barcelona de l’Exposició Internacional de 1929, finalment va ubicar la seva seu principal en 1943 a la Casa Padellàs i a la Plaça del Rei. La seva funció és la de conservar, estudiar, documentar, divulgar i exposar el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels seus orígens fins als nostres dies.

El MUHBA depèn de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i agrupa tot un conjunt de diversos espais patrimonials rellevants per a la història de la ciutat. Aquests espais estan connectats amb els continguts que exposen, fent dialogar la història i el patrimoni, i es troben distribuïts pels diferents barris i districtes d’ella.

Aquests espais del museu mostren:

Els espais del MUHBA no funcionen com a àmbits separats i estancs. Ben al contrari, constitueixen polaritats que s’entrellacen per tal de confegir un relat flexible i plural de Barcelona que es basteix des de diferents perspectives històriques temporals i sectorials. Al cap i a la fi, s’ha de veure el Museu com un museu amb les sales esteses per tota la ciutat i que com a tal intenta ser un mirall i un portal des d’on observar i accedir a la història i el patrimoni de Barcelona.

El MUHBA esdevé així un museu de proximitat, però sense perdre la condició de museu de la ciutat. Gràcies a aquesta doble dimensió, és un instrument de política urbana amb un potencial notable per difuminar límits i distàncies entre el centre i les perifèries. Un dels objectius és abordar la perifèria des del centre i alhora la viceversa: portar centralitat cultural als barris, articulant relats i promovent patrimonis en una actuació compartida tant amb el teixit social i cultural com amb els Centres de recerca local i altres institucions equivalents. Cal afegir que la tasca del museu, a cavall de les polítiques culturals i les polítiques urbanes, està consolidant, en diàleg amb altres museus de ciutat europeus, un model d’actuació obert a la ciutat i a la ciutadania que s’està explorant a la Xarxa de museus europeus de ciutat, promoguda i dirigida pel MUHBA.

La recerca és un signe d’identitat de la programació pública del Museu d’Història de Barcelona i s’organitza amb el propòsit d’aconseguir el màxim de sinèrgies per nodrir tot el sistema del Museu. Això es plasma en els projectes realitzats pel CRED (el Centre de recerca i debat), l’espai de confluència de les investigacions que es porten a terme des de tots els àmbits del Museu, que es realitzen amb la col·laboració d’altres entitats o professionals externs i els resultats de les quals es mostren en formats diversos, com ara els diàlegs d'història urbana i patrimoni, els seminaris, congressos o jornades, però així mateix en les exposicions, els concerts, les visites, els itineraris urbans, els audiovisuals, els tours virtuals i les publicacions. O que també es pot materialitzar en la gestació d’un projecte digital com La Carta històrica de Barcelona. Per al MUHBA, difuminar les fronteres entre la recerca i la difusió és una de les més importants aportacions que un museu de ciutat pot subministrar per a la democratització del coneixement.

D’altra banda, el museu també s’ha esforçat en desenvolupar un programa escolar variat que, sota el nom d’Interrogar Barcelona, està adreçat a alumnes que van de l’educació infantil al batxillerat. Aquest projecte agrupa programes de treball conjunts entre el museu i les escoles i té l’objectiu de proporcionar les claus per llegir, interpretar i, de forma cooperativa, construir coneixement sobre la història de la ciutat de Barcelona a partir del seu patrimoni històric i artístic i de les formes i paisatges urbans. A més de les visites, els itineraris i els tallers escolars, entre els programes educatius podem destacar el Patrimonia’m, el Viatge per Barcelona i també el Casal d’estiu. Així mateix, a partir de les línies de treball i les polítiques públiques realitzades per part del museu s’ofereix una formació que, per exemple, busca la renovació de la conceptualització històrica i patrimonial.

Finalment, el Centre de col·leccions i l’Arxiu Arqueològic, la seu dels quals es troba a la Zona Franca, acull, documenta i així mateix investiga l’àmplia col·lecció material del museu. Aquesta col·lecció disposa més de 40.000 peces procedents de llegats, donacions i també d’unes intervencions arqueològiques que permeten el seu increment constant. Al mateix moment, també es vetlla per la conservació i restauració de les col·leccions, dels jaciments arqueològics i dels edificis històrics que formen la xarxa de centres patrimonials que tutela el MUHBA.

Memòria anual del 2017

Tags: 
recerkka