La primera visió de la ciutat que s’expandia malgrat la difícil postguerra la van construir els fotògrafs; més que una voluntat artística, era una voluntat de coneixement i una presa de posició cívica. El retrat de la Barcelona del creixement sense democràcia fou seguit després per les paraules dels escriptors i dels analistes i pel compromís de l’actuació política, sindical, parroquial i veïnal clandestina.