A tots dos costats hi havia monuments funeraris: ares, esteles i especialment cupes, uns monuments semicirculars que recorden una bóta de fusta.

Aquesta zona funerària es va utilitzar entre els segles I i III de la nostra era i, amb el pas del temps i amb les constants deposicions de riera, va acabar quedant totalment colgada, la qual cosa en va facilitar la conservació.

Amb el desenvolupament de la ciutat medieval i moderna, al damunt s’hi va aixecar, el 1588, el convent de les carmelites descalces. Ja al segle XX, els danys que van patir tant l’església com la resta de dependències que formaven el convent com a conseqüència dels bombardejos de la Guerra Civil van motivar que des del consistori municipal es considerés el trasllat de la seu conventual i s’iniciés el procés de remodelació urbanística. En el marc d’aquesta conjuntura, a partir de finals de la dècada dels quaranta és quan es va planejar la definició de la plaça i es van descobrir les restes d’aquesta necròpolis tan significativa per al coneixement de la història de l’antiga Barcino.

Al costat de l’àrea arqueològica trobem el Centre d’Interpretació, on es poden veure els objectes trobats al jaciment i on s’explica l’organització del territori de Barcino, la centuriació, les vies, els camins i també el complex món funerari romà, gràcies als diversos ritus documentats a la necròpolis.

La Via Sepulcral Romana:  Món Funerari

La Via Sepulchralis de la Plaza de la Vila de Madrid. Un ejemplo de ritual funerario durante el alto imperio en la necrópolis occidental de Barcino (Julia Beltrán de Heredia Bercero)

La Via Sepulcral Romana: Territori i  Centuriació

Plànol

Guia d'història urbana

Projectes

Projecte d'arquitectura interior Selecció PREMI FAD 2010